Iefim Hèl·ler
Iefim Pètrovitx Hèl·ler (en rus: Ефим Петрович Геллер, en ucraïnès Юхим Петрович Геллер); 8 de març de 1925 - 17 de novembre de 1998), fou un jugador d'escacs jueu ucraïnès, que va desenvolupar la major part de la seva carrera sota bandera soviètica. Ostentava el títol de Gran Mestre, i fou un dels millors jugadors del món en el cim de la seva carrera. Va guanyar el Campionat de l'URSS dos cops (1955 i 1979) i fou Candidat al Campionat del món en sis ocasions (1953, 1956, 1962, 1965, 1968, i 1971). Guanyà també quatre cops el Campionat d'Ucraïna (els anys 1950, 1957, 1958, i 1959) empatà al primer lloc al Campionat del món sènior el 1991, (el campió fou Vassili Smislov) i el guanyà en solitari el 1992.[1]
| |||
| Nom original | (ru) Ефим Петрович Геллер  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 8 març 1925 Odessa (Ucraïna) | ||
| Mort | 17 novembre 1998 (73 anys) Moscou (Rússia) | ||
| Sepultura | cementiri de Peredélkino | ||
| Nacionalitat |  Unió Soviètica Ucraïna | ||
| Formació | Universitat d'Odessa | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | jugador d'escacs | ||
| Carrera militar | |||
| Conflicte | Front oriental de la Segona Guerra Mundial | ||
| Nacionalitat esportiva | Unió Soviètica Rússia | ||
| Esport | escacs | ||
| Títol d'escaquista | Mestre dels Esports de la Unió Soviètica en Escacs (1949) Mestre Internacional d'escacs (1951) Gran Mestre Internacional (1952) | ||
| Punts Elo (màx.) | 2.620 (1976)< | ||
| Participà en | |||
| 1980 | Olimpíada d'escacs de 1980 | ||
| 1970 | Olimpíada d'escacs de 1970 | ||
| 1968 | Olimpíada d'escacs de 1968 | ||
| 1962 | Olimpíada d'escacs de 1962 | ||
| 1956 | Olimpíada d'escacs de 1956 | ||
| 1954 | Olimpíada d'escacs de 1954 | ||
| 1952 | Olimpíada d'escacs de 1952 |
||
| Premis | |||
     | |||
.jpg)
Hèl·ler fou també entrenador dels campions del món Borís Spasski i Anatoli Kàrpov, i també va escriure sobre escacs.[2]
Resultats destacats en competició
modificaEl 1952 participà en l'Interzonal de Saltsjöbaden, on hi fou 4t (el guanyador fou Aleksandr Kótov).[3][4] Això li va servir per classificar-se pel Torneig de Candidats de Zuric de 1953, un dels torneigs més forts de la història, que serví per determinar l'aspirant al títol al Campionat del món de 1954, on hi fou 7è (el guanyador fou Vassili Smislov).[5] El 1956 participà en el Torneig de Candidats d'Amsterdam, per determinar l'aspirant al títol al Campionat del món de 1957, on hi acabà en 7a posició.[6]
Notes i referències
modifica- ↑ Weeks, Mark. «Historial de guanyadors del Campionat del món sènior» (en anglès). mark-weeks.com. [Consulta: 10 novembre 2011].
- ↑ Hèl·ler publicà Za Shakhmatnoi Doskoi (1962), que contenia una curta autobiografia, i cinc de les seves partides. Hooper, David; Whyld, Kenneth. The Oxford Companion to Chess. Oxford University Press, 1987, p. 127. ISBN 0-19-281986-0.
- ↑ «Dades estadístiques de l'Interzonal de Saltsjobaden» (en anglès). Chessmetrics. [Consulta: 7 març 2014].
- ↑ Weeks, Mark. «Interzonal d'Estocolm de 1952: Quadre de resultats» (en anglès). mark-weeks.com. [Consulta: 7 març 2014].
- ↑ «Torneig de Candidats de Zuric 1953: Quadre de classificació i història» (en anglès). chessgames.com. [Consulta: 6 març 2014].
- ↑ Wood, Baruch H. 1956. The world championship candidates' tournament Holland 1956. Sutton Coldfield, England: Chess.
Enllaços externs
modifica
- Crowther, Mark. «Yefim Petrovich Geller 1925–1998» (en anglès). The Week In Chess 211, London Chess Center, 23-11-1998. Arxivat de l'original el 2008-09-16. [Consulta: 9 novembre 2011].
| Títols | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Isaac Lipnitskij |
Campió d'Ucraïna 1950 |
Succeït per: Anatolij Bannik |
| Precedit per: Isaac Lipnitsky |
Campió d'Ucraïna 1957-59 |
Succeït per: Leonid Stein |
| Precedit per: Vassili Smislov |
Campió del món sènior 1992 |
Succeït per: Mark Taimànov |