Llengües peba–yaguan

Les llengües peba-yaguan constitueixen una petita família de llengües indígenes parlades en el nord del Perú, sud de Colòmbia i Brasil, de les quals actualment només sobreviu el yihamwo amb poc més de 4.000 parlants (294 a l'Amazònia colombiana, entre 760 i 4.000 a Loreto (Perú) i alguns més a l'Amazònia brasilera).[1]

Infotaula de llenguaLlengües peba–yaguan
Tipusfamília lingüística Modifica el valor a Wikidata
Ús
EstatPerú, Colòmbia i Brasil Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües indígenes d'Amèrica del Sud
llengües saparo-yawan Modifica el valor a Wikidata
Codis
Glottologpeba1241 Modifica el valor a Wikidata

Classificació

modifica

Les llengües peba-yagua són un conjunt de llengües quasi-aïllades de les quals no s'ha pogut provar el seu parentiu amb cap altra llengua d'Amèrica fora de la família, encara que s'han fet propostes de parentiu temptatives, sense que hi hagi una evidència forta en favor de cap d'aquestes propostes. El projecte comparatiu ASJP no mostra similituds òbvies de vocabulari una altra llengua, la relació més probable sobre la base lèxica que suggereix aquest projecte són les llengües mosetenes[2] Encara que d'altra banda cap especialista ha suggerit cap parentiu entre aquests dos grups de llengües quasi-aïllades.

Llengües de la família

modifica

Les llengües conegudes de la família peba-yagua són:

  • Yagua o yihamwo: 3.000-4.000 parlants en 1997;[3] 5.690 en 2000;[4] 4.000 en 2007.[5]
  • Peba (†) [grups: cauwachi, caumari, pacaya]
  • Yameo (†. c. 1960) [grups: napeano, masamai, nahuapo, amaona, mikeano, parrano, yarrapo, alabono]

Relació amb altres llengües

modifica

Greenberg (1959) va col·locar a les llengües peba-yagua dins d'un hipotètic grup anomenat macro-caribe. Swadesh (1962) relaciona a les llengües peba-yagua amb les llengües zaparoanes suggerint que ambdues formes part junt les llengües bora-witoto del grup macro-caribe, que també inclouria a les llengües carib. Doris Payne (1984) va aportar una certa evidència del parentiu entre les llengües peba-yagua i les llengües zaparoanas, però posteriorment va abandonar aquesta proposta.

Vocabulari

modifica

Loukotka (1968) va llistar les següents paraules de vocabulari bàsic.[6]

glossa Yagua Peba Yameo Masamae
un tékí tomätaira pwitér poetinten
dos nanoxõ monomoira narámue
tres mungoá tamoimansa pwiterorineo
cap ori-nó rai-no wi-nátu nato
orella o-tsiwá mi-tiwa wi-tíwẽ
dent o-xaná vi-ala wi-é
home wánu komoley awára
foc [h]ená föla óle aule
sol iñi remelané natéra raitará
terra mokané kapalé pópo popo
dacsa lelú lolú ogung
tapir nechá ameisha náse

Referències

modifica
  1. Willem F. H. Adelaar & Pieter Muysken (2004). The Languages of the Andes. Cambridge: Cambridge University Press, pp. 622. ISBN 978-0-511-21050-1.
  2. ASJP - World Language Tree
  3. Anatole V. Lyovin (1997). An Introduction to the Languages of the World. Oxford: Oxford University Press, pp. 340. ISBN 0-19-508116-1.
  4. Ethnologue report for language code: Yagua
  5. Matthias Brenzinger (2007). Language Diversity Endangered. Berlín: Walter de Gruyter, pp. 47. ISBN 978-3-11-017049-8.
  6. Loukotka, Čestmír. Classification of South American Indian languages. Los Angeles: UCLA Latin American Center, 1968. 

Bibliografia

modifica
  • Chaumeil, Jean-Pierre (1984): Between Zoo and Slavery: the Yagua of Eastern Peru in their Present Situation. IWGIA Document 49. Copenhague: International Work Group of Indigenous Affairs.
  • Payne, Doris L. (1984): Evidence for a Yaguan-Zaparoan connection. en Work Papers of the Summer Institute of Linguistics, Bd. 28, 1984, pp. 131–156.
  • Payne, Doris L. (1986): Aspects of the grammar of Yagua: A typological perspective. Dissertation, University of California Los Angeles 1986.
  • Powlison, Paul S. (1995): Diccionario yagua-castellano. Ministerio de Educación/Summer Institute of Linguistics, Lima 1995.
  • Mary Ruth Wise: Small language families and isolates in Peru. In: R. M. W. Dixon y Alexandra Y. Aikhenvald: The Amazonian languages. Cambridge University Press, 1999. pp. 307–340.