Perigús

Perigús
	Périgueux
Tipus	comuna de França
Localització
	45° 11′ 03″ N, 0° 43′ 05″ E / 45.1842°N,0.7181°E
Estat	França
Entitat territorial administrativa	França Europea
Regió	Nova Aquitània
Departament	Dordonya
Capital de	Dordonya ; Cantó de Perigús-Nord-Est ; Cantó de Perigús-Oest ; Cantó de Perigús-Centre ; Districte de Perigús ; canton of Périgueux-2 (en) (2015–); canton of Périgueux-1 (en) (2015–)
Població humana
Població	29.516 (2021) (3.005,7 hab./km²)
Geografia
Localitzat a l'entitat territorial estadística	àrea de concentració metropolitana de Perigús ; unitat urbana de Perigús
Superfície	9,82 km²
Banyat per	Eila
Altitud	101 m-75 m-189 m
Limita amb	Champ Savineu ; Marsac d'Eila ; Sanilhac ; Trelhissac ; Colonhés e Champs Niers ; Chancelada ; Lo Chasteu ; Boulazac Isle Manoire
Dades històriques
Anterior	Vĕsunna (fr)
Organització política
• Alcalde	Michel Moyrand
Identificador descriptiu
Codi postal	24000
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard; UTC+02:00, horari d'estiu
Altres
Agermanament amb	Amberg
Lloc web	perigueux.fr

Perigús^[1] (en occità Peireguers [pejɾeˈɣɥes/pejɾeˈgœː] o Periguers [peɾiˈɣɥes/peɾiˈgœː]';^[2] en francès Périgueux [peʀigø]) és una comuna francesa, situada al departament de la Dordonya i a la regió de la Nova Aquitània, i capital històrica de la regió del Perigord. L'any 2004 tenia 39.960 habitants.

Descripció

Perigús és el "chef-lieu" o prefectura departamental (capital) de la Dordonya. Aquesta ciutat de ritme tranquil es troba a la vora del riu Isla. És famosa la gastronomia de la ciutat, així com la de la regió que l'envolta, el Perigord, d'on venen els ingredients per a preparar els exquisits plats de la cuina local, amb oques, les castanyes i les tòfones.

La catedral de Sant Front del segle xii és l'edifici més conegut de Perigús. Està dedicada a Sant Front, llegendari evangelitzador dels pagans d'aquesta regió de l'antiga Gàl·lia al segle iii.^[3] Les seves relíquies es trobaven a la catedral de Perigús fins a l'any 1575. Aquest temple de pedra blanca i original arquitectura és la catedral més gran de tot l'est d'Occitània.

Demografia

1793	1800	1806	1821	1831	1836	1841	1846	1851
Evolució de la població INSEE
9 898	5 733	6 306	8 452	8 956	11 576	12 187	11 455	13 547


1856	1861	1866	1872	1876	1881	1886	1891	1896
16 291	19 140	19 633	19 956	24 169	25 969	29 611	31 439	31 313


1901	1906	1911	1921	1926	1931	1936	1946	1954
31 976	31 361	33 548	33 144	33 389	33 988	37 615	40 865	40 785


1962	1968	1975	1982	1990	1999	2006	2011	2016
38 529	37 450	35 120	32 916	30 280	30 152	-	-	-


2019	-	-	-	-	-	-	-	-
-	-	-	-	-	-	-	-	-

Administració

Llista d'alcaldes
Període	Identitat	Partit
1944-1959	Pierre Jules Emile Pugnet
1959-1971	Lucien Barrière	RPR
1971-1997	Yves Guéna	RPR
1997-2002	Xavier Darcos	RPR
2002-2005	Jean-Paul Dardou	UMP
2005-2008	Xavier Darcos	UMP
2008-	Michel Moyrand	PS

Agermanements

Amberg

Personatges il·lustres

Joan-Pau Verdier, músic occità
Jean Mespoulède, ciclista
Jean Frédéric Frenet, matemàtic
Kendji Girac, cantant
Adrien Greslon (1618 - 1697) jesuïta, missioner al Canadà i a la Xina.

Referències

↑ «Perigús». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «Toponímia occitana». Arxivat de l'original el 2012-03-15. [Consulta: 13 novembre 2010].
↑ Dn. Joannis Gutierrez, Jurisconsulti Hispani - Tractatus novus de tutelis & curis minorum deque officio & obligatione tutorum ac curatorum ipsorumque mercede - Cum summariis et indice uberrimo

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Perigús

Estructures - Catedral de Sant Front (francès)
Fotos de la Catedral de Sant Front (francès)

[1] «Perigús». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[2] «Toponímia occitana». Arxivat de l'original el 2012-03-15. [Consulta: 13 novembre 2010].

[3] Dn. Joannis Gutierrez, Jurisconsulti Hispani - Tractatus novus de tutelis & curis minorum deque officio & obligatione tutorum ac curatorum ipsorumque mercede - Cum summariis et indice uberrimo

[1]

[2]

[3]