Ànec cullerot comú
L'ànec paleter, ànec cullerot,[1] cullerot, cullerer, cullerassa,[2] cuer o coer i bec d'espàtula (Anas clypeata) és un ànec de superfície que es distingeix pel gran bec eixamplat a l'extrem en forma de cullera. Modernament ha estat inclòs en el gènere Spatula com a (S. clypeata).
Spatula clypeata  | |
|---|---|
 Exemplar mascle. | |
.jpg) Exemplar femella. | |
| Enregistrament | |
| |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22680247 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Anseriformes |
| Família | Anatidae |
| Gènere | Spatula |
| Espècie | Spatula clypeata ((Linnaeus, 1758)) |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Spatula clypeata
|
| Protònim | Anas clypeata |
| Distribució | |
 Distribució europea de l'ànec cullerot: verd clar (sols a l'estiu), blau (només a l'hivern) i verd fosc (tot l'any). | |
.svg){kind=icon}
-_Preening-_I_653.jpg)
Morfologia
modificaFa 51 cm de llargària i pesa entre 460 i 850 g. El mascle té el cap verd brillant, el pit blanc, el bec negre i l'abdomen castany. La femella es distingeix per tindre dues plomes blavoses a les ales. Bec ample i desmesurat, amb laminetes molt desenvolupades que fa servir com a sedàs per a retenir la matèria animal i vegetal. El mirall és verd flanquejat de blanc i la part mitjana anterior de les ales ostenta un bonic color blau cel.
Reproducció
modificaNia en pocs llocs i de manera irregular (a la primavera i a l'estiu, pràcticament només es troba als deltes de l'Ebre i del Llobregat). Cerca llacunes d'aigua dolça o llacunes litorals per fer-hi el niu, cosa que té lloc a l'abril-maig. Seguidament, hi pondrà 8-12 ous que la femella haurà de covar al llarg de 24 dies. Els petits seran alimentats per la femella i, com passa en totes les espècies d'ànecs, són molt precoços i volen al cap de 40 dies.[3]
Alimentació
modificaEl règim alimentari és variat, amb un ample component d'aliment d'origen animal. Molts autors el consideren un zooplantòfag que s'alimenta de puces d'aigua, caragolets i d'altres crustacis, bé que a l'hivern consumeix una bona quantitat d'arròs.[4]
Hàbitat
modificaOcupa zones d'aigües lliures, arrossars sense rostolls, i té tirada cap a les aigües dolces, malgrat que també pot estar en aigües salabroses i, fins i tot, salades.
Distribució geogràfica
modificaNia als països nòrdics i hiverna al sud, i arriba a l'Àfrica, a l'Amèrica del Sud, a Oceania i a l'Àsia del Sud. Hom el troba a l'hivern també als Països Catalans (aiguamolls de l'Empordà, delta del Llobregat, Albufera de València, El Fondo, la llacuna d'Almenara i el delta de l'Ebre).
Sol arribar als Països Catalans el mes d'agost i l'increment d'exemplars continua fins al novembre, i se'n va a partir de mitjan gener.
Costums
modificaFruit de la necessitat d'haver d'anar constantment amb el bec enfonsat a l'aigua llotosa, és la posició que sovint adopta, una mica inclinat endavant. Per això mateix, són un xic malaptes a terra. Quan estan sobre l'aigua, la seua silueta els fa inconfusibles, ja que tenen el bec apuntant cap avall.
No és tan gregari com altres ànecs i forma estols petits.
Referències
modifica- ↑ «Ànec cullerot comú». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 11 desembre 2024(català)
- ↑ https://sc7e78b65f6aa34af.jimcontent.com/download/version/1555871449/module/12080977149/name/L%C3%88XIC%20DE%20L%27ARR%C3%92S%20I%20S%27ALBUFERA.pdf
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, planes 28-29. ISBN 84-315-0434-X
- ↑ Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 90-91. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6
Enllaços externs
modifica- Estudi de la població de l'ànec cullerot al Principat de Catalunya. (català)
- Estudi de la població de l'ànec cullerot a Portugal. Arxivat 2008-06-09 a Wayback Machine. (portuguès)
