Codi d'aeroports OACI
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
El codi d'aeroports OACI o indicatiu de localització és un codi alfanumèric de quatre caràcters el qual designa cada aeroport en el món. Aquests codis són decidits per l'Organització d'Aviació Civil Internacional o també anomenada OACI (en anglès: International Civil Aviation Organization) la qual en va fer pública la seva aparició en el Document 7910 anomenat Location Indicators.
Aquests codis són utilitzats principalment per al control del trànsit aeri i les operacions de les aerolínies, com ara per a la planificació del vol. No són el mateix que els codis d'aeroports IATA, més emprats de cara al públic en general com per exemple en els horaris dels vols, reserves i per identificar els equipatges. Els codis IATA normalment deriven del nom de l'aeroport o si més no de la ciutat a la qual serveix; els codis OACI, en canvi, estan distribuïts segons la regió i el país on es trobi l'aeroport.
Història
modificaLa Segona Guerra Mundial va provocar un gran augment en els vols internacionals la qual cosa va provocar preocupacions referents a la seguretat i la comunicació pel que fa al transport aeri. Després de la guerra, i sota els auspicis de les Nacions Unides, es van definir unes regions a causa de la millora del control del tràfic aeri i la identificació dels aeroports fent-la més senzilla i clara. Aquestes regions van rebre el nom de Flight Information Region. Actualment aquestes regions i les de OACI no sempre utilitzen els mateixos límits, però solen ser molt semblants.
Des que els militars militars havien fet tants vols de llarg radi, l'anglès es va convertir en el principal idioma per al control del tràfic aeri internacional. La influència dels aliats també havia tingut ressò a l'hora de realitzar algunes seleccions de codis. També hi havia la influència dels codis de l'estació nacional de ràdio existent: per exemple les estacions del Canadà ja començaven per "C" de manera que semblava lògic començar els identificadors d'aeroports al Canadà d'aquesta manera. La majoria dels altres identificadors tenen una relació fonètica menys recognoscible.
El continent europeu havia de tenir els identificadors d'aeroports començant per la lletra "E", però era un espai massa gran per a una sola lletra. Per tant la "E" es va convertir en la primera lletra majoritària dels identificadors del nord d'Europa amb una segona lletra addicional per tal de definir-ne més la localització (per exemple: EGxx per Gran Bretanya "Great Britain", EDxx per Alemanya "Deutschland"…). La lletra "L" va esdevenir l'identificador pels aeroports del sud d'Europa (per exemple: LExx per Espanya "España", LIxx per Itàlia "Italia"…).
Els Estats Units tenien una peculiar situació en la qual hi havia dues lletres que eren utilitzades al principi dels indentificadors de les estacions de ràdio. La lletra "W" (provinent del mot Westinghouse) era utilitzada en les estacions de l'est del Mississipi i la "K" per aquelles estacions de l'oest. Finalment la "K" va ser seleccionada per als codis d'aeroports OACI.
Prefixos
modifica