André Chéron

jugador, finalista, i compositor d'estudis de finals d'escacs francès

André Chéron (Colombes, 25 de setembre de 1895 - Leysin, 12 de setembre de 1980) fou un jugador, finalista, i compositor d'estudis de finals d'escacs francès, que va viure durant molts anys a Suïssa. La FIDE el guardonà amb el títol de Mestre Internacional de Composició d'Escacs el 1959, el primer any que el títol s'atorgava.

Plantilla:Infotaula personaAndré Chéron

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 setembre 1895 Modifica el valor a Wikidata
Colombes (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 setembre 1980 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Leysin (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatFrança
Activitat
OcupacióFinalista, i compositor d'escacs
Nacionalitat esportivaFrança Modifica el valor a Wikidata
Esportescacs
Marseillais chess (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Títol d'escaquistaJutge Internacional per Composicions d'escacs (1957)
Mestre Internacional per Composicions d'Escacs (1959) Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1927Olimpíada d'escacs de 1927 Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolMestre Internacional de Composició d'Escacs (1959)
3 cops Campió de França

ChessGames: 13034 365Chess: Andre_Cheron OlimpBase homes: l5x5b55d
Chéron, 1955
abcdefgh
8
c4 blanques cavall
g3 negres peó
a2 negres rei
c2 blanques rei
g2 blanques cavall
8
77
66
55
44
33
22
11
abcdefgh
Les blanques guanyen sense que importi de qui és el torn, vegeu final de dos cavalls.

Chéron fou Campió de França tres vegades (1926, 1927, i 1929)[1] i participà, representant l'equip francès, a l'olimpíada d'escacs de 1927. És més conegut pel seu treball en la teoria de finals, àmbit en què es preocupava per obtenir proves detallades sobre els resultats dels finals teòrics. Va compondre centenars d'estudis de finals.

El treball de la seva vida fou l'obra monumental en quatre volums Lehr- und Handbuch der Endspiele (el títol en alemany), que es publicà primer en francès el 1952 i en alemany el 1952-58 (amb una segona edició revisada el 1962-70). Estudia finals bàsics i estudis de finals, amb material tret de moltes fonts incloent-hi les seves pròpies contribucions. També va escriure Traité complet d'échecs i una versió més actualitzada Nouveau traité complet d'échecs, la meitat de la qual era sobre els finals.

Referències

modifica
  1. Campionats de França (francès)

Bibliografia

modifica