Rajendra II Deva
Rajendra Cola II fou un rei cola successor del seu germà gran Rajadhiraja Chola en el segle xi (1054-1063).[1] És sobretot recordat per la seva participació en la batalla de Koppam juntament amb el seu germà gran on dramàticament va girar el curs de la batalla contra el rei txalukia Someshvara I,[2] després de la mort del seu germà, el 1054.[3] Durant el seu regnat primer va dirigir una expedició a Ceilan, en el curs del qual l'exèrcit singalès fou derrotat i el seu rei Vijayabahu I es va veure obligat a refugiar-se en una fortalesa a la muntanya.[4] Va mantenir l'imperi txola intacte; les diverses referències contemporànies del seu regnat mostren que els txola no van patir cap pèrdua de territori durant el seu període.[4]
Biografia | |
---|---|
Naixement | valor desconegut |
Mort | 1063 (Gregorià) |
Rei txola | |
1054 – 1063 ← Rajadhiraja Cola – Virarajendra Cola → | |
Emperador | |
Dades personals | |
Religió | Hinduisme |
Família | |
Pare | Rajendra Cola I |
Germans | Rajadhiraja Cola Virarajendra Cola |
Batalla de Koppam
modificaLes forces txola estaven batallant contra l'exèrcit txalukia a Koppam (Koppal) situada al riu Tungabhadra els anys 1053–54 d.C.[5][6] Rajadhiraja dirigia en persona l'exèrcit txola des d'un elefant de guerra per ajudar a reagrupar els txoles en retirada. El príncep Rajendra, el germà petit de Rajadhiraja, esperava a la reserva. L'exèrcit txalukia es va concentrar sobre l'elefant que portava el rei txola i el va ferir mortalment. Veient caure mort l'emperador, l'exèrcit txola es va retirar desordenadament.[7] En aquell moment Rajendra va entrar en combat. L'exèrcit txalukia es va tornar a concentrar contra el líder. Rajendra II era tan valent com el seu pare i era un líder natural. De seguida va adonar-se que, amb la mort del seu rei Rajadhiraja-I, l'exèrcit txola estava desordenat, va anunciar que prenia el tron txola i va ordenar a l'exèrcit que continuessin la lluita sense defallir.[8] La seva resposta ràpida en decidir de dirigir des del front de la batalla va tornar a animar el seu exèrcit, que tenia entre els seus rangs alguns generals que havien servit l'exèrcit txola des de les èpoques de Raja Raja I i Rajendra Cola I. L'exèrcit txalukia no s'esperava aquella reacció d'un exèrcit que acabava de perdre el seu líder i no van poder reaccionar. Se sap per inscripcions de Rajendra II, que el seu germà gran Rajadhiraja I fou mort a la batalla de Koppam, on havia participat Rajendra-II amb els seus altres germans. També es diu que Rajendra II havia estat ferit al principi i s'havia retirat de la batalla, però que havia tornat i va capgirar la batalla contra els Ahavamalla (Someshvara-I, que s'autoanomenava 'Trailokyamalla' – senyor de tres mons). Al final de la batalla, els txalukies havien estat derrotats i nombrosos oficials del seu exèrcit eren morts al camp de batalla.[9]
Pujada al poder
modificaRajendra II, que havia estat nomenat pel seu germà gran Rajadhiraja Cola I com a hereu per sobre dels seus propis fills, es va proclamar rei al camp de batalla de Koppam després de la seva victòria.[5]
S'ha de notar però que la versió anterior de la batalla Koppam es troba només en les inscripcions txola. cronistes contemporanis txalukia guarden silenci sobre aquesta batalla. Un relat txalukia de la batalla només es troba en una posterior inscripció de data 1071, que relata aquest incident després d'una pausa de gairebé 15 anys i que només esmenta la mort de Rajadhiraja.
Més tard l'obra poètica cola Kalingathuparani i Vikramcholan Ula descriuen aquesta batalla amb gran detall.
Altres batalles txalukies
modificaEls txalukies, ansiosos per acabar amb la vergonya de Koppam, van envair el país txola amb una gran força el 1062. Els exèrcits es van trobar al riu Muddakaru (en la unió del riu Tungabhadra i el riu Krishna).[7] El comandant txalukia Dandanayaka Valadeva va morir i els txoles dirigits per Rajamahendra van resistir a la invasió. Virarajendra Cola també va estar present a la batalla lluitant al costat de Rajamahendra.
L'expedició txalukia Occidental per prendre Vengi també va ser frustrada pels txoles en el mateix camp de batalla. Posteriorment, Someshwara I també va enfrontar l'exèrcit txola sota Rajendra II i Virarajendra a Kudalasangamam i el resultat va ser una altra dura derrota del rei txalukia.
Patró d'Art
modificaQuan era co-regent amb el seu germà gran, Rajadhiraja Cola, va compartir la càrrega de treball d'aquest últim en els assumptes interns de l'estat. Fou un gran patró de la dansa i el teatre, i sabem de diverses ocasions en els quals va animar a diversos artistes i poetes. Per exemple, es va aprovar una ordre real en el quart any del seu regnat per proporcionar arròs i una altra ració a Santi Kuttan Tiruvalan Tirumud Kunran àlies Vijaya Rajendra Acharyan per la promulgació de Rajarajeswara Natakam (un musical), al temple Brihadeeswarar a Thanjavur [10][11] d'acord amb això, el ballarí va aconseguir 120 kalam d'arròs per a aquest fi i que ell i els seus descendents podrien dur a terme el musical amb regularitat durant el festival anual[12]
Vida personal
modificaLa seva inscripció datada en el quart any del seu regnat, quan encara era un co-regent del seu germà gran, dona una idea de la seva gran família. Va conferir el títol Karikala Solan al seu germà més jove Vira-Solan que era en aquest moment senyor de Kozhi (Uraiyur). Va conferir el títol de Cola Janakarajan al seu fill Kadarangkonda Cola. Al seu fill Irattapadikonda Cola, que era un important suport del poble tàmil, li va donar el títol de Cola-Kannakuchchiyarajan (Kanyakubja) [9]
Conquestes
modificaRajendra II com els seus predecessors, ja tenia el control del regne Pandya. Després de vèncer al txalukia Someshvara I, va emprendre una nova expedició a Kalinga, així com a Ilangai (Ceilan) on el rei va ser ajudat pel rei de Kalinga Vira Salamegha. També tenia sota el seu control altres províncies com Ayodhya, Kanyakubja, Rattapadi i Kadaram. En la guerra de Kalinga, el rei d'aquest país va morir i van ser capturats els dos fills del rei singalès.
Notes
modifica- ↑ The History and Culture of the Indian People: The struggle for empire, page 241
- ↑ Sri Varadarajaswami Temple, Kanchi: A Study of Its History, Art and Architecture, page 13
- ↑ Sen, Sailendra. A Textbook of Medieval Indian History. Primus Books, 2013, p. 46–49. ISBN 978-9-38060-734-4.
- ↑ 4,0 4,1 The Cambridge Shorter History of India p.190
- ↑ 5,0 5,1 Ancient Indian History and Civilization, page 384
- ↑ The Cambridge Shorter History of India, page 190
- ↑ 7,0 7,1 Ancient Indian History and Civilization von Sailendra Nath Sen p.384
- ↑ Ancient Indian History and Civilization by Sailendra Nath Sen: p.384
- ↑ 9,0 9,1 South Indian Inscriptions: Miscellaneous inscriptions in Tamil (4 pts. in 2), page 62
- ↑ Bharatanatyam, the Tamil heritage, page 42
- ↑ Middle Chola temples: Rajaraja I to Kulottunga I (A.D. 985–1070), page 266
- ↑ Archaeology and art: Krishna Deva felicitation volume, Part 2, page 554
Bibliografia
modifica- Nilakanta Sastri, K.A. (1935). The CōĻas, University of Madras, Madras (Reprinted 1984).
- Nilakanta Sastri, K.A. (1955). A History of South India, OUP, New Delhi (Reprinted 2002).
- The History and Culture of the Indian People: The struggle for empire, per Ramesh Chandra Majumdar, Bhāratīya Itihāsa Samiti
- Ancient Indian History and Civilization per Sailendra Nath Sen
- Epigraphia Carnatica, Volum 10, Part 1 per Benjamin Lewis Rice, Mysore (India : State). Archaeological Dept, Mysore Archaeological Survey
- The early history of the Deccan, Volume 1 per Ghulām Yazdānī
- Sri Varadarajaswami Temple, Kanchi: A Study of Its History, Art and Architecture per K.V. Raman
- The Chālukyas of Kalyāṇa and the Kalachuris per Balakrishnan Raja Gopal
- Epigraphia Indica and record of the Archæological Survey of India, Volume 7 per Archaeological Survey of India
- Bharatanatyam, the Tamil heritage per Lakshmi Viswanathan
- Middle Chola temples: Rajaraja I to Kulottunga I (A.D. 985–1070) per S. R. Balasubrahmanyam
- Archaeology and art: Krishna Deva felicitation volume, Part 2 per Krishna Deva, Chitta Ranjan Prasad Sinha, Bipin Kumar Jamuar, Umesh Chandra Dwivedi, Shri Bhagwan Singh