Licini II
Licini II (en llatí Flavius Valerius Licinianus Licinius) va ser fill de l'emperador Licini I i de Constància o Constantina (germana de Constantí I el Gran). Va néixer l'any 315.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 315 (Gregorià) |
| Mort | 326 (10/11 anys) |
| Causa de mort | pena de mort |
| Cèsar | |
| 317 – 324 | |
| Senador romà | |
 Cònsol romà | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític |
| Període | Baix Imperi Romà i antiguitat tardana |
| Família | |
| Pares | Licini I i Flàvia Valèria Constància |
El març del 317, amb 20 mesos d'edat, després de la victòria del seu pare sobre Licini a la batalla de Màrdia va ser nomenat cèsar[1] junt amb els seus cosins Flavi Juli Crisp i Constantí II i el 319, amb 4 anys, va ser col·lega del seu oncle Constantí el Gran en el consolat.
A la caiguda del seu pare el 323, segons Eutropi, relat que corrobora Jeroni d'Estridó, va ser privat de tots els seus honors i poc després va ser executat (326) junt amb el seu cosí Crisp. Entre els títols de què va gaudir i que apareixen a les medalles o monedes, hi ha els de Jovius i Dominus, en comú amb el seu pare. En alguna moneda apareix fins i tot amb el títol d'august, encara que no se sap que tingués cap dret per portar-lo.[2]
Referències
modifica- ↑ Potter, David S. The Roman Empire at Bay: AD 180–395 (en anglès). Routledge, 2005, p. 378. ISBN 0-415-10058-5.
- ↑ Smith, William (editor). Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. Vol. II. Londres: Taylor and Walton, 1846, p. 784.
