María Solar Núñez

María Solar Núñez
Biografia
Naixement	25 desembre 1970 (53 anys); Santiago de Compostel·la (província de la Corunya)
Formació	Universitat IE - periodisme ; Universitat de Santiago de Compostel·la - biologia ; Universitat Politècnica de Madrid
Activitat
Camp de treball	Escriptura creativa i professional, periodisme i programa de televisió
Ocupació	escriptora, presentadora, periodista, presentadora de televisió
Obra
Obres destacables	Obres destacables (2016) As horas roubadas (gl) ; (2022) A culpa (gl) ;
Premis
	(2022) Premi Xerais, per l'obra A culpa (gl) ; (2014) Premi Lazarillo ;
Lloc web	mariasolar.com

María Solar Núñez (Santiago de Compostel·la, 25 de desembre de 1970) és periodista a la televisió gallega i escriptora de literatura infantil i juvenil. Els seus llibres han estat traduïts a diferents idiomes i han rebut nombrosos premis.

Biografia

És llicenciada en Biologia i Periodisme, diplomada en Magisteri i especialista en informació ecològica i mediambiental.^[1] Treballa a la Televisió de Galícia (TVG), on ha presentat diversos espais de tots els gèneres.^[2] Durant vuit anys, ha dirigit i presentat el magazín de la vesprada As Tardes da Galega i el programa de llibres Chamando á Terra, ambdós a Radio Galega.^[3]

Com a escriptora, s'ha dirigit especialment a públic infantil i juvenil. La seua obra, escrita originalment en gallec, ha estat traduïda al castellà, al català, al polonès, al portuguès i al filipí.^[3]

Amb la novel·la infantil O meu pesadelo favorito^[4] (El meu malson favorit) va guanyar el Premi Lazarillo de creació literària en 2014 i el premi al millor llibre infantil i juvenil de la Gala do Libro Galego. A més, va ser inclòs en la llista White Ravens de la Internationale Jugendbibliotheken de Múnic, que selecciona anualment els millors llibres infantils del món, i va ser el Llibre de l'any de la revista Fervenzas Literarias.

Des de 2018 coordina els programes de cultura de la CRTVG.^[5] A més, és membre del Comitè Consultiu de la Facultat de Biologia de la Universitat de Santiago de Compostel·la.^[6]

Obra

Aquesta és l'obra completa de Maria Solar Núñez:^[7]^[8]

Novel·la

As horas roubadas (Xerais, 2016).^[9]

Narrativa infantil i juvenil

O tempo do revés (Baía, 2008)
Boa sorte (Baía, 2008)
O fillo do Pintamonas (Tambre, 2009)
Vou ter un irmán!!! (Galaxia, 2011), versió valenciana de Josep Franco: Tindré un germanet! (Bromera, 2016), versió catalana de Josep Franco: Tindré un germanet! (Animallibres 2016).
As meigas de Lupa (Xerais, 2012).
A verdadeira historia da mosca da tele (Galaxia, 2012), versió valenciana: La història autèntica de la mosca de la tele (Andana, 2016).
O meu pesadelo favorito (Galaxia, 2015), versió valenciana de Josep Franco: El meu malson favorit (Bromera, 2015).
Teño uns pés perfectos (Kalandraka, 2015), versió catalana: Tinc uns peus perfectes (Kalandraka, 2017).
Os nenos da varíola (Galaxia, 2017), versió valenciana de Josep Franco: L'expedició del doctor Balmis (Bromera, 2017).
Quokka Moka (Xerais, 2019), versió catalana de Joan Bustos: La Quokka Moka (Animallibres, 2019).

Assaig i divulgació

Ecoloxía na aula (Lea, 1997)
O libro do noso mar (Lea, 1999)

Premis i reconeixements

Premi Lazarillo 2014^[10] per O meu pesadelo favorito (El meu malson favorit).
Finalista en el Premi Protagonista Jove del CLIJCAT 2018 per L'expedició del doctor Balmis.^[11]

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: María Solar Núñez

↑ «María Solar | Cidade da Cultura». [Consulta: 8 maig 2020].
↑ «María Solar». [Consulta: 8 maig 2020].
↑ ^3,0 ^3,1 «biografia» (en espanyol europeu), 31-03-2020. [Consulta: 8 maig 2020].
↑ «O meu pesadelo favorito» (en gallec). [Consulta: 8 maig 2020].
↑ ideas, Fábrica de buenas. «María Solar se pone al frente de la programación cultural de la CRTVG y estrena proyecto: "Cultura365"». [Consulta: 8 maig 2020].
↑ «María Solar – Novela Histórica» (en castellà). [Consulta: 8 maig 2020].
↑ «Todos los libros del autor Solar Maria» (en castellà). [Consulta: 8 maig 2020].
↑ «María Solar - Edicions Bromera». [Consulta: 8 maig 2020].
↑ EFE. «María Solar dedica un libro a las mujeres que "nos hicieron más libres"» (en castellà). [Consulta: 8 maig 2020].
↑ Borgo, Karina Sainz. «María Solar, Premio Lazarillo 2014: "La literatura para niños que se hace hoy es descafeinada"» (en espanyol europeu), 02-06-2015. [Consulta: 8 maig 2020].
↑ «Premi Protagonista Jove CLIJCAT». [Consulta: 8 maig 2020].

[1] «María Solar | Cidade da Cultura». [Consulta: 8 maig 2020].

[2] «María Solar». [Consulta: 8 maig 2020].

[mariasolar-3] 3,0 ^3,1 «biografia» (en espanyol europeu), 31-03-2020. [Consulta: 8 maig 2020].

[4] «O meu pesadelo favorito» (en gallec). [Consulta: 8 maig 2020].

[5] s, Fábrica de buenas. «María Solar se pone al frente de la programación cultural de la CRTVG y estrena proyecto: "Cultura365"». [Consulta: 8 maig 2020].

[6] «María Solar – Novela Histórica» (en castellà). [Consulta: 8 maig 2020].

[7] «Todos los libros del autor Solar Maria» (en castellà). [Consulta: 8 maig 2020].

[8] «María Solar - Edicions Bromera». [Consulta: 8 maig 2020].

[9] EFE. «María Solar dedica un libro a las mujeres que "nos hicieron más libres"» (en castellà). [Consulta: 8 maig 2020].

[10] Borgo, Karina Sainz. «María Solar, Premio Lazarillo 2014: "La literatura para niños que se hace hoy es descafeinada"» (en espanyol europeu), 02-06-2015. [Consulta: 8 maig 2020].

[11] «Premi Protagonista Jove CLIJCAT». [Consulta: 8 maig 2020].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]