Ir al contenido

Mataró

De Biquipedia
Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.
Mataró
Municipio de Catalunya
Bandera Escudo d'armas
A Casa d'a Villa de Mataró
A Casa d'a Villa de Mataró.
Entidat
 • Estau
 • Comunidat
 • Provincia
 • Comarca
Municipio
 Espanya
 Catalunya
Barcelona
Maresme
Superficie 22,53 km²
Población
 • Total

129 870 hab. (2013)
Altaria
 • Meyana

28 m.
Distancia
 • 30 km

enta Barcelona
Alcalde David Bote Paz
Codigo postal 08301–08304
Coordenadas
Mataró ubicada en Catalunya
Mataró
Mataró
Mataró en Catalunya
Web oficial

Mataró ye un municipio catalán situato en la provincia de Barcelona, capital d'a comarca d'o Maresme.

La suya población ye de 119.780 habitants(2008), en una superficie de 22,53 km² con una densidat de población de 5.316,47 hab/km².

Cheografía

[editar | modificar o codigo]

Mataró ye situata a 28 metros d'altaria sobre o ran d'o mar, a una distancia de 30 km, alto u baixo, d'a ciudat de Barcelona, a capital de Catalunya.

O suyo termin municipal muga con Dosrius y Sant Andreu de Llavaneres a lo norte; con Sant Andreu de Llavaneres y a mar Mediterrania a l'este; con Cabrera de Mar a lo sud y con Argentona a l'ueste.

Comunicacions

[editar | modificar o codigo]

Mataró ye comunicata con Barcelona por l'autopista C-32, y ye trescruzata por la N-II ta Francia. Ye comunicata con Granollers por l'autopista C-60, que conecta con l'AP-7.

Mataró estió o punto de partita d'o primer ferrocarril d'Espanya, de Mataró ta Barcelona.

Mataró ye l'antigua ciudat romana de Iluro y n'hi heba una villa romana, Vil·la Torre Llauder, d'o sieglo I aC.

L'anyo 1480 o rei Ferrando II d'Aragón le concedió a incorporación a la Corona, suprimindo as relacions feudals.

A muralla de Mataró fue construita entre 1569 y 1600.

En 1839 s'establió en Mataró a primera maquina de vapor, inicio d'a industria textil en la ciudat.

Demografía

[editar | modificar o codigo]
Evolución demografica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900
123 - 237 5.918 9.657 16.595 17.413 18.425 19.704

1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990
19.918 24.125 28.034 29.920 31.642 41.128 73.129 96.467 101.882

1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008
101.527 102.117 102.018 103.265 104.659 109.298 114.114 118.748 119.780
2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017
- - - - - - - - -
2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 -
- - - - 128.956 - - - -

1497-1553: fuegos; 1717-1981: población de feito; 1990- : población de dreito

Administración

[editar | modificar o codigo]
Lista d'alcaldes
Lechislatura Nombre Partiu politico
19721973 Antoni Martí Coll
19731977 Francisco Robert Graupera
19771979 Francisco Salas Moret
19791983 Joan Majó i Cruzate Partit dels Socialistes de Catalunya
19831987 Manuel Mas i Estela Partit dels Socialistes de Catalunya
19871991 Manuel Mas i Estela Partit dels Socialistes de Catalunya
19911995 Manuel Mas i Estela Partit dels Socialistes de Catalunya
19951999 Manuel Mas i Estela Partit dels Socialistes de Catalunya
19992003 Manuel Mas i Estela Partit dels Socialistes de Catalunya
20032004 Manuel Mas i Estela Partit dels Socialistes de Catalunya
20042007 Joan Antoni Baron Espinar Partit dels Socialistes de Catalunya
20072011 Joan Antoni Baron Espinar Partit dels Socialistes de Catalunya
2011-(2015) Joan Mora i Bosch [1] Convergència i Unió

Localidaz achirmanatas

[editar | modificar o codigo]

Referencias

[editar | modificar o codigo]
  1. (ca)Mataró constitueix el nou Ajuntament i nomena Joan Mora com a nou alcalde.

Vinclos externos

[editar | modificar o codigo]