Viquipèdia

Bakú

capital d'Azerbaidjan
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 11:10, 17 abr 2024 amb l'última edició de EVA3.0 (bot) (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.

Bakú (en àzeri: Bakı; en persa: باکو, Badkube[1]) és la capital i la ciutat més gran de l'Azerbaidjan. És a la costa sud de la península d'Apxeron (o Abşeron), a la riba de la mar Càspia, on hi ha un port important i platges de renom. De clima assolellat i àrid, ocasionalment hi bufen forts vents. La població, segons càlculs del 2005, és de 2.074.300 habitants; a l'àrea metropolitana hi viuen uns tres milions de persones (a causa del gran nombre de refugiats i desplaçats de la conflictiva zona del Caucas). La ciutat fortificada de Bakú, amb el palau dels Xirvanxàs i la torre de la donzella estan inscrits des del 1999 a la llista del patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.[2] Baku va organitzar el 2015 els primers Jocs Europeus.

Plantilla:Infotaula geografia políticaBakú
Bakı (az) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Tipusşəhər i capital nacional Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 40° 22′ 00″ N, 49° 50′ 07″ E / 40.366656°N,49.835183°E / 40.366656; 49.835183
EstatAzerbaidjan Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Azerbaidjan (1991–) Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població2.300.500 (2021) Modifica el valor a Wikidata (1.075 hab./km²)
Idioma oficialàzeri Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície2.140 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat permar Càspia Modifica el valor a Wikidata
Altitud−28 m Modifica el valor a Wikidata
Creaciósegle I Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Cap de governEldar Azizov (en) Tradueix (2018–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Identificador descriptiu
Codi postalAZ1000 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic12 Modifica el valor a Wikidata
ISO 3166-2AZ-BA Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Tbilisi (1993–)
Kíiv (1997–) Modifica el valor a Wikidata
Lloc webbaku-ih.gov.az Modifica el valor a Wikidata

Etimologia

Bakú està documentat des de fa temps amb el nom persoàrab باکو (Bākū). Les primeres fonts àrabs també es refereixen a la ciutat com Bākuh i Bākuya,[3] tots els quals semblen provenir d'un nom persa. L'etimologia addicional no està clara.

Una etimologia popular[4] al segle XIX la considerava derivada del persa بادکوبه (Bâd-kube, que significa "ciutat batuda pel vent", un compost de bād, "vent" i kube,[5] que té les seves arrels en el verb کوبیدن kubidan, "pipejar", referint-se així a un lloc on el vent seria molt fort,[1] com és el cas de Bakú, que se sap que experimenta tempestes de neu ferotges i vents forts). Aquest nom popular (Badkubə en l'escriptura àzeri modern) va guanyar moneda com a sobrenom per a la ciutat al segle XIX (per exemple, s'utilitza a Akinchi, volum 1, número 1, pàg. 1), i també es reflecteix en el sobrenom modern de la ciutat com a «Ciutat dels Vents» (àzeri: Küləklər şəhəri). Una altra etimologia popular encara menys probable explica que el nom deriva de Baghkuy, que significa «ciutat de Déu». Baga (ara بغ bagh) i kuy són les paraules del persa antic per a «déu» i «ciutat» respectivament; el nom de Baghkuy es pot comparar amb Bagdad ("donat per Déu") en què dād és la paraula persa antiga per «donar».

Durant el domini soviètic, la ciutat s'escriu en ciríl·lic com "Бакы" en àzeri (mentre que l'ortografia russa era i és encara "Баку", Baku). L'ortografia moderna de l'Azerbaidjan, que utilitza l'alfabet llatí des de 1991, és Bakı; el canvi de la lletra perso-àrab و (ū) al ciríl·lic "ы" i, més tard, al llatí "ı" es pot comparar amb el d'altres paraules àzeris (per exemple, compareu قاپو qāpū en l'ortografia antiga persoàrab amb la moderna azerbí qapı, «porta») o en sufixos, ja que و s'utilitzava sovint per transcriure l'Harmonia vocàlica en àzeri (que també era la pràctica en turc otomà).

Geografia

 
Imatge de satèl·lit de la península d'Absheron, Landsat 5, 6 de setembre de 2010

Bakú es troba a la costa occidental del mar Caspi. Als voltants de la ciutat hi ha una sèrie de volcans de fang (Keyraki, Bogkh-bogkha, Lokbatan i altres) i llacs salats (Boyukshor, Khodasan, etc.).

Clima

Bakú té un clima temperat semiàrid (classificació climàtica de Köppen: BSk) amb estius calorosos i humits, hiverns frescos i ocasionalment humits i forts vents durant tot l'any. Tanmateix, a diferència de moltes altres ciutats amb aquestes característiques climàtiques, Bakú no veu estius extremadament calorosos i hores de sol substancials. Això es deu en gran part a la seva latitud nord i al fet que es troba en una península a la vora del mar Caspi.

Bakú, i la península d'Abşeron on es troba, és la part més àrida de l'Azerbaidjan (la precipitació aquí és d'uns 200 mm o menys cada un any). Això es deu en gran part a l'efecte ombra orogràfica de les Muntanyes del Caucas, amb les latituds corresponents al mar Negre, que de mitjana reben 2300 mm o més. La majoria de les precipitacions anuals lleugeres es produeixen en estacions diferents de l'estiu, però cap d'aquestes estacions és especialment humida.

Durant l'època soviètica, Bakú, amb les seves llargues hores de sol i el seu clima sec i saludable, era una destinació de vacances on els ciutadans podien gaudir de les platges o relaxar-se en complexos balnearis ara en ruïnes amb vistes al mar Caspi. El passat de la ciutat com a centre industrial soviètic la va deixar una de les ciutats més contaminades del món, a data de 2008.[6]

Al mateix temps, Bakú es considera una ciutat molt ventosa durant tot l'any, d'aquí el sobrenom de la ciutat de «Ciutat dels vents», i els vents forts, el fred khazri del nord i el càlid gilavar del sud són típics aquí en totes les estacions. De fet, la ciutat és coneguda per les tempestes de neu a l'hivern i els forts vents.[1] La velocitat del khazri de vegades arriba a 144 km/h (89 mph), que pot causar danys a cultius, arbres i teules.[7]

La temperatura mitjana diària al juliol i agost és de 26,4 °C, i hi ha molt poca pluja durant aquesta temporada. Durant l'estiu, el khazri arrasa, aportant la frescor desitjada. L'hivern és fresc i de vegades humit, amb la temperatura mitjana diària al gener i febrer de 4,3 °C. Durant l'hivern el khazri escombra, impulsat per masses d'aire polar. Les temperatures a la costa baixen amb freqüència per sota de la congelació i fan que faci una sensació de fred. Les tempestes de neu a l'hivern són ocasionals. La neu normalment es fon en pocs dies després de cada nevada.

Demografia

Fins a 1988, Bakú tenia poblacions russes, armenies i jueves molt nombroses que van contribuir a la diversitat cultural i van afegir de diverses maneres (música, literatura, arquitectura i visió progressista) a la història de Bakú. Amb l'inici de la Guerra de l'Alt Karabakh i el pogrom contra els armenis a partir del gener de 1990, la gran població armènia de la ciutat va ser expulsada.[8][9] Sota el comunisme, els soviètics es van fer càrrec de la majoria de propietats jueves a Bakú i Kuba. Després de l'enfonsament de la Unió Soviètica, el President de l'Azerbaidjan Heydər Əliyev va retornar a la comunitat jueva diverses sinagogues i un col·legi jueu, nacionalitzats pels soviètics; va fomentar la restauració d'aquests edificis. Set de les 11 sinagogues originals, inclosa la sinagoga Gilah, construïda el 1896, i la gran sinagoga Kruei, van ser renovades.[10]

Any Tàrtars [a] Russos Armenis Jueus Altres TOTAL
Número % Número % Número % Número % Número %
1851 Més de 5.000 67,3 405 5,5 7.431
1886 37.530 43,3 21.390 24,7 24.490 28,3 391 0,5 2.810 3,2 86.611
1897 [11] 40.341 36,0 37.399 33,4 19.099 17,1 3.369 3,0 11.696 10,5 111.904
1903 [12] 44.257 28,4 59.955 38,5 26.151 16,8 28.513 18,3 155.876
1913 [12] 45.962 21,4 76.288 35,5 41.680 19,4 9.690 4,5 41.052 19,1 214.672
1916 [13] 69.366 [b] 26,4 79.702 30,4 62.357 23,8 6.412 2,4 44.585 17,0 262.422
Any turcs [c] russos armenis jueus Altres TOTAL
Número % Número % Número % Número % Número %
1917 [14] [d] 67.190 28,2 77.123 32,4 52.184 21,9 12.427 5,2 29.244 [e] 12,3 238.168
1926 118.737 26,2 167.373 36,9 76.656 16,9 19.589 4,3 70.978 15,7 453.333
Any àzeris russos armenis jueus Altres TOTAL
Número % Número % Número % Número % Número %
1939 [15] 215.482 27,4 343.064 43,6 118.650 15,1 31.050 3,9 79.377 10,1 787.623
1959 [16] 211.372 32,9 223.242 34,7 137.111 21,3 24.057 3,7 56.725 8,7 652.507
1970 [17] 586.052 46,3 351.090 27,7 207.464 16,4 29.716 2,3 88.193 6,9 1.262.515
1979 [18] 530.556 52,4 229.873 22,7 167.226 16,5 22.916 2,3 62.865 6,2 1.013.436
Gener 1990: pogrom de Bakú . Massacre i expulsió de la població armènia
1999 [19] 1.574.252 88,0 119.371 6,7 378 0,02 5.164 0,3 89.689 5,0 1.788.854
2009 [20] 1.848.107 90,3 108.525 5,3 104 0,01 6.056 0,6 83.023 4,1 2.045.815


Grups ètnics

Avui en dia, la gran majoria de la població de Bakú està formada per ètnics àzeris, i la resta són talix, tussos, lesguians i altres. El creixement intensiu de la població va començar a mitjans del segle XIX quan Bakú era una petita ciutat amb una població d'unes 7.000 persones. La població va tornar a augmentar d'uns 13.000 a la dècada de 1860 a 112.000 el 1897 i 215.000 el 1913, fent de Bakú la ciutat més gran de la regió del Caucas.[21]

Bakú ha estat una ciutat cosmopolita en determinats moments de la seva història, és a dir, els azerbaidjans ètnics no constituïen la majoria de la població.[22] El 2003, Bakú també tenia 153.400 desplaçats interns i 93.400 refugiats.[23][24]

Religió

 
La mesquita Bibi-Heybat del segle XIII. La mesquita va ser construïda sobre la tomba d'un descendent del profeta islàmic Mahoma.[25]

La religió amb més comunitat de seguidors és l'Islam. La majoria dels musulmans són xiïtes, i la República de l'Azerbaidjan té el segon percentatge de població xiïta més gran del món després de l'Iran.[26] Les mesquites notables de la ciutat inclouen la mesquita de Juma, la mesquita de Bibi-Heybat, la mesquita de Muhammad i la Mesquita Taza Pir.

Hi ha algunes altres religions practicades entre els diferents grups ètnics del país. Segons l'article 48 de la seva Constitució, l'Azerbaidjan és un estat laic i assegura la llibertat religiosa. Les minories religioses inclouen cristians ortodoxos russos, catòlics llevantins, cristians ortodoxos georgians, cristians apostòlics albanesos-udi, luterans, jueus Ashkenazi i musulmans sufís. Bakú és la seu de la Prefectura Apostòlica Catòlica de l'Azerbaidjan.

El zoroastrisme, encara que s'ha extingit a la ciutat i a la resta del país en l'actualitat, va tenir una llarga història a l'Azerbaidjan i l’Any Nou Zoroastrià (Nowruz) continua sent la festa principal a la ciutat i a la resta de l'Azerbaidjan.

Història

Història antiga

Els seus orígens es remunten al primer mil·lenni abans de la nostra era; de tota manera, només se'n té constància escrita des de l'any 885. Podria ser la Gangara o Gaetara de Claudi Ptolemeu però no se sap segur. Hi ha moltes teories sobre l'origen del seu nom, però les més esteses són les que diuen que Bakú ve del persa "bagh kuh" (la muntanya de Déu) o de "bad kube" (la ciutat dels vents). Quan és esmentada a partir del final del segle ix i al segle x sota el nom de Bakuyah i ja era famosa per les seves fonts de petroli. Els russos van arribar a la "costa de la nafta i el petroli anomenada Bakuh" el 913/914. Posteriorment comença a predominar el nom Bakú. El seu port era destí de vaixells de Gilan, Daylam i altres llocs i fins i tot d'Atil, la capital dels khàzars. També se l'esmenta com a port excel·lent. Era considerada en aquest temps com a part del Xirvan però al-Mukaddasi la considera un districte de separat de Shirwan i que igual que aquest formava part de l'Arran. Fou part dels dominis dels shirwanshahs probablement fins a la darrera dinastia de Shirwan, el 1550. La ciutat va guanyar importància després del terratrèmol que va destruir la capital del kanat de Xirvan, Xemakha, al segle xii, quan Ahistan I va fer de Bakú la nova capital.

Els anys 1500 als 1800

Pel que fa a la resta de la seva història, Bakú, que depenia de Pèrsia des de la conquesta mongola, sota els il-kan i dinasties successores, fou annexionada pels safàvides el 1550. Va ser ocupada pels otomans dels 1583 al 1606. El 10 de juliol de 1723 fou ocupada per l'Imperi Rus que va annexionar el kanat de Xirvan el 12 de setembre de 1723.

Nadir Shah la va recuperar el 10 de març del 1735 i la va conservar fins a la seva mort el 1747. Amb la descomposició de l'estat safàvida s'havia creat el Kanat de Bakú que va tenir el poder sota el govern de Nadir Shah, i va esdevenir virtualment independent a la seva mort. El kanat fou annexionat per Rússia el 6 d'octubre de 1806 durant la Guerra russo-persa que va esclatar en 1804.[27]

La revolució russa

Durant la revolució russa, els revolucionaris es van revoltar a la ciutat el 15 de novembre de 1917, i en van aconseguir el control. El 12 d'abril de 1918 el partit Musavat, que dominava alguns districtes, va intentar establir-se a Bakú, però se li van oposar els comunistes i esquerrans de la ciutat i altres llocs, que els van foragitar, i poc després es va constituir el govern conegut per Comuna de Bakú (8 de maig de 1918),[28] govern que s'estenia a quasi tot l'Azerbaidjan menys tres districtes que estaven en poder del Musavat i on aquests tenien proclamada la República de l'Azerbaidjan amb capital a Gandja. Els bolxevics de Bakú volien obtenir el suport britànic (els britànics s'havien establert a Pèrsia) per rebutjar als turcs que ara envaïen Transcaucàsia, i els armenis (membres del Dashnak) afavorien la intervenció. Els bolxevics dimitiren el 31 de juliol de 1918, i amb això es va acabar el govern de la Comuna de Bakú, que va donar pas a un nou govern conegut com la Dictadura de la Càspia Central també amb capital a Bakú.[29] Per combatre els musavatistes i als turcs otomans que avançaven per l'Azerbaidjan i cap al nord (Daguestan), el govern va sol·licitar l'ajut britànic. El 17 d'agost tropes britàniques entraren a Bakú, on foren acollides pel primer ministre Iatxovski, un menxevic, i pel cap del Dashnak armeni Khatxaturov (un petit contingent britànic ja hi havia arribat el 4 d'agost). Els bolxevics, arrestats des de l'1 d'agost, foren deportats a l'óblast d'Astracan, però els van afusellar pel camí, a Krasnovodsk (Turkmenistan). Els turcs i musavatistes entraren a Bakú el 15 de setembre de 1918 i la Dictadura de la Càspia Central va desaparèixer.

Fou llavors la capital de la República de l'Azerbaidjan sota protectorat otomà. La derrota dels otomans a la guerra (Armistici de Mudros, 30 d'octubre del 1918) va deixar a la república com independent. El desembre de 1918 un Parlament organitzat pel Musavat començà a funcionar a Bakú. Un any després el novembre de 1919 els britànics van tornar a Bakú i el 15 de gener de 1920 el govern de l'Azerbaidjan fou reconegut per les Potències. El britànics van evacuar Bakú l'abril de 1920; al cap de pocs dies (27-28 d'abril de 1920) esclatà a Bakú una revolució bolxevic dirigida pel partit comunista Hummet, que va prendre el poder a l'Azerbaidjan (obligant el Parlament a renunciar als seus poders) i hi va proclamar la República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan. Immediatament tropes russes de l'Exèrcit Roig arribaren a Bakú.

Després de la revolució

El 30 de setembre de 1920 els comunistes de l'Azerbaidjan signaren un tractat d'aliança amb Rússia. Amb tropes russes a Bakú, la república de l'Azerbaidjan quedà totalment satel·litzada encara que formalment independent. El 12 de març de 1922, l'Azerbaidjan, Abkhàzia, Armènia i Geòrgia ingressaren a la República Federal Soviètica de Transcaucàsia. La Constitució formal es va verificar el 12 d'abril de 1922. El 12 de desembre de 1922 es va crear la República Federativa Socialista Soviètica de Transcaucàsia, que ingressa a la Unió Soviètica el 30 de desembre del mateix any com una de les entitats constituents de la Unió. Dins d'aquesta república (federal primer, federativa després) Bakú fou capital de la República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan i ho va restar quan la RFSS de Transcaucàsia va quedar dissolta el 5 de desembre de 1939. El 1991 va esdevenir capital de la nova República independent de l'Azerbaidjan.

Kans de Bakú

  • Dargah Quli Khan 1721 - 1728
  • Mirza Muhammad Khan 1747 - 1768
  • Fath Ali Khan 1768 - 1770, també kan de Kuba i Shemaka
  • Abd Allah Beg (també de Shemakha) 1770 - 1772
  • Malik Muhammad Khan 1772 - 1783
  • Mirza Muhammad Khan 1784 - 1791
  • Muhammad Quli Khan 1791 - 1792
  • Husayn Quli Khan 1792 - 1806

Fills il·lustres

La ciutat avui

 
Infotaula edifici
La ciutat emmurallada de Bakú amb el Palau dels Xirvanxàs i la Torre de la donzella
 
La Torre de la Donzella
Dades
TipusGrup  
Cronologia
2003 – 2009llista del Patrimoni de la Humanitat en perill  
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSabayil (Azerbaidjan) (en)    
 
 40° 22′ 00″ N, 49° 50′ 00″ E / 40.3667°N,49.8333°E / 40.3667; 49.8333
Format perTorre de la donzella
Mesquita Molla Ahmad
Madrasa mosque (Ichery Sheher) (en)  
Ciutat Vella (Bakú)
palau dels Xirvanxàs
Baku Fortress Wall (en)    
Patrimoni de la Humanitat   
TipusPatrimoni cultural  → Europa-Amèrica del Nord
Data2000 (24a Sessió), Criteris PH: (iv)  
En perill2003 - 2009   
Identificador958
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Mesquita Molla Ahmad
Data?

Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Madrasa mosque (Ichery Sheher)
Data?

La Bakú actual són tres ciutats en una: la ciutat vella (o İçəri Şəhər), l'eixample i la ciutat construïda en temps dels soviètics.

El centre de Bakú és la ciutat vella, una antiga fortalesa. La ciutat emmurallada de Bakú fou declarada per la UNESCO, el desembre del 2000, Patrimoni Mundial de la Humanitat. Encara se'n conserven moltes de les muralles i torres, que foren fortificades després de la conquesta russa el 1806. Aquesta part és molt pintoresca, amb un laberint de carrers estrets i empedrats i edificis antics. Hi destaquen el Palau dels Xirvanxàs o Şirvanşahlar Sarayı (segles xv-xvi), dos caravanserralls (antigues fondes), la Torre de la Donzella o Gız Galası (del segle xi, amb una bonica vista sobre el port), els banys perses i la mesquita del Divendres (on hi havia el Museu de la Catifa i les Arts Aplicades, i ara novament mesquita, les catifes ara són a l'antic Museu Lenin). La ciutat vella també té dotzenes de petites mesquites, molt sovint sense cap detall particular que les distingeixi de l'edifici veí.

L'eixample, al sud de la ciutat vella, fou construït després de l'inici de l'explotació massiva del petroli ara fa un segle aproximadament, i té una interessant arquitectura historicista. Aquí s'hi troben museus de belles arts, d'història i de literatura, tots situats en mansions de milionaris d'abans de la Revolució Russa.

La Bakú moderna s'estén més enllà de les muralles, amb els carrers i els edificis que pugen pels turons que encerclen la badia de Bakú. La Gran Bakú es divideix en onze districtes i 48 municipis.

El Cementiri dels Màrtirs, abans Parc Kirov, està dedicat a la memòria dels que van perdre la vida a la guerra contra Armènia i, també, de les 137 persones que foren mortes el 19 i 20 de gener de 1990 quan els tancs i les tropes dels soviètics van prendre els carrers de Bakú. A cada tomba hi figuren les fotografies de les víctimes. Precisament el 20 de gener ha estat declarat diada nacional.

Economia

La base de l'economia de Bakú és el petroli. Se'n coneixia l'existència des del segle viii. Cap al segle xv, l'oli de les llànties s'obtenia a través de pous superficials. L'explotació comercial va començar el 1872, i cap a l'inici del segle xx el camp de petroli de Bakú era el més gran del món. Cap a la fi del segle xx molt del petroli de terra ja s'havia exhaurit, i les prospeccions s'estenien cap a la mar Càspia. Bakú és un dels principals centres de producció d'equipaments per a la indústria petroliera. La batalla de Stalingrad, durant la Segona Guerra Mundial, es va lliurar per determinar qui havia de tenir el control sobre els camps de petroli de Bakú. Cinquanta anys abans de la batalla, Bakú produïa la meitat del petroli mundial.

Llocs d'interès

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Culture & Religion on Podium: Politicizing Linguistics». Web.archive.org. Arxivat de l'original el 13 octubre 2007. [Consulta: 25 juliol 2009].
  2. ↑ «Walled City of Baku with the Shirvanshah's Palace and Maiden Tower» (en anglès). UNESCO. [Consulta: 24 desembre 2020].
  3. ↑ Dunlop, D.M.. Bosworth. Historic Cities of the Islamic World. Leiden & Boston: Brill, 2007, p. 47.  Arxivat 2018-09-20 a Wayback Machine.
  4. ↑ «The origin and etymology:: Baku». bakucity.preslib.az. Arxivat de l'original el 16 gener 2021. [Consulta: 3 gener 2021].
  5. ↑ Everett-Heath, John. The Concise Oxford Dictionary of World Place Names (en anglès). Oxford University Press, 2019-10-24. DOI 10.1093/acref/9780191882913.001.0001. ISBN 978-0-19-188291-3. 
  6. ↑ «The World's Dirtiest Cities». , 26-02-2008 [Consulta: 17 novembre 2010].
  7. ↑ «Global ICT Conference: 25–28, November, 2004 : Baku, Azerbaijan». Global-ict.mincom.gov.az. Arxivat de l'original el 19 Juliol 2011. [Consulta: 17 abril 2010].
  8. ↑ Azerbaijan: The status of Armenians, Russians, Jews and other minorities, report, 1993, INS Resource Informacion Center, p.10
  9. ↑ . 
  10. ↑ «JewishVirtualLibrary.org». JewishVirtualLibrary.org, 10-07-2006. Arxivat de l'original el 14 Juliol 2011. [Consulta: 17 abril 2010].
  11. ↑ «Демоскоп Weekly - Приложение. Справочник статистических показателей.». www.demoscope.ru. Arxivat de l'original el 19 gener 2012.
  12. ↑ 12,0 12,1 The Azerbaijani Turks: Power and Identity Under Russian Rule, Audrey L. Altstadt, page 32, Hoover Press, 1992, ISBN 978-0-8179-9183-8
  13. ↑ Кавказский календарь на 1917 год (en russian). 72nd. Tipografiya kantselyarii Ye.I.V. na Kavkaze, kazenny dom, 1917, p. 182–185. 
  14. ↑ Smith, Michael G. (en rus) Russian History, 41, 2, 18-05-2014, pàg. 199. DOI: 10.1163/18763316-04102006. ISSN: 1876-3316.
  15. ↑ Cens soviètic de 1939
  16. ↑ Cens soviètic de 1959
  17. ↑ Cens soviètic de 1970
  18. ↑ Cens soviètic de 1979
  19. ↑ «Ethnic composition of Azerbaijan 1999». Arxivat de l'original el 29 Juliol 2013. [Consulta: 30 juny 2015].
  20. ↑ «Ethnic composition of Azerbaijan 2009». Arxivat de l'original el 7 Febrer 2012. [Consulta: 30 juny 2015].
  21. ↑ «Country-data.com». Country-data.com. Arxivat de l'original el 6 juliol 2010. [Consulta: 17 abril 2010].
  22. ↑ Audrey Altstadt, Conflict, Cleavage and Change in Central Asia and the Caucasus, Cambridge University Press, 1997, p. 112, table 4.1, Ethnic composition of Baku, 1897, 1903,1913
  23. ↑ «Bakú» (en rus). Arxivat de l'original el 1 juliol 2007. [Consulta: 15 juliol 2007].
  24. ↑ Герейханов, Гаджи Пирмурадович. Угрозы национальной безопасности России на Северном Кавказе: этноконфессиональный аспект. Граница, 2004. ISBN 978-5-94691-100-9. 
  25. ↑ Sharifov, Azad. «Legend of the Bibi-Heybat Mosque». Azerbaijan International Magazine. Arxivat de l'original el 5 juny 2011. [Consulta: 11 juliol 2010].
  26. ↑ Juan Eduardo Campo,Encyclopedia of Islam, p.625
  27. ↑ Mikaberidze, Alexander. Historical Dictionary of Georgia (en anglès). Rowman & Littlefield Publishers, 2015, p. 662. ISBN 9781442241466. 
  28. ↑ Golikov, Maria (ed.); Anders, Georgij N. (ed.). Lexikon der Grossen Sozialistischen Oktoberrevolution (en alemany). Leipzig: Bibliographisches Institut, 1987. ISBN 3-323-00083-8. 
  29. ↑ Airapetian, Arutiun; Gryckiewicz, Marcelo. Transcaucasian Banknotes (en anglès). BoD – Books on Demand, 2009, p. 132. ISBN 9783866468122. 

Notes

  1. ↑ Després coneguts com Azerbaijanis.
  2. ↑ Aquest és el nombre de musulmans xiïtes en el Baku Gradonachalstvo
  3. ↑ Més tard coneguts com a àzeris.
  4. ↑ Descrit com un cens "aspre" organitzat l'octubre de 1917.
  5. ↑ 11.904 o el 5,0% eren Perses.

Vegeu també

 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bakú
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Bakú&oldid=33387703»