Viquipèdia

Notícia enganyosa

informació falsa o enganyosa presentada com a notícia

La notícia enganyosa, badomeria o notícia falsa[1] (de l'anglès, fake news)[2] és una mena de periodisme groc o propaganda que consisteix de manera deliberada a ocultar informació o falsedats difoses a través de mitjans de comunicació tradicionals d'impressió i difusió o mitjans socials en línia. Les notícies enganyoses estan escrites i publicades amb la intenció d'enganyar a fi de danyar una agència, entitat o persona, i/o guanyar econòmicament o políticament, sovint utilitzant un titular sensacionalista, deshonest o definitivament fabricat per augmentar el nombre de lectors, compartir en línia i fer clic a Internet. En aquest últim cas, és similar als titulars de pescaclics en línia sensacionalistes i es basa en ingressos publicitaris generats a partir d'aquesta activitat, independentment de la veracitat de les històries publicades. Les badomeries intencionadament enganyoses són diferents de l'òbvia sàtira o paròdia, que té com a objectiu divertir-se, en comptes d'enganyar a la seva audiència.

Tres homes que corren amb papers amb les impressions "Notícies difamatories", "Falses notícies", i "Sensacionalisme".
Reporters amb diferents fulletons de notícies enganyoses en una il·lustració del 1894 feta per Frederick Burr Opper

La rellevància de les notícies falses ha augmentat en els últims anys. Per als mitjans de comunicació, la capacitat d'atraure espectadors als seus llocs web és necessària pels ingressos generals de publicitat en línia. Si publicar una història amb contingut fals atrau els usuaris, pot ser digne de produir per beneficiar els anunciants i les puntuacions. L'accés fàcil als ingressos publicitat en línia, l'augment de la polarització política i la popularitat dels mitjans de comunicació social, principalment Facebook News Feed, han estat implicats en la propagació de notícies falses, que són ja una competència directa a les notícies legítimes. Actors del govern hostils també han estat implicats en la generació i propagació de notícies falses, especialment durant les eleccions.

Les notícies falses també perjudiquen la cobertura mediàtica de forma greu i dificulten que els periodistes cobrin notícies significatives.[3] S'hi aplica la llei de Brandolini: costa molt més energia i temps refutar un falòrnia que elucubrar-la, sense límits de metodologia o d'epistemologia.[4] Una anàlisi de Buzzfeed va trobar que les 20 notícies falses sobre les eleccions presidencials dels Estats Units de 2016 van rebre més visualitzacions a Facebook que les 20 primeres notícies sobre les eleccions dels 19 majors mitjans de comunicació.[5] El lloc web de notícies falses falsificat que encara manca d'editorials coneguts també ha estat criticat, ja que dificulta la persecució de fonts de notícies falses per difamació.[6] A més a més, l'estudi de la psicologia humana suggereix que llegir notícies falses mentre hom està de mal humor interfereix a l'hora de ser més propens a creure's les badomeries o notícies falses i esbiaixades.[7]

Definició

modifica

Mentre que «notícies falses» o «notícies enganyoses» és un neologisme[8] sovint usat per referir-se a notícies fabricades, «badomeries» és un terme genuí en català, normatiu segons l'Institut d'Estudis Catalans[9] i l'Acadèmia Valenciana de la Llengua[10] i en ús creixent per part diversos comunicadors i lingüistes.[11][12][13]

Aquest tipus de notícies, que es troben en notícies tradicionals, mitjans de comunicació social o llocs web de notícies falses, no tenen cap base en realitat, però es presenten com a factualment exactes. Michael Radutzky, a producer of CBS 60 Minutes, va dir que el seu espectacle considera que les notícies falses són "històries que són falsament falses, tenen una gran tracció popular en la cultura i són consumides per milions de persones". No incloïa notícies falses "invocades pels polítics contra els mitjans de comunicació per a històries que no els agrada ni per comentaris que no els agrada". Guy Campanile, també un productor de "60 minuts", va dir: "El que estem parlant són històries que es fabriquen a partir d'insinuacions. Per la majoria de les mesures, deliberadament i per qualsevol definició, això és una mentida."[14] La intenció i el propòsit darrere de les notícies falses és important. En alguns casos, el que sembla una notícia falsa pot ser, en realitat, notícies de sàtira, que utilitza l'exageració i introdueix elements no provats, i té com a objectiu divertir o fer un punt, en comptes d'enganyar. Propaganda també pot ser notícies falses.

Categories

modifica

Claire Wardle va definir la desinformació com la «creació i difusió deliberada d'informació que se sap que és falsa», a diferència de la informació errònia, que és la «difusió involuntària d'informació falsa». Va establir set categories ordenades segons el seu grau d'intenció d'engany deliberat.[15]

  1. Sàtira o paròdia: l'objectiu no és l'engany, sinó la sàtira, però la informació té el potencial d'induir a l'error, donat que el seu format és similar al de les autèntiques.
  2. Connexió falsa: els titulars no resumeixen amb exactitud el contingut de la nota periodística.
  3. Contingut enganyós: ús enganyós d'informació per emmarcar un tema o una persona.
  4. Context fals: el contingut genuí s'emmarca en un context fals.
  5. Contingut impostor: les fonts genuïnes són suplantades.
  6. Contingut manipulat: la informació o imatges genuïnes són manipulades.
  7. Contingut inventat: contingut totalment fals, creat amb l'objectiu de danyar o enganyar.

Exemples en la història

modifica

Durant les dècades inicials de l'era comuna, els primers cristians van ser perseguits pel fet que circulaven rumors segons els quals executaven «pràctiques repugnants» com l’incest, l’infanticidi i el canibalisme. Segles després, aquestes mateixes acusacions pesarien sobre pagans, jueus i suposats heretges.[16]

El Gran incendi de Roma, del qual encara existeixen dubtes sobre l'origen, va derivar el juliol del 64 a una de les més recordades persecucions de cristians. Segons la versió més difosa, entre el poble de Roma van córrer rumors que afirmaven que l'emperador Neró havia ordenat que es provoqués l’incendi que va destruir bona part de la ciutat; amb l’objectiu de desviar les sospites que hi havia sobre ell, Neró va acusar els cristians.[17]

Durant l'edat mitjana es van produir a Europa diversos episodis violents originats en les acusacions conegudes generalment com a Libels de sang.[18] El 1475 es va difondre a Trento l’acusació d’un suposat crim ritual practicat per jueus del qual va resultar víctima un nen de dos anys anomenat Simó. Diversos membres de la comunitat jueva foren condemnats a mort i el nen va ser canonitzat com a màrtir. El 1965, revisat el cas es va comprovar que els jueus condemnats eren innocents i es va suprimir el culte al nen.[19] A pesar de la revisió del cas, alguns antisemites o de postures radicals encara sostenen en l’actualitat que Simón de Trento va ser efectivament un nen martiritzat pels jueus.[20]

Després del descobriment d'Amèrica es van difondre a Europa relats sobre llocs d’immensa riquesa, com els que van donar forma a la llegenda del País de Xauxa, la Ciutat dels Césares o El Dorado. Aquests relats, a vegades en forma de romanç, es difonien de forma oral en les fires i els mercats, amb l’objectiu d'impulsar els homes a unir-se a les tripulacions que viatjaven a Amèrica.[21] Ja avançada l'etapa de colonització, es van produir informes i escrits que descrivien als habitants originaris com éssers sense ningun tipus de valor, depositaris de tots els vicis, per aquesta raó quedaven justificades totes les accions dels conquistadors contra ells.[22]

Cap al S. XVII, a Francça era freqüent la distribució de pamflets impresos en fulls petits amb l’objectiu de difondre falsedats. Els més coneguts van ser els libels dirigits a atacar al cardenal Mazarino i les seves polítiques.[23]

Un cas de notícies falses va ser el Gran Engany de la Lluna de 1835. El New York Sun va publicar articles sobre un astrònom de la vida real i un col·lega invitat que, segons l'engany, havia observat una estranya vida a la Lluna. Els articles de ficció van atraure amb èxit els nous subscriptors i el diari va patir molt poca reacció després d’admetre el mes següent que la sèrie havia sigut un engany.[24][24] Aquestes històries estaven destinades a entretenir lectors i no a enganyar-los.[25]

La premsa groga va adquirir el seu punt màxim en la dècada de 1890, caracteritzat pel periodisme sensacionalista que va sorgir en la guerra de circulació entre el New York World de Joseph Pulitzer i el New York Journal de William Randolph Hearst.

Pulitzer i altres editorials de periodisme groc, mitjançant notícies falses, van incitar els Estats Units a la Guerra Hispanoamericana, que es va precipitar quan l'USS Maine va explotar al port de L'Havana, Cuba.[26]

Ja al segle xx, la propaganda nazi va incorporar les tècniques de comunicació de masses més avançades dels seus temps, com la ràdio, per a distribuir els missatges atraient àmplies capes socials.[27] Mitjans de premsa escrita com Der Strümer i Der Angriff afirmaven que els enemics polítics del règim, especialment els jueus, eren responsables del malestar i les dificultats que enfrontava la societat alemanya en el període d’entreguerres, aconseguint així el consens, l’aprovació i la col·laboració de milers de persones.[28]

El 2001, el Departament de Defensa dels Estats Units va crear en secret una Oficina de Influencia Estratégica (OIE), amb la missió de difondre informació falsa que servís a la causa dels Estats Units en la guerra de Afganistán. Es va permetre que la OIE deliberadament difongués informació falsa, dirigida en particular als mitjans de comunicació estrangers. Oficialment, el OIE es va dissoldre després que els periodistes revelessin la seva existència.[29]

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. ↑ «notícia enganyosa». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 12 octubre 2021].
  2. ↑ Levi, Simona. #Fake you : fake news i desinformació : governs, partits polítics, mass media, corporacions, grans fortunes, monopolis de la manipulació informativa i retallades de la llibertat d'expressió. Barcelona: Raig Verd, octubre 2019, p. 13. ISBN 978-84-17925-05-5. 
  3. ↑ Carlos Merlo «Millonario negocio FAKE NEWS». Univision Noticias, 2017.
  4. ↑ Sidera i Gallart, Alba «Nous uniformes per a velles estratègies». Idees, 30-09-2020.
  5. ↑ Chang, Juju; Lefferman, Jake; Pedersen, Claire; Martz, Geoff (November 29, 2016). "When Fake News Stories Make Real News Headlines". Nightline. ABC News.
  6. ↑ Callan, Paul «Sue over fake news? Not so fast». CNN [Consulta: 15 gener 2017].
  7. ↑ «Anger increases susceptibility to misinformation.» (en anglés). [Consulta: 5 març 2021].
  8. ↑ «This Is Not Fake News (but Don't Go by the Headline)». The New York Times, 03-04-2017. «Fake news – a neologism to describe stories that are just not true, like Pizzagate, and a term now co-opted to characterize unfavorable news – has given new urgency to the teaching of media literacy»
  9. ↑ «Badomeries». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  10. ↑ «Badomeries» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  11. ↑ Ortega, Rudolf. «Twitter i el català». El País, 05-11-2022. [Consulta: 9 novembre 2022].
  12. ↑ «El matí a Ràdio 4 - 10 de desembre de 2018 - 5a hora». Radiotelevisió Espanyola, 10-12-2018. [Consulta: 9 novembre 2022].
  13. ↑ Vidal, Pau. «Entremès de Nadal de km sis-cents». Vilaweb, 23-12-2018. [Consulta: 9 novembre 2022].
  14. ↑ 60 Minutes Overtime: What's "Fake News"? 60 Minutes Producers Investigate. CBS News. 2017-03-26. Consulta: 2017-03-27. 
  15. ↑ «Understanding Information disorder». First Draft. Information Futures Lab at Brown University, 22-09-2020.
  16. ↑ Garizábal, Mario Madrid-Malo. Tú eres Pedro: el papado en la historia (en castellà). Editorial San Pablo, 2005. ISBN 978-958-692-727-7. 
  17. ↑ «El gran incendio de Roma |», 29-01-2018. Arxivat de l'original el 2018-01-29. [Consulta: 9 desembre 2020].
  18. ↑ «Blood libel: A false, incendiary claim against Jews».
  19. ↑ Rabre, Ramón. «San Simón de Trento, niño mártir.», 24-03-2019. [Consulta: 9 desembre 2020].
  20. ↑ catolicosalerta.com.ar. «Catolicos Alerta |Denuncia herejas de la iglesia conciliar|Sito Catolico|la sede esta vacante» (en sp). Arxivat de l'original el 2020-10-24. [Consulta: 9 desembre 2020].
  21. ↑ Depping, Georg Bernhard. «79 - Descripción de la Isla de Cucaña, y de los regalos y holgura que en ella se gozan.». A: Romancero castellano, 1844, p. 477-481. «Esta pintura hecha para el vulgo está sacada de un impreso en medio pliego en IV, cuyo título es “Noticias ciertas en que se contiene el descubrimiento de una isla la más rica y abundante de todo cuanto hai en el mundo, compuestas por un soldado que iba en el navio que la descubrió”. En Zaragoza, por Manuel Roman. Sin fecha.» 
  22. ↑ «JUSTIFICACIÓN DE LA CONQUISTA». [Consulta: 9 desembre 2020].
  23. ↑ «Fake news: how misinformation ruled in 17th-century France» (en anglès), 06-08-2017. [Consulta: 9 desembre 2020].
  24. ↑ 24,0 24,1 Soll, Jacob. «The Long and Brutal History of Fake News» (en anglès). [Consulta: 9 desembre 2020].
  25. ↑ «Fact-Checking Won’t Save Us From Fake News».
  26. ↑ «Milestones: 1866–1898 - Office of the Historian». [Consulta: 9 desembre 2020].
  27. ↑ «POSTPONED - Propaganda and Fake News - Lessons from the Past | Centre for European Policy Studies», 01-11-2018. Arxivat de l'original el 2018-11-01. [Consulta: 9 desembre 2020].
  28. ↑ Redacción. «El Holocausto y las Fake News» (en castellà), 25-01-2018. [Consulta: 9 desembre 2020].
  29. ↑ «Mentiras de Estado - Le Monde diplomatique - edición chilena», 14-12-2018. Arxivat de l'original el 2018-12-14. [Consulta: 9 desembre 2020].
 
A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Notícia enganyosa
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Notícia_enganyosa&oldid=34021842»