Josep Apel·les Santolaria de Puey i Cruells

Josep Apel·les Santolaria de Puey i Cruells (Barcelona, 29 de juliol de 1966) popularment anomenat padre Apeles, és un personatge mediàtic d'Espanya, amb ocupacions diverses com sacerdot, advocat, presentador de televisió i comentarista. És renebot de la religiosa Magdalena Cruells i Comas.

The Most Illustrious and Most Reverend Lord ^(en)
José-Apeles Santolaria de Puey y Cruells

Biografia
Naixement	29 juliol 1966 (58 anys) Barcelona (Espanya)
Canonge
21 novembre 2016 – Nomenat per: Luigi Negri
Dades personals
Altres noms	Padre Apeles
Residència	Roma
Ideologia	Tradicionalisme, carlisme, monarquisme i reialisme
Religió	Església Catòlica i catolicisme tradicionalista
Formació	Escola Diplomàtica, Universitat Pontifícia de Sant Tomàs d'Aquino
Alçada	182 cm
Color dels ulls	Blau
Color de cabells	Cabells marrons
Activitat
Camp de treball	Relacions internacionals
Lloc de treball	Ferrara (2014–2020) Madrid (1995–1998) Roma (1988–) Barcelona (1982–2014)
Ocupació	sacerdot, advocat, presentador de televisió
Activitat	1982 -
Ocupador	Canal 4, presentador de televisió (2023–2023) Costa Crociere, capellà (2023–2023) arquebisbat de Ferrara-Comacchio, canceller, arxiver, vicecanceller (2014–2020) Canal Català, periodista, polemista (2008–2010) Il Secolo XIX (en) , corresponsal (2006–2006) Endemol (2005–2005) Grupo Godó, comentarista (2004–2005) Gestmusic (2004–2005) Zeppelin TV, comentarista (2004–2004) RAC1, polemista (2003–2004) Onda Rambla, polemista (2001–2003) Canal 7 Televisión, director de televisió, presentador de televisió (2000–2000) Hachette, periodista (1997–1997) Radiotelevisió Valenciana, polemista (1997–1998) Telecinco, polemista (1997–1998) Cadena SER, polemista, radio pundit (en) (1996–1997) Iglesia-Mundo (en) , corresponsal (1993–1993) Institut de Crist Rei Sacerdot Sobirà, professor, notari (1991–1999) Ràdio Vaticana, locutor, editor polític (1989–1990) Point de vue (en) , corresponsal, periodista (1989–1990) Cappella Giulia (en) , cantor (en) (1988–1990) Catalunya Cristiana, corresponsal, periodista (1984–1990) Radiocadena Española, locutor de ràdio (1984–1987) Ràdio Miramar de Badalona, locutor de ràdio (1981–1982)
Partit	Comunió Tradicionalista
Membre de	Order of Parte Guelfa (en) (2023–) Venerable Archconfraternity of Sant'Anna de' Parafrenieri (en) (2023–) Pontifical Academy of Martyrs (en) (2021–) Societat General d'Autors i Editors (2021–) Order of Vitéz (en) (2021–) The Naval Royal League of Spain (en) (2018–) Orde de cavalleria del Sant Sepulcre de Jerusalem (2017–) Tercer Orde de Sant Domènec (2017–) Orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer (2017–) Orde Teutònic (2016–) Brotherhood of Esperanza Macarena (en) (2013–) National Institute for the Honour Guard of the Royal Tombs of the Pantheon (en) (2011–) Orde de la Immaculada Concepció de Vila Viçosa (2007–) Orde de Sant Miquel de l'Ala (2005–) CEDRO (2002–) Federació Catalana de Tir Olímpic (2001–) Royal Confraternity of Cubiculars Knights of Zamora (en) (1996–) Latin Mass Society of England and Wales (en) (1994–) Una Voce (en) (1994–) Sobirà Orde Militar i Hospitalari de Sant Joan de Jerusalem, de Rodes i de Malta, (1994–) Sagrat Orde Militar Constantinià de Sant Jordi (1994–) Ateneu Barcelonès (1994–1998) Federació Internacional de Periodistes (1991–) Col·legi de Periodistes de Catalunya (1991–) Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (1991–)
Gènere	Bolero
Moviment	Neoescolàstica i integralisme
Carrera militar
Rang militar	capità
Instrument	Veu i piano
Esport	esports eqüestres escacs doma esgrima bridge
Obra
Obres destacables (1997-2001) Moros y cristianos (programa de televisió) (1997-2005) Crónicas marcianas
Altres
Títol	Infanzon
Parents	Magdalena Cruells i Comas, rebestia
Cronologia
15 juliol 1993	ordenació sacerdotal en el ritu romà (Església de Sant Jeroni de la Caritat), per Pietro Palazzini
8 desembre 1992	diaca catòlic (Gricigliano), per Silvio Oddi
21 març 1992	sotsdiaca (Gricigliano), per Alfons Maria Stickler
5 gener 1989	acòlit (Conca), per José Guerra Campos
22 maig 1978	confirmació (Seminari Menor de Barcelona), per Josep Capmany i Casamitjana
Premis
finalista Teleprograma d'or Gran creu de l' Orde de Sant Miquel de l'Ala.
Signatura
Lloc web	www.apeles.info

Treball professional i personatge públic

Va estudiar en el Seminari Menor de Barcelona, posteriorment un curs en l'Institut Jaume Balmes de Barcelona, passant després al Seminari Diocesà de Tortosa, i d'allí a Roma, on va ser ordenat sacerdot el 1993.

Des de petit es va vincular als mitjans de comunicació i en els anys 1980 va participar en programes infantils radiofònics com Niñolandia de Ràdio Miramar de Barcelona o Peques de Radiocadena Española de Barcelona.

Ha intervingut a Sálvame, La Noria, DEC, Espejo público, Crónicas marcianas, Arucitys, El castillo de las mentes prodigiosas, Gran hermano VIP: El desafío, Día a día, Hoy de mañana, Moros y cristianos, Cita con Apeles, De pe a pa, A las diez en casa, Los unos y los otros.

Va tenir una enorme fama en els noranta, en televisió i sobretot en Moros y cristianos, com a contertulià amb uns comentaris molt polèmics. Vestit sempre de clergue, intervenia en aquest programa amb format de debat, amb un estil irònic i mordaç que va ser determinant perquè Moros y cristianos es convertís en líder d'audiència.

Les seves actuaciones van ser desautoritzades per la Conferència Episcopal Espanyola que va declarar el 1997 que Apel·les "mai ha pertangut a cap diòcesi espanyola o a instituts o a congregacions radicades a Espanya".

Obres

• El Papa ha muerto ¡Viva el Papa!. Barcelona: Plaza & Janés. ISBN 8401550041. ISBN 9788401550041. OCLC 43895802. 

• Historias de los Papas. Barcelona: Plaza & Janés. ISBN 8401540496. ISBN 9788401540493. OCLC 41496130. , amb prefaci de Carlos Fisas i presentat per Fernando Vizcaíno Casas

• Che cosa succede quando muore il Papa?. Casale Monferrato: Edizioni Piemme. ISBN 8838448604. ISBN 9788838448607. OCLC 799372500. , amb prefaci del Cardenal Alfons Maria Stickler, S.D.B., Prefecte emèrit de la Biblioteca i Arxiu Vaticano).

• I Papi in libertà: Manie, stranezze e curiosità. Casale Monferrato: Edizioni Piemme. ISBN 8838464960. ISBN 9788838464966. OCLC 799601174. 

• "El Papa ha muerto, ¡Viva el Papa!. Cómo cambia el poder en el Vaticano". Barcelona: Ediciones Áltera. ISBN 848977966X. ISBN 9788489779662. OCLC 60666624. .

• "Relaciones jurídicas internacionales de la Soberana Orden de San Juan de Malta". 

• "Annuario Diocesano 2017. Arcidiocesi di Ferrara-Comacchio: Indicatore ecclesiastico per l'anno 2017. Stato del Clero e delle Parrocchie". 

Distincions

Orde Sobirà i Militar de Malta ( 9 de maig de 1994)

Orde del Sant Sepulcre ( 21 Octubre 2017)

Sagrat Orde Militar Constantinià de Sant Jordi ( 9 de maig de 1994)

Orde Teutònic ( 20 Novembre 2016)

Orde de la Immaculada Concepció de Vila Viçosa ( 25 Març 2007)

Orde dels Sants Maurici i Llàtzer ( 22 Març 2017)

Orde de Sant Miquel de l'Ala ( 10 Desembre 2005)

Reial Confraria de Cavallers cubicularis de Zamora ( 9 Maig 1996)

Ordre de Vitéz ( 5 Novembre 2021)

Institut nacional per la guàrdia d'honor a les reials tombes del Panteó ( 13 Abril 2011)

Bibliografia

• Quién es quién en España. Ed. Campillo, S.L. Madrid, 2011. p. 1316
• López Sancho, Lorenzo. El truco del padre Apeles. ABC. 16-10-1997.
• Víctor Amela. Entrevista a Josep-Apel·les Santolaria de Puey i Cruells, Padre Apeles, el cura de la tele. Revista. La Vanguardia. 10-03-1997. p. 9.
• Francisco Umbral. El padre Apeles. El mundo. 26-02-1997. p.
• Ernest Lluch. Tradicionalismo del padre Apeles. La Vanguardia. 25-09-1997. p. 23.
• Alas, Leopoldo. Yo confieso. El mundo. 03-05-1997. p.
• Spain's fashionable Catholicism. The Economist. 02-08-1997. p. 71.
• Delgado, F. y Balbino Ferrero. Así es el padre Apeles. Lecturas. 16-04-1997. p. 44-48.

Enllaços externs

• Blog oficial
• Entrevista a El Mundo.
• Descripció del programa Moros y Cristianos. Realitzada pel seu presentador, Jordi González.
• Biografia detallada Escrita pel mateix Apel·les.