Guy Ropartz

Guy Ropartz (Guingamp, Bretanya, 15 de juny de 1864 - Lanloup, Bretanya, 22 de novembre de 1955) fou un compositor bretó.

Guy Ropartz

Biografia
Naixement	Joseph Guy Ropartz 15 juny 1864 Guingamp (Bretanya)
Mort	22 novembre 1955 (91 anys) Lanloup (Bretanya)
Director Conservatoire à rayonnement régional de Strasbourg
1919 – 1929
Director conservatori regional de Nancy
1894 – 1919
Dades personals
Nacionalitat	França
Formació	Faculté de droit d'Angers (fr) Conservatoire de Paris faculté de droit de Rennes (fr) Schola Cantorum de París
Activitat
Ocupació	Compositor i professor
Membre de	Académie des Beaux-Arts de l'Institut de France (1927–1962) Unió Regionalista Bretona (1898–)
Gènere	Òpera i simfonia
Moviment	Música clàssica
Estil	Clàssic
Professors	Théodore Dubois, Jules Massenet i César Franck
Alumnes	Louis Thirion, Fernand Lamy i Armand Marsick
Obra
Obres destacables (1905) Symphony no. 3 (en)
Família
Pare	Sigismond Ropartz
Premis
(1909)  prix Chartier (en)  Comandant de la Legió d'Honor

Estudià al Conservatori de París tenint per mestres a Cesar Franck, Jules Massenet i Théodore Dubois. A més, cursà, els estudis literaris en el Col·legi de Sant Xavier de Vannes, en la Universitat catòlica d'Angers i en la Facultat de dret de Rennes, llicenciant-se en aquesta en dret. El 1906 el citat Conservatori li atorgà el premi Cressent. Fou director de l'Escola de Música de Nancy (sucursal del Conservatori Nacional) i membre de la Societat Nacional de Música, de la d'Autors dramàtic, etc. Des de 1919 fou director del Conservatori d'Estrasburg.

Anàlisi tècnica

La música de Ropartz, resta impregnada d'un fort sabor bretó, país originari de l'autor, efectista, molt original i de brillant instrumentació, s'adapta millor al gènere simfònic que al dramàtic, el que explica la preferència de Ropartz pel primer.

Entre les seves més notables produccions cal citar:

• Le diable couturier (1888);
• Pêcheurs d'Islande (1893);
• Laments;
• Les Landes;
• Cinq pièces brèves;
• Carnaval;
• Dimanche breton;
• Première symphonie;
• Psaume 136;
• Fantaisie en ré majeur;
• Deuxième symphonie;
• La cloche des morts;
• Troisième symphonie;
• Pastoral et danses (1907), etc.;
• Quatuor;
• Adagio;
• Pièce en si mineur (a dos pianos);
• Ouverture, variations et finale, etc,.
• Sous bois;
• Le petit enfant;
• Prière;
• Si j'ai parlé;
• Berceuse;
• Quatre poèmes;
• La légende de Saint-Nicolas;
• Le temps de Saintes;
• Chant d'automne, etc.;
• Offertoire pascal;
• Fugue en mi;
• Sur un thème breton;
• Offertoire funèbre;
• Prière pour les trépassés, etc.;
• Kyrie, Ave verum;
• Subtuum;
• Tu es Petrus;
• Ego sum;
• Le Pays, drama líric;
• Quarte Simfonie;
• A Marie endormie;
• La chasse du Prince Arthur;
• Soir sur les chaumes, per a orquestra;
• Musiques du jardin,
• Croquis d'été, per a piano, i diverses melodies vocals.

També és autor d'algunes obres literàries:

• Adagiettes (1888);
• Modes miners (1889);
• Intermezzo (1890);
• Les nuances (1892), totes elles escrites en vers.

En prosa va escriure:

• Victor Massé (1886);
• Notations artístiques (1891);
• La Batte (1891), etc.

Bibliografia

• Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. 9, pàg. 404 (ISBN 84-239-4579-0)
• Enciclopèdia Espasa Volum núm. 52, pàg. 288-89 (ISBN 84-239-4552-9)