El nom botànic és un nom científic conforme amb el Codi Internacional de Nomenclatura Botànica (ICBN) i, si concerneix a un cultigen de planta, els epítets dels cultivars addicional i/o el Grups han de ser conformes amb el International Code of Nomenclature for Cultivated Plants. El codi de nomenclatura cobreix "tots els organismes tradicionalment tractats com plantes, siguin fòssils o no fòssils, per exemple les algues verdes-blaves (Cyanobacteria); fongs, incloent-hi quístrids, oomicets, i floridura mucilagonosa; protists fotosintètics i grups relacionats no fotosintètics."[1]

Capítol floral de Bellis perennis

El propòsit d'aquest nom formal és tenir un únic nom que s'accepti a tot el món per a una planta particular o un grup de plantes.

El mateix nom botànic està fixat per un tipus, el qual és un espècimen particular (o en alguns casos un grup d'espècimens) d'un organisme al qual el nom científic està formalment unit, un tipus és un exemple que serveix per ancorar o centralitzar les característiques definitòries d'un tàxon particular.

La utilitat dels noms botànics està limitada pel fet que la mida dels grups taxonòmics no està definida; un taxon pot tenir una circumscripció variable segons el sistema taxonòmic que s'utilitzi. Per exemple la visió tradicional de la família de les malvàcies s'ha expandit en alguns enfocaments moderns per incloure-hi diverses famílies més relacionades estretament.

Un nom amb tres parts, és a dir un nom infraespecífic (un nom per a un tàxon per sota del rang d'espècies) necessita un "terme connector" per indicar el rang. En el cas de les subespècies aquest connector és "subsp." (que indica subespècie). En botànica hi ha molts rangs per sota d'espècie. Un nom per una "subdivisió d'un gènere" també necessita un terme connector com pot ser el de "subg.", que indica subgènere. El terme connector no és part del nom.

Un taxon es pot indicar amb més de tres parts: "Saxifraga aizoon var. aizoon subvar. brevifolia f. multicaulis subf. surculosa Engl. & Irmsch." però aquesta classificació no és un nom botànic formal. El nom botànic és Saxifraga aizoon subf. surculosa Engl. & Irmsch. (ICBN Art 24: Ex 1).

Els noms botànics genèrics, específics i infraespecífics normalment s'imprimeixen en cursiva.

Noms binaris

modifica

Per la nomenclatura botànica, el ICBN prescriu un nom en dues parts o nom binari per qualsevol tàxon per sota del rang de gènere i incloent el rang d'espècie. Els tàxons per sota del rang d'espècie tenen un nom infraespecífic amb tres parts.

Els rangs explícitament mencionats per ICBN que tenen noms binaris són:

Un nom binari consta del nom d'un gènere i un epítet.

  • En el cas d'una espècie aquest és un epítet específic:
Bellis perennis és el nom d'una espècie, essent perennis l'epítet específic. No hi ha un terme connector per indicar el rang
  • En el cas d'una subdivisió d'un gènere (subgènere, secció, subsecció, sèrie, subsèrie, etc.) el nom consta del nom del gènere i un epítet subdivisional. S'ha de posar un terme connector després de l'epítet per indicar el rang.
Paraserianthes sect. Falcataria

Més de dues parts

modifica
  • En el cas dels cultivars no hi ha un epítet addicional del cultivar (aquest és un nom no llatí i no s'escriu en cursiva).
Bellis perennis és el nom d'una espècie, amb perennis com epítet específic i 'Aucubifolia' l'epítet del cultivar.

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. McNeill, J.; Barrie, F.R.; Burdet, H.M.; Demoulin, V.; Hawksworth, D.L.; Marhold, K.; Nicolson, D.H.; Prado, J.; Silva, P.C.; Skog, J.E.; Wiersema, J.; Turland, N.J. (eds). 2006. International Code of Botanical Nomenclature (Vienna Code). Adopted by the Seventeenth International Botanical Congress Vienna, Austria, July 2005. A. R. G. Gantner, Rugell, Liechtenstein. online here

Enllaços externs

modifica