Cipriani Potter
Philip Cipriani Hambly Potter (Londres, 3 d'octubre de 1792 - 26 de setembre de 1871 fou un pedagog, pianista i compositor anglès.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Philip Cipriani Hambly Potter 3 octubre 1792 Londres |
| Mort | 26 setembre 1871 (78 anys) Londres |
| Sepultura | cementiri de Kensal Green |
| Nacionalitat | Regne Unit |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, pianista, pedagog musical |
| Ocupador | Royal Academy of Music |
| Gènere | Música clàssica |
| Professors | Thomas Attwood, Joseph Woelffl i William Crotch |
| Alumnes | Julia Woolf i Walter Macfarren |
| Instrument | Piano |
     | |
El seu pare que era professor de música, li donà les primeres nocions del seu art, perfeccionant al jove Potter els seus estudis amb Calcott, Attwood i Joseph Woelfl. Viatjà molt per Alemanya i Itàlia; també va estar a Viena, on fou presentat a Beethoven. De retorn a Londres es dedicà a l'ensenyança del piano, i fou nomenat professor de la Royal Academy of Music, on tngué entre els seus alumnes a Kellow John Pye,[1] i Joseph Barnaby i el 1832 se li confià la direcció d'aquest important centre docent. El 1861, després de vint-i-nou anys d'assídua labor en el desenvolupament d'aquestes funcions sol·licità i aconseguí la jubilació, sent substituït per Ernest Pauer.
Publicà moltes composicions de música de cambra, un gran duet per a dos pianos, obres per a piano a quatre mans i piano sol, etc. Aquestes produccions resten escrites amb molta correcció.
Bibliografia
modifica- Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 46, pàg. 1072 (ISBN 84-239-4546-4)
Referències
modifica- ↑ Edita Enciclopèdia Espasa, vol. 48, pàg. 785. (ISBN-84-239-4548-0)