La Llei Le Chapelier promulgada a França el 14 de juny de 1791 instaura la llibertat d'empresa i proscriu les associacions i corporacions gremials de tota mena.

Plantilla:Infotaula esdevenimentLlei Le Chapelier
Imatge
Tipusllei Modifica el valor a Wikidata
Data1791 Modifica el valor a Wikidata
EstatFrança Modifica el valor a Wikidata

Obra completa aarchive.org… Modifica el valor a Wikidata
Archive.org: loirelativeauxas00fran

La llei, promulgada Revolució francesa prengué el nom de l'advocat bretó Isaac Le Chapelier, que havia presidit la sessió de l'Assemblea Nacional del 4 d'agost de 1789 en la qual es va decretar l'abolició del feudalisme, i havia participat en la creació del Club dels Amics de la Constitució, anomenat dels Jacobins). És reconeguda pel seu efecte de prohibir la llibertat d'associació.

Antecedents

modifica

El decret d'Allarde de 2 i 17 de març de 1791 abolia els gremis i contribuïa, també, a establir la llibertat d'exercir una activitat professional afirmant el principi que "Tota persona serà lliure d'exercir qualsevol negoci, professió, art o ofici que estimi convenient".

Contingut

modifica

Aquesta llei va ser aprovada en el context de la desaparició de l'Antic règim a França i de les corporacions que el constituïen, tant els ordres privilegiats com els gremis,[1] i que impedien el lliure exercici professional, i expressa el compromís amb una forma primitiva i contradictòria de liberalisme econòmic .

«
Art. 1
El desmantellament de tota mena de corporacions de ciutadans del mateix ofici i professió és una de les bases fonamentals de la Constitució Francesa, i es prohibeix totalment tornar a crear-sota qualsevol forma.
Art. 2
Els ciutadans del mateix ofici o professió, empresaris, comerciants, artesans, obrers i artesans de qualsevol ram, no poden, quan estan junts, nomenar president, secretari o síndic, portar registres, promulgar estatuts o ordenances ni prendre decisions, ni imposar normes en el seu interès comú.
»

Derogació

modifica

La Llei Le Chapelier va ser derogada el 25 de maig de 1864 per la Llei Ollivier que abolia el delicte d'associació.

Referències

modifica
  1. Kidner, Frank; Bucur, Maria; Mathisen, Ralph; McKee, Sally; Weeks, Theodore. Making Europe: People, Politics, and Culture (en anglès). Cengage Learning, 2007, p. 528. ISBN 0618004815.