Egon Pearson
Egon Pearson (anglès: Egon Sharpe Pearson) (Hampstead, 11 d'agost de 1895 - Midhurst, 12 de juny de 1980), CBE FRS,[1] fill de Karl Pearson, va ser, com el seu pare, un destacat estadístic britànic.[2][3]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (en) Egon Sharpe Pearson  11 agost 1895 Hampstead (Anglaterra) |
| Mort | 12 juny 1980 (84 anys) Midhurst (Anglaterra) |
 President Royal Statistical Society | |
| 1955 – 1957 ← William Piercy, 1st Baron Piercy (en)  – Harry Campion → | |
| 70è President de la Royal Statistical Society | |
| 1955 – 1957 ← William Piercy, 1st Baron Piercy (en) – Harry Campion → | |
| Dades personals | |
| Formació | Trinity College (1914–1915) Winchester College (1909–1914) Dragon School Oxford (1907–1909) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Estadística |
| Ocupació | matemàtic, estadístic |
| Ocupador | University College de Londres (1922–1961) Almirallat britànic (1915–1920) |
| Membre de | |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Estudiant doctoral | George E. P. Box, Norman Lloyd Johnson, Bhaskar Kumar Ghosh i Pao-Lu Hsu |
| Localització dels arxius | |
| Família | |
| Cònjuge | Eileen Jolly († 1949) Margaret Scott Turner |
| Pares | Karl Pearson i Maria Sharpe |
| Premis | |
Vida i Obra
modificaVa estudiar a la Winchester School i al Trinity College, Cambridge i va succeir al seu pare com a professor d'Estadística al University College de Londres i com a editor de la revista Biometrika.
És conegut pel desenvolupament del lema de Neyman-Pearson sobre proves d'hipòtesis.
Va ser President de la Royal Statistical Society (1955 – 56) i va guanyar la Medalla Guy d'or el 1955. El 1946 va ser nomenat “Cavaller de l'Imperi Britànic” (CBE).
Va ser triat Fellow de la Royal Society (FRS) el març de 1966.[4] A la seva presentació com a candidat es pot llegir: "Conegut a tot el món com coautor de la teoria de Neyman-Pearson per a proves d'hipòtesis estadístiques, i autor de moltes contribucions importants als problemes d'inferència i metodologia estadística, especialment en el desenvolupament i la utilització del criteri de la raó de versemblança. Ha tingut un paper molt destacat de lideratge en la promoció de les aplicacions dels mètodes estadístics, per exemple, en la indústria així com durant i després de la guerra en l'avaluació i prova d'armes."[4]
Publicacions
modifica- J. Neyman; E. S. Pearson. "On the Use and Interpretation of certain Test Criteria for the Purposes of Statistical Inference". Biometrika (1928) 20A (1-2): 175-240 DOI:10.1093/biomet/20A.1-2.175)
- E. S. Pearson. "The History of statistics in the XVIIth and XVIIIth centuries" (1929). Port Jervis, NY: Lubrecht & Cramer Ltd. ISBN 9780028501208.
- J. Neyman; E. S. Pearson. "On the Problem of the Most Efficient Tests of Statistical Hypotheses". Philosophical Transactions of the Royal Society of London. Series A. (1933), 231, 289-337. Londres: Royal Society. URL: http://www.jstor.org/stable/91247
- E. S. Pearson. "The Application of Statistical Methods to Industrial Standardisation and Quality Control". London: British Standards Institution, Publication Department. (1935)[5]
- E. S. Pearson. “Karl Pearson: an appreciation of some aspects of his life and work” (1938) Cambridge: Cambridge University Press.
- Biometrika Trustees. “The Selected Papers of E. S. Pearson”. Cambridge: Cambridge University Press. 1966.
- E. S. Pearson; M. G. Kendall. "Studies in the history of statistics and probability" (1969) Londres: Charles Griffin
Referències
modifica- ↑ Bartlett, 1981, p. 425-426.
- ↑ «Egon Pearson». Mathematics Genealogy Project. [Consulta: 7 gener 2016].
- ↑ O'Connor, J. J.; Robertson, E. F. «Egon Pearson». MacTutor History of Mathematics archive, University of St Andrews. [Consulta: 7 gener 2016].
- ↑ 4,0 4,1 «Lists of Royal Society Fellows 1660-2007». The Royal Society. [Consulta: 7 gener 2016].
- ↑ Rietz, H. L «Review: The Application of Statistical Methods to Industrial Standardisation and Quality Control by E. S. Pearson». Bull. Amer. Math. Soc., 42, (9), 1936, pàg. 617 - 618. DOI: 10.1090/s0002-9904-1936-06365-2.
Bibliografia
modifica- Bartholomew, David J. «Egon Sharpe Pearson». A: C.C. Heyde, E. Seneta (eds.). Statisticians of the Centuries (en anglès). Springer, 2001. ISBN 0-387-95283-7.
- Bartlett, Maurice Stevenson «Egon Sharpe Pearson, 11 August 1895 - 12 June 1980» (en anglès). Biographical Memoirs of Fellows of the Royal Society, Vol. 27, 1981, pàg. 425-443. DOI: 10.1098/rsbm.1981.0017. ISSN: 0080-4606.
- David, Herbert A. «In Memoriam: Egon S. Pearson 1895–1980» (en anglès). The American Statistician, Vol. 35, Num. 2, 1981, pàg. 94-95. DOI: 10.1080/00031305.1981.10479314. ISSN: 0003-1305.
- Dodge, Yadolah. Statistique: Dictionnaire encyclopédique (en francès). Springer, 2004. ISBN 2-287-21325-2.
- Moore, P.G. «Egon Sharpe Pearson» (en anglès). Journal of the Institute of Actuaries, Vol. 108, Num. 1, 1981, pàg. 115-116. DOI: 10.1017/S0020268100040695. ISSN: 0020-2681.
- Williams, Richard H. «Egon Sharpe Pearson. Contributions to Statistical Inference». A: Richard H. Williams (ed,). Twelve British Statisticians (en anglès). Boson Books, 2006, p. 58-64. ISBN 1-932482-44-X.
Enllaços externs
modifica- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Egon Pearson» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- «E S PEARSON - Egon Sharpe Pearson Papers». UCL Library Services. [Consulta: 14 desembre 2020]. (anglès)