Nebre
|
Per a altres significats, vegeu «Nebre (metge)». |
Nebre o Raneb ('Ra és el meu senyor', però alguns ho tradueixen per 'Senyor del fill'; nom d'Horus: Horus Nebre; nom grec: Kaiechos o Kaichoos) fou el segon faraó de la dinastia II d'Egipte (probable nom de naixença: Kakau o Kakaw).
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XXIX aC  |
| Mort | 2890 aC |
| Faraó d'Egipte | |
| Ninetjer → | |
| Dades personals | |
Titulatura dels faraons
| |
| Altres noms | Raneb |
| Activitat | |
| Ocupació | estadista |
| Període | Antic Egipte, període tinita i Dinastia II d'Egipte |
| Altres | |
| Títol | Faraó |
| Família | dinastia II |
| Fills | Perneb, Ninetjer |
| Pare | Hotepsekhemui |
Llista
| |
Es creu que va integrar el Sol amb el nom de Ra per fer el seu nom (nebre = 'senyor del sol') i així va llançar una tradició que va durar dos-cents anys. Fou, segons alguns, fill del seu antecessor Hotepsekhemui, i per d'altres el seu germà. El seu regnat va durar entre deu i catorze anys, el que es dedueix de les restes arqueològiques,[1] Manethó li atribueix un regnat de 39 anys però això ha de ser un error de transcripció.[2]
Manethó diu va llançcar el culte de diversos déus: a Memfis el d'Apis o Den; a Mendes a la cabra sagrada; a Heliòpolis el culte a Menvis. Li dona el nom de Kaiechos o Kakau a les tres llistes egípcies d'Abidos, Saqqara i papir de Torí.
Els experts consideren que els problemes de la unitat es van replantejar durant el seu regnat, i que la unificació del seu antecessor fou posada en qüestió.
No se sap on Nebra va ser sebollit. Egiptòlegs com Wolfgang Helck[3] i Peter Munro[4] creuen que va ser enterrat a la tomba de galeria B sota la calçada de la piràmide d'Unas a Saqqara. De fet, és allà on la majoria d'artefactes amb el nom de Raneb es van trobar.
Referències
modifica- ↑ Wildung, Dietrich. Die Rolle ägyptischer Könige im Bewusstsein ihrer Nachwelt (llibre electrònic gratuït) (en alemany). Berlín: Berlin, B. Hessling, 1969, p. 31-33.
- ↑ Manéthon; Waddell, William Gillan. Works. London: ambridge (Mass.) Harvard university press W. Heinemann, 1980. ISBN 978-0-674-99385-3.
- ↑ Helck, Wolfgang. Wirtschaftsgeschichte des alten Ägypten im 3. und 2. Jahrtausend vor Chr [Història econòmica de l'antic Egipte al III i II mil·lenni aC.] (en alemany). Leiden Köln: E.J. Brill, 1975, p. 21-32. ISBN 978-90-04-04269-8.
- ↑ Munro, Peter. Der Unas-Friedhof Nord-West: topographisch-historische Einleitung. Mainz am Rhein: P. von Zabern, 1993, p. 95. ISBN 978-3-8053-1353-7.
Bibliografia
modifica- Schneider, Thomas. Lexikon der Pharaonen [Lèxic dels faraons] (en alemany). Düsseldorf: Albatros, 2002. ISBN 978-3-491-96053-4.
