Plasmina

La plasmina, també anomenada fibrinolisina, és un important enzim (CE 3.4.21.7) present en la sang que degrada una gran quantitat de proteïnes del plasma sanguini, entre els quals destaca els coàguls de fibrina. És similar a la tripsina, format per dues cadenes polipeptídiques. La degradació de fibrina s'efectua durant el procés de fibrinòlisi. En el cas dels humans, la proteïna plasmina és codificada pel gen PLG.

Plasmina
Estructures disponibles PDB Cerca ortòloga: PDBe RCSB Llista de codis id de PDB 1B2I, 1BML, 1BUI, 1CEA, 1CEB, 1DDJ, 1HPJ, 1HPK, 1I5K, 1KI0, 1KRN, 1L4D, 1L4Z, 1PK4, 1PKR, 1PMK, 1QRZ, 1RJX, 2DOH, 2DOI, 2KNF, 2L0S, 2PK4, 3UIR, 4A5T, 4CIK, 4DCB, 4DUR, 4DUU, 5HPG
Identificadors
Àlies	PLG (HUGO), plasminogen, plasmin, HAE4
Identif. externs	OMIM: 173350   MGI: 97620   HomoloGene: 55452   GeneCards: PLG   OMA: PLG - orthologs
Malalties relacionades genèticament
hypoplasminogenemia
Dirigit pel fàrmac
àcid aminocaproic , urokinase , tenecteplase , àcid aminocaproic
Localització del gen (humà) Crom. Cromosoma 6 (humà) Banda 6q26 Inici 160.702.238 bp Fi 160.754.097 bp
Localització del gen (ratolí) Crom. Cromosoma 17 (ratolí) Banda 17 A1|17 8.5 cM Inici 12.597.495 bp Fi 12.638.272 bp
Patró d'expressió d'ARN Bgee humà ratolí (ortòleg) Més explicacions right lobe of liver  túbul renal metanephric glomerulus  human kidney  Descending thoracic aorta  aorta ascendent  testicle nervi tibial  artèria coronària dreta Gònada Més explicacions left lobe of liver  vesícula biliar fetus sac vitel·lí fetal liver hematopoietic progenitor cell  sexually immature organism  abdominal wall  primitive streak  embrió diafragma Més referències a dades d'expressió BioGPS Més referències a dades d'expressió
Ontologia genètica Funció molecular apolipoprotein binding  protein domain specific binding  peptidase activity  unió proteica  serine-type peptidase activity  signaling receptor binding  activitat hidrolasa  serine-type endopeptidase activity  chaperone binding  proteasome core complex binding  protein antigen binding  endopeptidase activity  enzyme binding  kinase binding  Component cel·lular blood microparticle  regió extracel·lular  superfície cel·lular  extrinsic component of external side of plasma membrane  exosoma extracel·lular  platelet alpha granule lumen  extracel·lular  membrana plasmàtica  extrinsic component of plasma membrane  intracellular membrane-bounded organelle  collagen-containing extracellular matrix  Procés biològic hemostàsia  negative regulation of cell-substrate adhesion  negative regulation of fibrinolysis  negative regulation of cell-cell adhesion mediated by cadherin  platelet degranulation  extracellular matrix disassembly  positive regulation of fibrinolysis  tissue remodeling  negative regulation of cell population proliferation  coagulació de la sang  proteòlisi  fibrinolysis  positive regulation of blood vessel endothelial cell migration  regeneració de teixits  myoblast differentiation  muscle cell cellular homeostasis  proteolysis involved in cellular protein catabolic process  trophoblast giant cell differentiation  labyrinthine layer blood vessel development  mononuclear cell migration  Fonts:Amigo / QuickGO
Ortòlegs Espècies Humà Ratolí Entrez 5340 18815 Ensembl ENSG00000122194 ENSMUSG00000059481 UniProt P00747 P20918 RefSeq (ARNm) NM_001168338 NM_000301 NM_008877 RefSeq (proteïna) NP_000292 NP_001161810 NP_032903 Localització (UCSC) Chr 6: 160.7 – 160.75 Mb Chr 17: 12.6 – 12.64 Mb Cerca a PubMed
Wikidata
Veure/Editar gen humà Veure/Editar gen del ratolí

Funció

Lisis dels coàguls de serina

L'agent que la degrada els coàguls de serina és una serinproteasa plasmàtica denominada plasmina, un enzim que talla específicament el segment de tres cadenes de la fibrina i separa les seves protuberàncies de cadenes entrecreuades covalentment. L'estructura reticular força oberta del coàgul sanguini permet un accés relativament lliure de la plasmina a les molècules de fibrina polimeritzades, facilitant així la lisis del coàgul.

La plasmina es forma mitjançant el tall proteolític del seu precursor inactiu o zimogen plasminogen o profibrinolisina, és a dir, la hidròlisis d'un enllaç específic d'arginil-valina (Arg-560 i Val-561). El plasminogen (una única cadena de beta-globulina, M 81.000, 8-10% de glícids i de 86 kD, que es troba a la sang a concentracions de 50-100 mg/100 ml de sèrum) és una proteïna homòloga als zimògens de la cascada de la coagulació de la sang.

Hi ha diverses serinproteases que activen el plasminogen, entre les quals destaca l'enzim de 54 kD uroquinasa (EC 3.4.21.31) (M, 53.000), el qual és sintetitzat pel ronyó i apareix, com el seu nombre implica, en l'orina, i l'enzim homòleg activador de plasminogen de tipus tissular (t-PA), de 70 kD, que apareix en els teixits vasculars. A més, el factor de Hageman activat, en presència de prekali-creina i HMK (el sistema d'activació per contacte), activa el plasminogen; encara que no s'ha determinat la importància fisiològica de l'activació per contacte del sistema fibrinolític.

Tot i així, el sistema fibrinolític és molt més complex que un zimogen i els seus activadors. També incorpora diversos inhibidors, principalment la glicoproteïna de 70 kD alfa2-antiplasmina, la qual forma un complex equimolar irreversible amb la plasmina, evitant així las seva unió amb la fibrina. La alfa2-antiplasmina s'entrecreua amb les cadenes alfa de la fibrina a través de l'acció del FSF activat (XIII„ l'enzim que també entrecreua la fibrina), produint així coàguls "durs"; menys susceptibles a la fibrinòlisis que els coàguls "tous". La importància d'aquest inhibidor de serinproteases (també inhibeix la quimotripsina) queda demostrat amb l'observació que els homozigots per a una alfa2-antiplasmina deficient que tingui una gran tendència a sagnar.

L'estreptoquinasa (M, 47.000, 416 aminoàcids, sense cisteïna), produïda pels estreptococs beta-hemolítics, té interès mèdic; encara que no se li consideri com enzim proteolític, és un dels més potents activadors exògens del plasminogen humà (no de l'animal). Forma un complex amb el plasminogen que allibera en aquest moment la plasmina activa.

Patologia

La deficiència en plasmina pot conduir a la trombosis, ja que els coàguls no són degradats suficientment. La deficiència de plasminogen en ratolins condueix a una cicatrització defectuosa, una reparació del fetge defectuosa i anormalitats reproductives. En els humans, un trastorn estrany anomenat deficiència de plasminogen tipus I (OMIM 217090) causat per les mutacions del gen PLG i, moltes vegades, es manifesta per conjuntivitis lígnia.

Interaccions

S'ha demostrat que la plasmin pot interaccionar recíprocament amb la trombospondina-1, l'Alfa-2-antiplasmina i l'IGFBP3.

Referències externes

1. http://www.ncbi.nlm.nih.gov/sites/entrez?Db=gene&Cmd=ShowDetailView&TermToSearch=5340.
2. Miyata T, Iwanaga S, Sakata Y, Aoki N (October 1982). "Plasminogen Tochigi: inactive plasmin resulting from replacement of alanine-600 by threonine in the active site". Proc. Natl. Acad. Sci. U.S.A. 79 (20): 6132–6. doi:10.1073/pnas.79.20.6132. PMID: 6216475. PMC 347073. http://www.pnas.org/cgi/pmidlookup?view=long&pmid=6216475.
3. Forsgren M, Råden B, Israelsson M, Larsson K, Hedén LO (March 1987). "Molecular cloning and characterization of a full-length cDNA clone for human plasminogen". FEBS Lett. 213 (2): 254–60. doi:10.1016/0014-5793(87)81501-6. http://linkinghub.elsevier.com/retrieve/pii/0014-5793(87)81501-6.
4. Silverstein, R L; Leung L L, Harpel P C, Nachman R L (Nov. 1984). "Complex formation of platelet thrombospondin with plasminogen. Modulation of activation by tissue activator". J. Clin. Invest. (UNITED STATES) 74 (5): 1625-33. doi:10.1172/JCI111578. ISSN 0021-9738. PMID: 6438154.
5. DePoli, P; Bacon-Baguley T, Kendra-Franczak S, Cederholm M T, Walz D A (Mar. 1989). "Thrombospondin interaction with plasminogen. Evidence for binding to a specific region of the kringle structure of plasminogen". Blood (UNITED STATES) 73 (4): 976-82. ISSN 0006-4971. PMID: 2522013.
6. Wiman, B; Collen D (Sep. 1979). "On the mechanism of the reaction between human alpha 2-antiplasmin and plasmin". J. Biol. Chem. (UNITED STATES) 254 (18): 9291-7. ISSN 0021-9258. PMID: 158022.
7. Shieh, B H; Travis J (May. 1987). "The reactive site of human alpha 2-antiplasmin". J. Biol. Chem. (UNITED STATES) 262 (13): 6055-9. ISSN 0021-9258. PMID: 2437112.
8. Campbell, P G; Durham S K, Suwanichkul A, Hayes J D, Powell D R (Aug. 1998). "Plasminogen binds the heparin-binding domain of insulin-like growth factor-binding protein-3". Am. J. Physiol. (UNITED STATES) 275 (2 Pt 1): E321-31. ISSN 0002-9513. PMID: 9688635.
9. Donald Voet, judith G. Voet. “Bioquímica” Ediciones Omega (BARCELONA). ISBN 8428209065
10. José M. Maraculla i Felix M. Goñi. “Bioquímica humana” Editorial Reverté (BARCELONA). ISBN 8429155538
11. Thomas Scott i Mary Eagleson. “Concise Encyclopedia Biochemistry” ISBN 842000832X