Beit Ula
Beit Ula (àrab: بيت أولا, Bayt Ūlā) és un municipi palestí de la governació d'Hebron, a Cisjordània, situat 10 kilòmetres al nord-oest d'Hebron. Segons l'Oficina Central Palestina d'Estadístiques tenia 14.375 habitants el 2016.[1] Té una àrea total de 22.432 dúnams, dels quals el 74.5% es troben a l'Àrea B (Autoritat Nacional Palestina (ANO) controla els afers civils i Israel la seguretat) i el 25.5% es troba a l'Àrea C (sota control total israelià).[2]
| بيت أولا | ||||
| Tipus | vila  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Municipi | ||||
| Graella palestina | 152/111 | |||
| Població humana | ||||
| Població | 14.375 (2016) | |||
| Geografia | ||||
| Superfície | 22,4 | |||
| Altitud | 563 m | |||
| Organització política | ||||
| Governació | Hebron | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Fus horari | ||||
Història
modificaEl Survey of Western Palestine (SWP) de la Palestine Exploration Fund suggereix que Beit Aula era el lloc de la Betel bíblica.[3]
Època otomana
modificaSocin, citant una llista oficial de poblacions otomanes de 1870, registrava que Betula, situada a l'est de Tarqumiyah, tenia 51 cases i una població de 206 habitants, encara que a la població només hi incloïa els homes.[4] Hartmann assenyalà que Bet Ula tenia 80 cases.[5]
En 1883 el Survey of Western Palestine (SWP) de la Palestine Exploration Fund descrivia Beit Aula com «un petit poble de peu sobre una cresta envoltada d'olives. Té un pou d'aigua a l'oest a la vall, a una milla de distància.»[3]
Mandat Britànic de Palestina
modificaEn el cens de Palestina de 1922, dut a terme per les autoritats del Mandat Britànic, Bait Ula tenia 825 habitants, tots musulmans,[6]incrementats en el cens de Palestina de 1931 a 1.045, tots musulmans en 217 cases habitades.[7] En el darrer cens fou comptada amb Kh. Beit Kanun, Kh. Hawala i Kh. Tawas.[7]
En el cens de 1945 la població de Beit Ula era de 1,310 musulmans, i l'àrea total de terra era de 24,045 dúnams de terra segons una enquesta oficial de terra i població.[8][9] D'aquests, 1,324 dúnams eren plantacions i regadius, 8,747 eren per a cereals,[10] mentre 71 dúnams eren sòl urbanitzat.[11]
Després de 1948
modificaDesprés de la Guerra araboisraeliana de 1948 i els acords d'armistici de 1949, Beit Ula va quedar sota un règim d'ocupació jordana. Des de la Guerra dels Sis Dies en 1967, Beit Ula ha romàs sota ocupació israeliana.
Referències
modifica- ↑ 2007-2016 PCBS census Arxivat 2013-07-05 at Archive.is. Palestinian Central Bureau of Statistics (PCBS). p. 107.
- ↑ The Israeli Occupation Bulldozers wipe out the lands of Beit Ulla village northwest Hebron Governorate Arxivat 14-7-2009 a Wayback Machine. Applied Research Institute - Jerusalem. 2008-01-18
- ↑ 3,0 3,1 Conder and Kitchener, 1883, SWP III, pp. 302–303
- ↑ Socin, 1879, p. 148
- ↑ Hartmann, 1883, p. 143
- ↑ Barron, 1923, Table V, Sub-district of Hebron, p. 10
- ↑ 7,0 7,1 Mills, 1932, p. 27
- ↑ Gobierno de Palestina, Departamento de Estadística, 1945, p. 23
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 50
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 93
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 143
Bibliografia
modifica- Barron, J. B.. Palestine: Report and General Abstracts of the Census of 1922. Government of Palestine, 1923.
- Conder, C.R.; Kitchener, H.H.. The Survey of Western Palestine: Memoirs of the Topography, Orography, Hydrography, and Archaeology. 3. Londres: Committee of the Palestine Exploration Fund, 1883.
- Gobierno de Jordan, Departamento de Estadística. First Census of Population and Housing. Volume I: Final Tables; General Characteristics of the Population, 1964.
- Gobierno de Palestina, Departamento de Estadística. Village Statistics, April, 1945, 1945.
- Hadawi, S. Village Statistics of 1945: A Classification of Land and Area ownership in Palestine. Palestine Liberation Organization Research Center, 1970.
- Hartmann, M. «Die Ortschaftenliste des Liwa Jerusalem in dem türkischen Staatskalender für Syrien auf das Jahr 1288 der Flucht (1871)». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 6, 1883, pàg. 102–149.
- Mills, E.. Census of Palestine 1931. Population of Villages, Towns and Administrative Areas. Jerusalem: Government of Palestine, 1932.
- Palmer, E. H.. The Survey of Western Palestine: Arabic and English Name Lists Collected During the Survey by Lieutenants Conder and Kitchener, R. E. Transliterated and Explained by E.H. Palmer. Committee of the Palestine Exploration Fund, 1881.
- Robinson, E.; Smith, E. Biblical Researches in Palestine, Mount Sinai and Arabia Petraea: A Journal of Travels in the year 1838. 2. Boston: Crocker & Brewster, 1841.
- Robinson, E.; Smith, E. Biblical Researches in Palestine, Mount Sinai and Arabia Petraea: A Journal of Travels in the year 1838. 3. Boston: Crocker & Brewster, 1841.
- Socin, A. «Alphabetisches Verzeichniss von Ortschaften des Paschalik Jerusalem». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 2, 1879, pàg. 135–163.
- Toledano, E. «The Sanjaq of Jerusalem in the Sixteenth Century: Aspects of Topography and Population». Archivum Ottomanicum, 9, 1984, pàg. 279–319.