Antoni Gisbert i Pérez
Antonio Gisbert Pérez (Alcoi, 19 de desembre de 1834 - París, 26 de novembre de 1901) fou un pintor alcoià de temàtica històrica, en l'època de transició entre el romanticisme i el realisme. Representa una tendència pictòrica de la segona meitat del segle xix: la pintura de grans esdeveniments en relació amb la història de cada país. És la pintura d'història o realisme retrospectiu, que pretén representar amb realisme fets del passat històric nacional.
| |||
| Nom original | (es) Antonio Gisbert Pérez  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 19 desembre 1834 Alcoi (País Valencià) | ||
| Mort | 27 novembre 1901 (66 anys) París | ||
| Director del Museo del Prado | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Roma (1873–1901) París (1855–1868) París | ||
| Ocupació | pintor | ||
| Obra | |||
Obres destacables | |||
.jpg)
Va estudiar en la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando a Madrid sota la tutela de José de Madrazo y Agudo i de Federico de Madrazo y Küntz i obtingué posteriorment una pensió per a continuar els seus estudis a Roma, on va romandre un lustre (1855-1860). A Espanya representa els ideals liberals.[1] Primer director del Museu del Prado des de 1868, càrrec que va ocupar fins a l'abdicació d'Amadeu de Savoia, en 1873 es trasllada definitivament exiliat a París on mor anys més tard.[2]
Obres
modifica
- Els comuners de Castella, amb la que aconseguix la primera medalla de l'Exposició Nacional de 1860. En esta obra revela les seues qualitats figuratives i expressives, acusant un cert efectisme.
- L'afusellament de Torrijos i els seus companys en la platja de Màlaga[3] (1888, en el Museo del Prado). És la seua obra més coneguda, de composició sòbria.[4]
- El retrat del senyor Salustiano Olózaga (Palau de les Corts, Madrid, 1867)
- El rei Amadeu davant del cadàver de Prim
- Partida de Colom
- El jurament de Ferran IV
- Bacant[5]
- Venus eixint de la bromera del mar[5]
- Paolo i Francesca[5]
- Els últims moments del príncep Don Carles, medalla d'or a l'Exposició Nacional de Belles Arts 1858
- La senyora Maria de Molina presentant al seu fill en la Corts de Valladolid
- El desembarcament dels Puritans a Amèrica, medalla d'or a l'Exposició Nacional de Belles Arts 1868
- Les esposalles de Francesc I amb la Infanta Na Leonor, germana de Carles V
- El Minuet.[3] Obra pòstuma
Notes
modifica- ↑ Adrián Espí: Resulta obligat reconèixer que Gisbert és el sorollós Gisbert gràcies al ambient polític i gràcies als temes que pinta. La fama li arriba precoçment per açò...
- ↑ Arte y Letras del 4 de desembre de 1901: "¡Gisbert ha muerto! España ha perdido uno de sus más insignes hijos; el arte una de sus glorias más legítimas."
- ↑ 3,0 3,1 Quadro pintat a París. Remigio Vicedo Guía de Alcoy
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Quadro pintat a Roma. Remigio Vicedo Guía de Alcoy
Bibliografia
modifica- J.A. Ramírez Domínguez El realismo pictórico y la fotografía, en Historia del Arte, Madrid: Anaya, 1986. ISBN 84-207-1408-9
- [Diccionario d'art] Pintores del siglo XIX Editorial LIBSA, 2001. ISBN 84-7630-842-6
- Remigio Vicedo Sanfelipe Guía de Alcoy Alcoy: Imp "El Serpis", 1925
- Julio Berenguer Barceló Historia de Alcoy Alcoy: Llorens, 1977, ISBN 84-400-4018-0
Enllaços externs
modifica
- Museu de Belles Arts Gravina. Alacant Arxivat 2007-12-11 a Wayback Machine.