Vitigès
Vitigès (Constantinoble, dècada del 470 - Constantinoble, 542) o Witiges fou rei dels ostrogots del 536 al 540.[1] Vitigès era el marit de Matasunta, única filla de la que havia estat reina dels gots, Amalasunta.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | dècada del 470 Constantinoble (Turquia) |
| Mort | 542 (57/67 anys) Constantinoble (Turquia) |
| Rei d'Itàlia | |
| 536 – maig 540 ← Teòdat – Ildibad → | |
| Rei dels ostrogots | |
| 536 – 540 ← Teòdat – Ildibad → | |
| Dades personals | |
| Religió | Arrianisme |
| Activitat | |
| Ocupació | monarca |
| Família | |
| Cònjuge | Matasunta |
 | |
Biografia
modificaAls inicis de la guerra gòtica, els gots veieren com les tropes de l'exèrcit de Justinià I, comandades pel seu general Belisari, havien conquerit fàcilment Sicília i iniciaven la conquesta d'Itàlia davant de la passivitat del llavors rei got Teòdat. Molestos, els capitosts gots nomenaren Vitigès com a nou rei i aquest va reorganitzar les tropes, entrant a Roma i ordenant l'assassinat de Teòdat.
Proclamat rei, Vitigès va anar fins a Ravenna, capital dels gots, per casar-se amb Matasunta, moment que Belisari va aprofitar per capturar Roma. Davant d'això, Vitigès es va posar al capdavant del seu exèrcit i va posar setge a la ciutat.[2] Després de 14 mesos, però, la ciutat encara resistia i els romans passaren a l'atac, ocupant posicions de la rereguarda gòtica i ocupant Ariminum (moderna Rímini), només a un dia de marxa de Ravenna. Vitigès es va veure obligat a aixecar el setge i tornar a la seva capital. Per assegurar la neutralitat dels francs en el conflicte, en 537 Vitigès va oferir-los la Provença, que els reis francs compartirien entre ells, juntament amb els Alps del nord amb sobirania sobre els alamans, agafant la vall superior del Rin, el Main i l'alt Danubi.[3]
El 540 Belisari ja es trobava a les portes de Ravenna i Vitigès es rendia. Ell i la seva esposa foren tractats amb respecte i enviats a Constantinoble, on va viure com a patrici encara dos anys més, abans de morir per causes naturals. La seva vídua es va tornar a casar amb Germà (nebot de Justinià).
Referències
modifica
| Precedit per: Teòdat |
Rei Ostrogot d'Itàlia 536-540 |
Succeït per: Ildibad |
Bibliografia
modifica- Jordanes, De Getarum (Gothorum) Origine et Rebus Gestis