Josep Apel·les Santolaria de Puey i Cruells
Josep Apel·les Santolaria de Puey i Cruells (Barcelona, 29 de juliol de 1966) popularment anomenat padre Apeles, és un personatge mediàtic d'Espanya, amb ocupacions diverses com sacerdot, advocat, presentador de televisió i comentarista. És renebot de la religiosa Magdalena Cruells i Comas.
Treball professional i personatge públic
modificaVa estudiar en el Seminari Menor de Barcelona, posteriorment un curs en l'Institut Jaume Balmes de Barcelona, passant després al Seminari Diocesà de Tortosa, i d'allí a Roma, on va ser ordenat sacerdot el 1993.
Des de petit es va vincular als mitjans de comunicació i en els anys 1980 va participar en programes infantils radiofònics com Niñolandia de Ràdio Miramar de Barcelona o Peques de Radiocadena Española de Barcelona.[1][2]
Ha intervingut a Sálvame, La Noria, DEC,[3] Espejo público, Crónicas marcianas, Arucitys, El castillo de las mentes prodigiosas,[4] Gran hermano VIP: El desafío, Día a día, Hoy de mañana, Moros y cristianos, Cita con Apeles, De pe a pa, A las diez en casa, Los unos y los otros.
Va tenir una enorme fama en els noranta, en televisió i sobretot en Moros y cristianos, com a contertulià amb uns comentaris molt polèmics. Vestit sempre de clergue, intervenia en aquest programa amb format de debat, amb un estil irònic i mordaç que va ser determinant perquè Moros y cristianos es convertís en líder d'audiència.
Les seves actuaciones van ser desautoritzades per la Conferència Episcopal Espanyola que va declarar el 1997 que Apel·les "mai ha pertangut a cap diòcesi espanyola o a instituts o a congregacions radicades a Espanya".
Obres
modifica- El Papa ha muerto ¡Viva el Papa!. Barcelona: Plaza & Janés. ISBN 8401550041. ISBN 9788401550041. OCLC 43895802. [5]
- Historias de los Papas. Barcelona: Plaza & Janés. ISBN 8401540496. ISBN 9788401540493. OCLC 41496130.,[6] amb prefaci de Carlos Fisas i presentat per Fernando Vizcaíno Casas
- Che cosa succede quando muore il Papa?. Casale Monferrato: Edizioni Piemme. ISBN 8838448604. ISBN 9788838448607. OCLC 799372500.,[7] amb prefaci del Cardenal Alfons Maria Stickler, S.D.B., Prefecte emèrit de la Biblioteca i Arxiu Vaticano).
- I Papi in libertà: Manie, stranezze e curiosità. Casale Monferrato: Edizioni Piemme. ISBN 8838464960. ISBN 9788838464966. OCLC 799601174.[8]
Distincions
modifica- Orde Sobirà i Militar de Malta ( 9 de maig de 1994)[10]
- Orde del Sant Sepulcre ( 21 Octubre 2017)
- Sagrat Orde Militar Constantinià de Sant Jordi ( 9 de maig de 1994)
- Orde Teutònic ( 20 Novembre 2016)[11]
- Orde de la Immaculada Concepció de Vila Viçosa ( 25 Març 2007)
- Orde dels Sants Maurici i Llàtzer ( 22 Març 2017)
- Orde de Sant Miquel de l'Ala ( 10 Desembre 2005)[12]
- Reial Confraria de Cavallers cubicularis de Zamora ( 9 Maig 1996)[13]
- Ordre de Vitéz ( 5 Novembre 2021)
- Institut nacional per la guàrdia d'honor a les reials tombes del Panteó ( 13 Abril 2011)[14]
Referències
modifica- ↑ Arguimbau Latorre, Miquel. "Memòries de Radio Juventud: La Radio al mil por mil". Ed. Diputació de Barcelona. Col·legi de Periodistes de Catalunya. Barcelona, 1999
- ↑ L aniversario de Radio Juventud de Barcelona Arxivat 2020-10-10 a Wayback Machine.
- ↑ Padre Apeles al programa DEC
- ↑ Padre Apeles al programa El castillo de las mentes prodigiosas
- ↑ El Papa ha muerto ¡Viva el Papa! a Google books
- ↑ Historias de los Papas a Google books
- ↑ Che cosa succede quando muore il Papa? a Google books
- ↑ I Papi in libertà: Manie, stranezze e curiosità a Google books
- ↑ El Papa ha muerto, ¡Viva el Papa!. Cómo cambia el poder en el Vaticano a Google books
- ↑ D.M. of 09/05/1994 de S.A.E. Frà Andrew Willoughby Ninian Bertie, Príncep i Gran Mestre (Rep. Gen. N. 10852)
- ↑ N. 1740
- ↑ N. 21
- ↑ Fol. 79, Tomo 2o)
- ↑ N. 22014 (Guardia d'Onore, No 4-2011) (Brevetto N. 5379)
Bibliografia
modifica- Quién es quién en España. Ed. Campillo, S.L. Madrid, 2011. p. 1316
- López Sancho, Lorenzo. El truco del padre Apeles. ABC. 16-10-1997.
- Víctor Amela. Entrevista a Josep-Apel·les Santolaria de Puey i Cruells, Padre Apeles, el cura de la tele. Revista. La Vanguardia. 10-03-1997. p. 9.
- Francisco Umbral. El padre Apeles. El mundo. 26-02-1997. p.
- Ernest Lluch. Tradicionalismo del padre Apeles. La Vanguardia. 25-09-1997. p. 23.
- Alas, Leopoldo. Yo confieso. El mundo. 03-05-1997. p.
- Spain's fashionable Catholicism. The Economist. 02-08-1997. p. 71.
- Delgado, F. y Balbino Ferrero. Así es el padre Apeles. Lecturas. 16-04-1997. p. 44-48.
Enllaços externs
modifica- Blog oficial
- Entrevista a El Mundo.
- Descripció del programa Moros y Cristianos. Realitzada pel seu presentador, Jordi González.
- Biografia detallada Escrita pel mateix Apel·les.