Campionat d'Europa d'handbol masculí
|
Aquest article és sobre la competició masculina. Per a la competició femenina, vegeu Campionat d'Europa d'handbol femení |
El Campionat d'Europa d'handbol masculí (oficialment en anglès: European Men's Handball Championship) és una competició esportiva de handbol de seleccions nacionals a nivell europeu, creat l'any 1994. De caràcter bianual, està organitzat per la Federació Europea d'Handbol (EHF).[1] Hi participen setze equips organitzats en quatre grups. La competició es disputa en dues fases: una primera en format de sistema de tots contra tots, i una segona, en format d'eliminatòries de quarts de final, semifinal i final. El guanyador de la competició és declarat campió d'Europa i aconsegueix el dret a participar al Campionat del Món. Si el campionat coincideix en un any olímpic, guanyà una plaça per competir als Jocs Olímpics.
| Tipus | competició esportiva  |
|---|---|
| Esport | handbol |
| Organitzador | Federació Europea d'Handbol |
| Part de | Campionat d'Europa d'handbol |
| Localització i dates | |
| Vigència | 1994 – |
| Freqüència | biennal |
| Altres | |
| Lloc web | ehf-euro.com |
Els països nòrdics són els dominadors de la competició. Han guanyat set de les quinze edicions disputades. Destaquen Suècia, amb cinc campionats (1994, 1998, 2000, 2002, 2022), i Dinamarca amb dos (2008, 2012). Segueixen la selecció francesa amb tres victòries (2006, 2010, 2014) i l'espanyola amb (2018, 2020).
Historial
modifica|
En negreta = Selecció campiona |
Palmarès
modificaSuècia, amb cinc campionats (1994, 1998, 2000, 2002, 2022), és la selecció que ha guanyat més títols, seguit de França, amb quatre (2006, 2010, 2012, 2024), i Dinamarca (2008, 2012) i Espanya (2018, 2020), amb dos respectivament. Tanmateix, el combinat estatal és la selecció que més medalles ha aconseguit històricament a la competició, amb dues d'or (2018, 2020), cinc d'argent (1996, 1998, 2006, 2016, 2022) i dues de bronze (2000, 2014).
| Selecció nacional |  Or
|
 Plata
|
 Bronze
|
Total |
|---|---|---|---|---|
 Suècia
|
5 | 1 | 1 | 7 |
 França
|
4 | 0 | 1 | 5 |
 Espanya
|
2 | 5 | 2 | 9 |
 Dinamarca
|
2 | 2 | 4 | 8 |
 Alemanya
|
2 | 1 | 1 | 4 |
 Rússia
|
1 | 2 | 0 | 3 |
 Croàcia
|
0 | 3 | 3 | 6 |
 Eslovènia
|
0 | 1 | 0 | 1 |
 Sèrbia
|
0 | 1 | 0 | 1 |
 RF Iugoslàvia
|
0 | 0 | 1 | 1 |
 Noruega
|
0 | 0 | 1 | 1 |
 Islàndia
|
0 | 0 | 1 | 1 |
Estadístiques
modifica
| Edició | Any | Millor jugador | Màxim golejador | refs. | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Nom | Nom | Gols | ||||||
| I | 1994 | Magnus Andersson
|
Vassili Kudínov
|
50 | ||||
| II | 1996 | Talant Dujshebaev
|
Thomas Knorr
|
41 | ||||
| III | 1998 | Daniel Stephan
|
 Jan Filip
|
48 | ||||
| IV | 2000 | Jackson Richardson
|
 Oleg Velyky
|
46 | ||||
| V | 2002 | Magnus Wislander
|
Ólafur Stefánsson
|
58 | ||||
| VI | 2004 | Ivano Balić
|
Mirza Džomba
|
46 | ||||
| VII | 2006 | Ivano Balić
|
Siarhei Rutenka
|
51 | ||||
| VIII | 2008 | Nikola Karabatić
|
Ivano Balić
|
44 | ||||
| Nikola Karabatić
| ||||||||
| Lars Christiansen
| ||||||||
| IX | 2010 | Filip Jícha
|
Filip Jícha
|
53 | ||||
| X | 2012 | Momir Ilić
|
 Kiril Lazarov
|
61 | ||||
| XI | 2014 | Nikola Karabatić
|
 Joan Cañellas
|
50 | ||||
| XII | 2016 | Raúl Entrerríos
|
Valero Rivera
|
48 | ||||
| XIII | 2018 | Jim Gottfridsson
|
Ondřej Zdráhala
|
56 | ||||
| XIV | 2020 | Domagoj Duvnjak
|
Sander Sagosen
|
65 | ||||
| XV | 2022 | Jim Gottfridsson
|
Ómar Ingi Magnússon
|
59 | [2] | |||
| XVI | 2024 | Nedim Remili
|
 Martim Costa
|
54 | [3] | |||
Referències
modifica- ↑ «EHF EURO History - Men's EHF EURO 2020». Arxivat de l'original el 2020-01-27. [Consulta: 27 gener 2020].
- ↑ Gahan, Courtney. «‘Gotte’s guys’ and seven other talking points» (en anglès). EHF, 31-01-2022. [Consulta: 29 gener 2024].
- ↑ Domas, Kevin. «Remili adds MVP award to EHF EURO crown» (en anglès). EHF, 28-01-2024. [Consulta: 29 gener 2024].