Per a altres significats, vegeu «regadora (mesura)».

La regadora és un recipient portàtil fet a propòsit per a regar petites superfícies.[1]

Regadora

La regadora més antiga que s'ha trobat és del 79 dC. Les regadores modernes són de llauna o plàstic i al broc s'hi acobla una estructura amb els forats (anomenada popularment carxofa) que és més ampla que el diàmetre del broc per on arriba l'aigua.[2]

Sovint en lloc d'una regadora s'acobla un estri difusor de l'aigua a una mànega.[3]

La regadora inventada per Haws o tradicional és el tipus més comú, amb una capacitat habitual de mig litre si és per interiors o de fins a deu litres per a ús del jardí. Sol ser de metall, ceràmica o plàstic.[4] La nansa addicional permet controlar la maniobra amb precisió.[5] A l'extrem del broc s'hi pot col·locar una "rosa" o tap amb forats per dispensar l'aigua de manera uniforme.

Francesa

modifica

La regadora francesa clàssica és un híbrid entre la regadora tradicional amb mànec a la part superior i la de Haws amb un mànec al darrere.[4]

Contenidor

modifica

La regadora contenidor està dissenyada per dispensar l'aigua d'una manera més eficient, amb un dipòsit diferent que les anteriors.[4] És especialment útil pels arbres fruiters.[5]

De llavors

modifica

La regadora de llavors és més petita i serveix per regar les petites llavors fent arribar l'aigua com si fos un esprai amb una rosa cònica per fer arribar l'aigua de manera uniforme.[4]

Història

modifica
 
Regadora excavada a la Vil·la dels Papirs de Roma, de l'any 79 dC.

Les regadores que es feien servir al segle XV estaven fetes d'argila cuita, ceràmica o altres materials orgànics com el vidre. El broc de l'extrem acabava en uns petits forats per tal de repartir per una superfície més àmplia el cabal d'aigua del dipòsit inferior i evitar que malmetés les plantes delicades o recent germinades que es regaven.[6][7] També hi havia regadores en les quals el broc s'anava aprimant.

La primera referència coneguda de l'ús del terme en anglès (watering can) va ser la del jardiner Lord Timothy George de Cornwell, que va usar el terme en un diari de l'any 1692. Va ser al segle xviii quan es van començar a fer regadores de metall.[8]

L'empresa de John Haws va patentar el 1886 el disseny amb un segon mànec rodó al darrere, el model anterior tenia l'únic mànec a la part superior.[9][10] El nou model va aportar comoditat a l'hora de regar les plantes. La patent es definia així: "Aquest nou invent forma una regadora que és molt més fàcil de transportar i de bolcar, i alhora molt més net i més adaptat per al seu ús que qualsevol altre exposat al públic". Haws havia estat l'illa de Maurici de la costa de Madagascar, on va cultivar plantes de vainilla i va idear el nou disseny. En tornar a Anglaterra hi la jardineria estava en expansió, i l'invent va quallar. De fet, l'època victoriana va ser el gran moment de popularització de l'ús de la regadora.

Des de l'any 2011 hi ha un museu de la regadora a la ciutat alemanya de Gießen. Va ser fundat com a museu i projecte pràctic com a part de la Mostra Estatal d'Horticultura l'any 2014 i està dedicat a l'objecte quotidià i útil de la regadora. La majoria dels objectes exposats van ser donacions.[11]

modifica

Imatges

modifica

Referències

modifica
  1. «regador, regadora» (en gallec). Real Academia Galega. [Consulta: 4 octubre 2022].
  2. «What does watering can mean?». [Consulta: 1r setembre 2021].
  3. Acedo, Montse Escutia. El huerto escolar ecológico (en castellà). Grao, 2009-06-23, p. 195. ISBN 978-84-7827-831-2. 
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Cutler, Karan Davis. Essential Tools: Equipment and Supplies for Home Gardeners (en anglès). Brooklyn Botanic Garden, 2002, p. 32-36. ISBN 978-1-889538-50-1. 
  5. 5,0 5,1 Gault, Karen Szklany. The Complete Guide to Growing Your Own Fruits and Berries: Everything You Need to Know Explained Simply (en anglès). Atlantic Publishing Company, 2010-11-15, p. 99-100. ISBN 978-1-60138-348-8. 
  6. «Regadera - EcuRed» (en castellà). [Consulta: 9 abril 2021].
  7. Esteller, Pedro Labernia y. Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana, 1840, p. 576. 
  8. Hessayon, Dr D. G.. The Bedside Book of the Garden (en anglès). Random House, 2011-07-08, p. 162. ISBN 978-1-4464-9704-3. 
  9. Bourne, Val. The Ten-Minute Gardener: A month-by-month guide to growing your own (en anglès). Random House, 2018-11-01. ISBN 978-1-4735-6632-3. 
  10. Slatalla, Michelle. Gardenista: The Definitive Guide to Stylish Outdoor Spaces (en anglès). Artisan, 2016-10-18, p. 31. ISBN 978-1-57965-735-2. 
  11. Gießener Gießkannenmuseum offiziell eröffnet - Sadullah Gülec zum Direktor ernannt, arxiu
  12. A Girl with a Watering Can
  13. Watering for House Plants. SimplifyPlants. Retrieved 06 Jan 2022.