Pere Palau i González de Quijano

Pere Palau i González de Quijano (Mayagüez, 1851 — Barcelona, 1928) fou poeta porto-riqueny.

Pere Palau i González de Quijano

Biografia
Naixement	1851 Mayagüez (Puerto Rico)
Mort	1928 (76/77 anys) Barcelona
Activitat
Ocupació	poeta

Residí des de petit a Barcelona, on estudià dret. Fou amic de Jacint Verdaguer, del qual prologà el seu llibre Eucarístiques (1904).

Conreà la poesia, en català i en castellà, mística i religiosa. Publicà diverses obres i col·laborà a revistes com La Renaixença, Joventut, Catalunya Nova, entre d'altres.

També fou cofundador de la societat La Jove Catalunya el 1870 i conseller general de l'Acadèmia Bibliogràfica Mariana de Lleida.

Obtingué diversos premis literaris. Als Jocs Florals de Barcelona guanyà dues violes d'or i d'argent el 1897 i el 1901, i el premi extraordinari dels Mantenidors el 1905.

Obres

Poemes presentants als Jocs Florals de Barcelona

Cántich (1897), premi de la Viola d'or i d'argent Anima enamorada (1901), premi de la Viola d'or i d'argent Idilis (1902) Veni creator (1905), premi extraordinari ofert pel Bisbe de Vic Comunió (1916 i 1917) Psalm (1916 i 1917) Les Llevors (1916, 1917, 1920, 1921, 1922, 1923 i 1924) Trànsit... (1919) Arpegi (1919, 1922, 1923, 1924 i 1927) Psalteri (1920) Vibracions (1920 i 1921) Tarraco=Tarragona (1920, 1922 i 1923)

¡Amunt i avant i sempre! (1921 i 1923) Psalmejant... (1921) La llar (1921 i 1922) Les joguines (1922, 1923 i 1924) Diumenge de Rams (1922) Les set paraules (1923) Relativitats (1923) Testament. Pàtria (1924) Iscariots (1924) La música (1924) La torre del Castell (1928)