Elliot Goldenthal

compositor estatunidenc

Elliot Goldenthal (Nova York, Estats Units, 2 de maig de 1954) és un compositor de cinema estatunidenc, guanyador l'any 2002 d'un Oscar i un Globus d'Or per Frida.[1]

Plantilla:Infotaula personaElliot Goldenthal

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 maig 1954 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Brooklyn (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
FormacióAndries Hudde Junior High School (en) Tradueix
John Dewey High School (en) Tradueix
Escola de Música de Manhattan Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, compositor, lletrista, compositor de bandes sonores Modifica el valor a Wikidata
Activitat1978 Modifica el valor a Wikidata -
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
Influències
Segell discogràficAtlantic Records Modifica el valor a Wikidata
Família
ParellaJulie Taymor Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webelliotgoldenthal.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0006106 Allocine: 45613 Allmovie: p91905 IBDB: 5362 TMDB.org: 5581
Soundcloud: elliotgoldenthal Spotify: 0ObFwq8w8SfMs0xQqafq6y Apple Music: 1953729 Last fm: Elliot+Goldenthal Musicbrainz: 2c16f7ca-e331-47fc-af91-4f236cba4c6d Songkick: 22252 Discogs: 169893 Allmusic: mn0000169703 Deezer: 7414 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Va estudiar amb Aaron Copland i John Corigliano a la Manhattan School of Music,[1] i és conegut per la seva habilitat en barrejar diversos estils musicals i tècniques de forma original i enginyosa, semblant al seu contemporani Jerry Goldsmith.[2] Goldenthal ha desenvolupat un estil molt propi fàcilment recognoscible per l'ús que en fa del metall, especialment els saxòfons, i de la corda, i sovint amb elements del jazz, la big band i el swing als seus treballs.[3]

Els seus crèdits inclouen èxits comercials com Alien 3 (1992), Demolition Man (1993), Interview With the Vampire (1994), Batman Forever (1995), Heat (1995), A Time to Kill (1996), Batman and Robin (1997), Final Fantasy: The Spirits Within (2001) i Frida (2002),així com els èxits de la crítica Michael Collins (1996), The Butcher Boy (1997) i Titus (1999).[4]

Però a més a més de la música pel cinema, Goldenthal és igualment actiu component música per a teatre, les seves obres més famoses en aquest terreny són el críticament aclamat memorial simfònic commemoratiu de la guerra del Vietnam Fire Water Paper, la missa de carnaval Juan Darien, el ballet Othello (que es convertiria posteriorment en una pel·lícula de TV el 2003), i l'eclèctic musical de Broadway The Green Bird, basat en una obra del segle xiii de Carlo Gozzi.[5] El 2006, Goldenthal ha estrenat una òpera, Grendel, basada en la història clàssica de Beowulf.

Filmografia

modifica
  • 2007 - Across the Universe
  • 2003 - S.W.A.T.
  • 2002 - The Good Thief
  • 2002 - Frida
  • 2001 - Final Fantasy: La força interior (Final Fantasy: The Spirits Within)
  • 1999 - 'Titus
  • 1998 - Sphere
  • 1998 - In Dreams
  • 1997 - The Butcher Boy
  • 1997 - Batman & Robin
  • 1996 - Michael Collins
  • 1996 - A Time to Kill
  • 1995 - Heat
  • 1995 - Batman Forever
  • 1994 - Roswell (TV)
  • 1994 - Interview with the Vampire: The Vampire Chronicles
  • 1994 - Cobb
  • 1993 - Golden Gate
  • 1993 - Demolition Man
  • 1992 - Fools Fire (TV)
  • 1992 - Alien 3
  • 1991 - Grand Isle
  • 1989 - Pet Sematary
  • 1989 - Drugstore Cowboy
  • 1980 - Blank Generation
  • 1979 - Cocaine Cowboys

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 «Elliot Goldenthal - Interview». [Consulta: 8 juliol 2018].
  2. E., MacDonald, Laurence. The invisible art of film music: a comprehensive history. Second edition. ISBN 9780810890589. 
  3. Southall, James. «Goldenthal: Demolition Man». [Consulta: 8 juliol 2018].
  4. «Elliot Goldenthal Concert & Stage». Arxivat de l'original el 2011-07-11. [Consulta: 8 juliol 2018].
  5. «2007 Pulitzer Prize Winners» (en anglès). [Consulta: 8 juliol 2018].

Enllaços externs

modifica