Grigori Löwenfisch

Grigori Iàkovlevitx Löwenfisch (en rus Григорий Яковлевич Левенфи́ш) (Piotrków Trybunalski, 9 de març de 1889 - Moscou, 9 de febrer de 1961) fou un destacat jugador d'escacs dels anys 1920 i 1930, que obtingué el títol de Gran Mestre el 1950. Va ser dues vegades campió soviètic, el 1934 (conjuntament amb Ilya Rabinovich) i el 1937. El 1937 també va empatar un matx contra el futur campió mundial Mikhaïl Botvínnik.[1] Va ser també escriptor d'escacs de renom.

Plantilla:Infotaula personaGrigori Löwenfisch

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 març 1889 Modifica el valor a Wikidata
Piotrków Trybunalski (Imperi Rus) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 febrer 1961 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Moscou (Unió Soviètica) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Donskoi Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Estatal de Sant Petersburg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciójugador d'escacs, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaUnió Soviètica
Imperi Rus Modifica el valor a Wikidata
Esportescacs Modifica el valor a Wikidata
Títol d'escaquistaGran Mestre Internacional (1950) Modifica el valor a Wikidata
Premis

ChessGames: 20042 365Chess: Grigory_Levenfish

El seu millor rànquing Elo[2] s'ha estimat en 2677 punts, el febrer de 1939, moment en què tenia 49 anys,[3] cosa que el situaria en 10è lloc mundial en aquella data. Segons chessmetrics, va ser el 9è millor jugador mundial en 2 diferents mesos, entre l'abril de 1938 i el maig de 1938.

Biografia i resultats destacats en competició

modifica

Löwenfisch va néixer a Polònia, en aquell moment part de l'Imperi Rus, en el si d'una família jueva.[4] Va passar la major part dels seus anys de formació a Sant Petersburg, on va anar a la Universitat i va estudiar-hi enginyeria química.

El seu primer reconeixement com a escaquista destacat va ser quan va guanyar el Torneig de Primavera de Sant Petersburg de 1909,[5] i va participar en el fortíssim torneig de Carlsbad el 1911, on va acabar en un meritori 12è-14è lloc.[6][7][8] A 22 anys, aquest seria el seu primer i últim torneig fora de Rússia o de la Unió Soviètica. El seu joc en aquell moment va ser comparat amb el del Gran Mestre Mikhaïl Txigorin.

En la dècada següent, va mantenir la seva evolució en torneigs locals, sobretot en guanyar el Campionat de Leningrad de 1922,[9] 1924[10] i 1925, aquest darrer conjuntament amb Aleksandr Ilín-Zhenevski, Ilya Rabinovich i Piotr Romanovski.[11] En el mateix torneig, va ser 3r el 1920, per darrere de Rabinovich i Ivan Golobev,[12] i 2n el 1928, rere Rabinovich.[1][13][14]

El 1925 fou quinzè al fort torneig de Moscou de 1925 (el campió fou Efim Bogoljubow).[15]

 
Löwenfisch (esquerra) contra Botvínnik (dreta) al seu matx de 1937.

Va tenir excel·lents resultats al Campionat de l'URSS: hi fou tercer el 1920,[16] segon el 1923, empatà al primer lloc amb Rabinovitx el 1934 a Leningrad,[17] i guanyador en solitari a Tiflis el 1937 (10è Campionat Nacional de l'URSS), amb 12.5/19 punts.[1][18]

Al gran Torneig Internacional de Moscou de 1935 hi empatà als llocs 6è-7è amb Ilya Kan, amb 10.5/19 punts, per darrere dels campions Botvínnik i Salo Flohr), i d'Emanuel Lasker, José Raúl Capablanca i Rudolf Spielmann.[19] Al torneig de Leningrad 1936, (amb participació exclusiva de soviètics) hi fou tercer, amb 8.5/14 punts, per darrere del campió Vsèvolod Ràuzer i de Viatxeslav Ragozin.[20]

Al torneig de Leningrad/Moscou de 1939, hi empatà als llocs 3r-6è amb 10/17 punts, amb Ragozin, Andor Lilienthal i Vladímir Makogonov, per darrere del campió Flohr i de Samuel Reshevsky.[21]

En matxs, va empatar amb Mikhaïl Botvínnik (+5 -5 =3) el 1937,[22] i vencé Vladimir Alatortsev el 1940 (+5 -2 =7).[1][23][24]

Manca de suport

modifica

Malgrat els seus èxits, Löwenfisch va ser pràcticament ignorat per les autoritats dels escacs soviètiques, que donaven suport a Botvínnik, el seu gran rival. Löwenfisch era un membre de la vella generació de mestres, 22 anys més gran que Botvínnik. Per això, la seva vida va patir circumstàncies una mica tràgiques, com el fet que fou l'únic fort mestre de la seva generació a qui no se li varen assignar beques; a conseqüència d'això, només podia permetre's viure en un bloc ruïnós d'habitatges.

Així mateix, el govern li va negar el permís per viatjar a l'estranger i competir en torneigs com ara l'AVRO de 1938 (a despit que ell era el vigent campió de l'URSS). Això va afeblir encara més el seu prestigi i molt probablement va afectar la seva moral, per no esmentar el seu continu desenvolupament com a jugador d'escacs. A altres jugadors nascuts abans de la Revolució russa, com Aleksandr Alekhin, Iefim Bogoliúbov, Akiba Rubinstein i Aron Nimzowitsch, se'ls va permetre viatjar i fins i tot acabar vivint a l'estranger. Privat de les mateixes oportunitats, Löwenfisch va jugar només dins dels límits de la Rússia soviètica i completava els seus ingressos amb un treball com a enginyer en la indústria del vidre. Això a la llarga va derivar en una retirada lenta del joc actiu.

Löwenfisch va ser guardonat amb el títol de Gran Mestre Internacional de la FIDE el 1950.

Aportació teòrica als escacs

modifica
Variant Löwenfisch de la variant del drac de la defensa siciliana
abcdefgh
8
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
8
77
66
55
44
33
22
11
abcdefgh
Posició després de 6.f4
Variant Löwenfisch del gambit Evans
abcdefgh
8
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
8
77
66
55
44
33
22
11
abcdefgh
Posició després de 11.Cxe5

A l'esquerra es mostra la posició de la variant Löwenfisch de la variant del drac.

1.e4 c5 2.Cf3 d6 3.d4 cxd4 4.Cxd4 Cf6 5.Cc3 g6 6.f4

A la dreta, la posició de la variant Löwenfisch del gambit Evans.

1.e4 e5 2.Cf3 Cc6 3.Ac4 Ac5 4.b4 Axb4 5.c3 Aa5 6.d4 d6 7.Db3 Dd7 8.dxe5 dxe5 9.O-O Ab6 10.Aa3 Ca5 11.Nxe5

Cal destacar la seva aportació a l'obertura amb codi ECO B71, anomenada Variant Löwenfisch de la variant del drac de la defensa siciliana (vegeu el diagrama de dalt a l'esquerra),[25][26][27][28] així com a l'obertura amb codi ECO C52, anomenada variant Löwenfisch del gambit Evans (vegeu el diagrama de dalt a la dreta).[29]

Així mateix, també és destacable la seva aportació a l'obertura amb codi ECO D97, anomenada variant Löwenfisch de la variant russa de la defensa Grünfeld (vegeu el diagrama baix a l'esquerra),[30] així com la seva aportació a l'obertura amb codi ECO D40, anomenada variant Löwenfisch del gambit de dama declinat, defensa Semi-Tarrasch (vegeu el diagrama baix a la dreta).[31]

Variant Löwenfisch de la variant russa de la defensa Grünfeld
abcdefgh
8
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
8
77
66
55
44
33
22
11
abcdefgh
Posició després de 7. ...b6
Variant Löwenfisch del gambit de dama refusat, defensa Semi-Tarrasch
abcdefgh
8
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
8
77
66
55
44
33
22
11
abcdefgh
Posició després de 10.e4

A l'esquerra es mostra la posició de la variant Löwenfisch de la variant russa de la defensa Grünfeld

1.d4 Cf6 2.c4 g6 3.Cc3 d5 4.Cf3 Ag7 5.Db3 dxc4 6.Dxc4 O-O 7.e4 b6

A la dreta es mostra la posició de la variant Löwenfisch del gambit de dama declinat, Defensa Semi-Tarrasch

1.d4 d5 2.c4 e6 3.Cc3 Cf6 4.Cf3 c5 5.e3 Cc6 6.Ad3 Ad6 7.O-O O-O 8.De2 De7 9.dxc5 Axc5 10.e4

Notes biogràfiques

modifica

Guennadi Sossonko, en el seu llibre Russian Silhouettes, es fa ressò dels pensaments d'alguns Grans Mestres que el coneixien, i parlen d'un home íntegre i independent, que mai no es va queixar de les seves difícils condicions de vida. Borís Spasski el va trobar al metro de Moscou, pocs dies abans de morir. Löwenfisch, que tenia un aspecte miserable, estava estrenyent-se un mocador a la boca i va declarar que li acabaven d'extreure sis dents. Vassili Smislov relata el moment en què el va visitar Löwenfisch, cap al final de la seva vida, armat amb una enorme pila de papers. Va resultar ser un manuscrit que detallava el seu treball de tota la vida en finals de torres. Va demanar a Smislov que l'ajudés a corregir-ne els errors, i algunes petites correccions més tard, el llibre va ser publicat (1957), amb tots dos com a coautors, sota el títol (traduït) Teoria dels finals de torres, més tard publicat en anglès, el 1971, sota el títol Rook Endings. Smislov reconeix obertament que tota la feina dura va ser realitzada per Löwenfisch.

Löwenfisch també va escriure llibres per a principiants, entre ells un sobre obertures d'escacs, titulat Modern Openings. La seva autobiografia, publicada pòstumament, Izbrannye PartII Vospominanya I (1967), conté 79 partides comentades.

Löwenfisch va derrotar gairebé tots els millors jugadors russos i soviètics entre la dècada de 1910 i principis de 1950, vencent fins i tot el Campió del món Aleksandr Alekhin, i també Emanuel Lasker. No va poder superar Paul Keres i David Bronstein, però eren homes molt més joves, i Löwenfisch havia passat el seu millor moment quan s'hi va enfrontar. Löwenfisch era fort amb negres a la defensa francesa i la defensa eslava, i en general feia servir obertures clàssiques, tot i que de vegades va fer servir les hipermodernes defensa Grünfeld i defensa Nimzoíndia.

Partides notables

modifica
  • Grigori Löwenfisch, Vassili Smislov.Rook Endings (Tournament Player's Collection)
  • Moscow International Chess Tournament, 1936 (Llibre del torneig)
  • Izbrannye PartII Vospominanya I (1967)
  • Pervaya kniga schachmatista (El primer llibre del jugador d'escacs), Leningrad, 1925
  • Schachmaty dlja natschinajuschtschic (Escacs per a principiants), Leningrad, 1950

Notes i referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Nota biogràfica de Grigori Löwenfisch» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 4 abril 2014].
  2. El sistema de classificació Elo no es va instituir oficialment fins al 1971, però s'han fet estimacions de la classificació Elo per a èpoques anteriors
  3. «Fitxa de Grigori Löwenfisch» (en anglès). Chessmetrics. [Consulta: 13 maig 2020].
  4. Winter, Edward. «Chess and Jews» (en anglès). Chess History.
  5. Wiener Schachzeitung, 1909, pàg. 372
  6. «Taula del torneig de Karlsbad 1911». La grande storia degli scacchi. [Consulta: 5 abril 2014].
  7. «Torneig de Karlsbad 1911, classificació i partides» (en anglès). 365chess.com. [Consulta: 5 abril 2014].
  8. «Quadre del Torneig de Carlsbad 1911». The Chess Library. Arxivat de l'original el 2014-10-17. [Consulta: 5 abril 2014].
  9. Campionat de Leningrad 1922 a Narod.ru
  10. Campionat de Leningrad 1924 a Narod.ru
  11. «Campionat de Leningrad de 1925». Narod.ru. [Consulta: 17 maig 2020].
  12. Campionat de Leningrad 1920 a Narod.ru
  13. «Campionat de Leningrad 1928». Narod.ru. [Consulta: 9 maig 2020].
  14. «Campionat de Leningrad de 1928». Edochess. [Consulta: 9 maig 2020].
  15. «Classificació i partides del Torneig de Moscou de 1925». chessgames.com. [Consulta: 7 maig 2020].
  16. «I Campionat Nacional de l'URSS, Moscou 1920». Narod.ru. [Consulta: 13 maig 2020].
  17. «9è Campionat Nacional de l'URSS, Leningrad 1934». Graeme Cree's World, US, and USSR Chess Championship Page. [Consulta: 1r abril 2014].
  18. «10è Campionat Nacional de la URSS, Tiflis 1937». Graeme Cree's World, US, and USSR Chess Championship Page. [Consulta: 1r abril 2014].
  19. Torneig Internacional de Moscou de 1935 a Narod.ru
  20. Torneig de Leningrad 1936 a 365Chess
  21. «Torneig de Leningrad/Moscou 1939». 365Chess. [Consulta: 1r abril 2014].
  22. Matx Löwenfisch-Botvínnik 1937 a Chessgames
  23. Matx Löwenfisch-Alatortsev a EChesspedia
  24. Informació del matx Löwenfisch-Alatortsev a Narod.ru
  25. Defensa siciliana, variant del drac, variant Löwenfisch a Chessgames
  26. Defensa siciliana, variant del drac, variant Löwenfisch a Chess Tempo
  27. Repertori de partides amb la defensa siciliana, variant del drac, variant Löwenfisch a Red Hot Pawn
  28. Defensa siciliana, variant del drac, variant Löwenfisch a 365Chess
  29. Variant Löwenfisch del gambit Evans a Chess Openings
  30. Variant Löwenfisch de la variant russa de la defensa Grünfeld a Chess Openings
  31. Variant Löwenfisch del gambit de dama refusat, defensa Semi-Tarrasch a Chess Openings

Bibliografia

modifica

Enllaços externs

modifica