Podicipediformes

família d'ocells

Els podicipediformes[1] formen un ordre d'ocells aquàtics capbussadors que comprèn una família (Podicipedidae), sis gèneres i 22 espècies (dues extintes: Podilymbus gigas i Podiceps andinus).

Infotaula d'ésser viuPodicipediformes
Podicipedidae Modifica el valor a Wikidata

cabussó emplomallat Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePodicipediformes
FamíliaPodicipedidae Modifica el valor a Wikidata
Bonaparte, 1831
Gèneres
Poliocephalus poliocephalus
Aechmophorus clarkii al seu niu.
Cabussons orelluts fotografiats a Alaska.
Cabusset.
Tachybaptus dominicus
Cabussó gris fotografiat a Anchorage (Alaska, Estats Units).

Són aus d'aigua dolça amb una àmplia distribució, amb algunes espècies que també es troben en hàbitats marins durant la migració i l'hivern. També existeixen algunes espècies no voladores, sobretot en llacs estables. Tot i que, superficialment, s'assemblen a altres ocells capbussadors com els gavians i les fuliques, estan més estretament relacionats amb els flamencs, com avalen dades morfològiques, moleculars i paleontològiques. Moltes espècies són conegudes per les seves parades nupcials, amb la parella realitzant danses sincronitzades a la superfície de l'aigua. Els ocells construeixen nius vegetatius flotants on posen diversos ous. Al voltant d'un terç de la població d'aquest ordre del món apareixen a diferents nivells de preocupació de conservació: hi ha grans amenaces, com ara la pèrdua d'hàbitat, la introducció de peixos depredadors invasors i la caça furtiva humana. Per això hi ha tres espècies que ja s'han extingit.

Morfologia

modifica
  • Mida mitjana (22-76 cm de llargària total i 100-1.600 g de pes).
  • Mascle i femella són similars però la femella és més petita i té el bec també més petit.
  • Cos allargat i rabassut.
  • Ales bastant petites.
  • Bec recte i punxegut.
  • Cua molt curta.
  • Presenta dos tipus de plomatge: un d'hivernal, amb disseny gris i blanc, i un d'estival, en el qual es manifesten tonalitats vermelloses i una major desenvolupament de diverses plomes cefàliques.
  • Plomatge vistós en època d'aparellament: atapeït i molt suau. Les plomes timoneres són rudimentàries i no es diferencien de les altres que les envolten.
  • Les plomes dels costats formen com una mena de bosses per desar-hi els pollets durant els seus primers dies de vida. Després els portaran a l'esquena.
  • Potes curtes, amb quatre dits, lobulades i situades molt enrere per facilitar el busseig però els dificulta la mobilitat a terra (més enrere que les calàbries i els ànecs). Els peus tenen 3 dits dirigits cap endavant i els tarsos són plans. Presenten els dits de les potes lliures i vorejats d'una membrana lobulada i tenen les ungles aplanades i quadrangulars.
  • Bec fort, prim i recte o feblement corbat.
  • L'iris de l'ull pot ésser de color groc o marró.
  • Tenen de 17 a 21 vèrtebres cervicals.

Reproducció

modifica

Segueixen uns ritus d'aparellament molt espectaculars i són monògams durant l'època de cria. Fan un niu amb plantes, flotant, i ambdós sexes coven els ous durant 21-30 dies i alimenten els pollets, que neixen amb plomissol. Esdevenen independents al cap de 6-12 setmanes i són madurs sexualment a l'any o dos d'edat.[2] Quan abandonen el niu per alimentar-se o per qualsevol altra raó, cobreixen els ous amb matèria vegetal perquè passin desapercebuts per als seus depredadors (fures, gavines, falcons, fotges, corbs, perques americanes, lluços de rius i humans).

Alimentació

modifica

Són de règim piscívor i capturen les seues preses cabussant-se i nedant en profunditat, restant submergits només 20-60 segons, però cobrint sota l'aigua algunes desenes de metres.[3] Entre altres peixos mengen anguiles (Anguilla anguilla), tenques (Tinca tinca), truites de riu (Salmo trutta) i barbs rojos (Phoxinus phoxinus). També capturen insectes aquàtics, crustacis, caragols, gambes i mol·luscs.

Hàbitat

modifica

Es troben a l'aigua dolça (llacs, rius i embassaments fins als 3.000 m d'altitud) i aigües costaneres.

Distribució geogràfica

modifica

A tots els continents de la Terra, llevat de l'Antàrtida, de l'Àrtic i d'algunes illes oceàniques. A Europa només hi són presents els gèneres Podiceps i Tachybaptus.[4][nb 1]

Costums

modifica

Tenen dificultats per enlairar-se i per això quan són amenaçats es capbussen en comptes de volar.[4] Alguns volen en migració, però alguna espècie és incapaç de volar.[4] Volen amb el coll inclinat cap avall.

Són exclusivament aquàtics i estan molt adaptats a l'aigua, on es cabussen per obtindre aliment (animal o vegetal) i poden restar-hi només que treguin el cap fora. Neden amb el cos bastant submergit i el coll dret.

S'empassen les seues plomes, potser per ajudar a fer la digestió.

  1. Alguns autors incloïen el cabusset (Tachybaptus ruficollis) dins del gènere Podiceps (com a P. ruficollis), de manera que aquesta afirmació es troba en algunes fonts com que el gènere Podiceps és l'únic present a Europa.

Referències

modifica
  1. Mace, Alice E. «Changes Through Time». A: The Birds Around Us. Hardcover. Ortho Books, 1986, p. 30. ISBN 978-0-89721-068-3. 
  2. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, planes 14-15. ISBN 84-315-0434-X
  3. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 78. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6
  4. 4,0 4,1 4,2 Rodríguez de la Fuente, F.. Enciclopedia Salvat de la Fauna. 6. Pamplona: Salvat, 1970, p. 81. 
  5. Els podicipediformes a la UICN.

Bibliografia

modifica
  • Storer, R. W. Ordre Podicipediformes. Planes 140-155 a Check-list of birds of the world, vol. 1, 2a edició. E. Mayr i G.W. Cottrell, eds. Mus. Comp. Zool., Cambridge (Massachusetts, Estats Units), 1979.
  • Viu en llacs i rius de agua dolça.

Enllaços externs

modifica
  • Descripció d'aquest ordre d'ocells. (castellà)
  • Taxonomia d'aquests ocells. (anglès)