Aur dal Calanda

Auto postal

Il Vnuost, il Vorarlberg ed il Tirol �n daventads l'onn 20 s.C. parts da la provinza rom. Raetia. La fixaziun posteriura dal cunfin Brenner/Raisch ha destru� l'unitad preistorica e rom. Rezia-Tirol. En il temp medieval tempriv �n�il Vnuost ed il Vorarlberg - reunids en il contadi dal Vnuost che cumpigliava era la Val M�stair e l'Engiadina Bassa - stads sut il domini territorial ed ecclesiastic da l'uvestg da Cuira. Il 1363 �il Vnuost pass� sco ducadi dal Tirol als Habsburgais. L'impurtanza strategica dals pass retics per la politica imperiala e per l'administraziun habsburgais-tirolaisa sesenta a Puntina ha determin� da tuts temps las relaziuns tr. il Grischun e l'A. Gia il 1283 ha Rudolf, l'emprim retg habsburgais, furm� dals relicts dal vegl contadi retic il Contadi liber da Lags ed ha prend� quel sco�feud da famiglia. A la smanatscha creschenta da l'ost tras ils Habsburgais ha Donat de Vaz fatg frunt cun sustegnair il 1313 Ludwig von Bayern en�il cumbat cunter Habsburg per la curuna imperiala e cun cumbatter il 1323 da la vart dals Confederads cunter Habsburg e lur alli�, l'uvestg da Cuira (cumbats en il Dischma ed a Filisur) ed il 1333 cunter Habsburg e l'avat da Must�r (cumbats sin l'Alpsu). Uschia ha Donat de Vaz pud� impedir la constituziun d'in stadi territorial habsburgais-retic. Suenter l'acquist dal contadi dal Tirol e, pauc pli tard, dal Vorarlberg tras ils Habsburgais, ha la LCD, fundada il 1367, imped� lur expansiun vers il vest. Dal 1421-1803 ha l'A. possess l'avugadia sur la claustra da M�stair. Il 1464 ha la Chasa Habsburg-A. acquist� il signuradi da Tarasp e dretgs giudizials en l'Engiadina Bassa e la Val M�stair, e gia il 1475 ha la Guerra da las giaglinas, provocada tras il�refus da pajar tribut en furma da�la giaglina da tschaiver, chaschun� miseria en l'Engiadina Bassa. Las relaziuns giuridicas �n restadas ordvart cumplitgadas en quella regiun (convivenza tr. libers e subdits a la giurisdicziun da la Chad� da Cuira resp. a quella dal contadi dal Tirol). Il 1470 han ils von Habsburg cumpr� las sis dretgiras da Tavau, Claustra, Pralung, S. Peder, Curvalda e Belfort dals conts de Montfort-Tettnang ed il 1496 Aschera e Castels dals baruns de Matsch. Quellas uschen. Otg Dretgiras han furm� (de facto) ina podestataria austr. fin il 1649. Ma quella regiun era per l'A. atgnamain mo d'interess politic-territorial e�betg economic.

Il 1497 ha l'A. acquist� dals conts de Zollern tras barat il signuradi da Raz�n ed � qua tras daventada in dals signurs da la LG cun dretg da proponer mintga trais onns il chau-lia. La Guerra svabaisa dal 1499 (battaglias a la Chalavaina ed al Pass S. Gliezi) ha mess in term a l'expansiun territoriala austr. en il Grischun. La Pasch da Basilea (1500), il Contract da Feldkirch (1503) e la Cunvegna dal 1518 han serv� da basa a las relaziuns tr. il Grischun e l'A. fin als Scumbigls grischuns. L'acquist da la Vuclina e dals contadis da Buorm e Clavenna (1512) han avert als Grischuns la via a Vaniescha ed han�rend� las Lias interessantas era per las pussanzas grondas (A., Spagna, Frantscha), implitgadas en il cumbat per la Lumbardia (Allianzas). Partidas e facziuns han decid� da qua davent la politica da las Lias, e da tut las varts fluivan pensiuns e daners�a favur da las dretgiras, da las vischn. e da�la signuria dominanta (daners da corrupziun). En il 16. e 17. tsch. era in ambassadur ordinari u extraordinari austr. adina preschent a las Dietas da las Lias, ed en il 18. tsch. residiava in tal permanentamain en il Grischun.
Ils Artitgels da Glion dal 1526 han empruv�, cun in tschert success, d'impedir u diminuir�l'influenza da l'A. tras l'exclusiun da Na-Grischuns da la tscherna da l'uvestg (permess mo cun consentiment da la LCD). La decisiun concernent la confessiun ha cumpromess suenter il 1526 las relaziuns tr. l'A. e la Republica da las Trais Lias resp. tr. las Lias e las Dretgiras ed ha schendr� ulteriuras facziuns internas. Ils conflicts d'interess (venals) han provoc� per finir�ils Scumbigls grischuns, en ils quals l'A. ha giug� dapi l'invasiun dal 1621�ed il Capitulat da Lindau dal 1622 (in dictat) ina rolla dominanta e repressiva.�La Republica grischuna era da quel temp ina provinza militara da l' A. sin il precint da sa schliar, ed enturn il 1630 ha ella stu� supportar perfin ina terza occupaziun tras l'A., avant l'expulsiun dals Austriacs e Spagnols da la�Vuclina (1630) tras il "bun duca" de Rohan. En il Capitulat da Milaun dal 1639 ha la Spagna-Milaun pusp� restitu� las Terras subditas a la Republica da las Trais Lias; l'A. ha conferm� quest possess il 1641/42 en il Contract da Feldkirch. La Pasch da Vestfalia (1648) ha sigil� la separaziun totala da las Lias da l'Imperi austr. (ils Habsburgais purtavan la curuna imperiala). Las Otg Dretgiras (1649-52) e l'Engiadina Bassa (1652, senza Tarasp) �n alura sa cumpradas�libras da l'avugadia austriaca. A la dominanza da la diplomazia spagn. en il 17. tsch., represchentada dals ambassadurs Casati, � suandada quella da l'A. sco possessura dal ducadi da Milaun dapi il 1706. Per�quel motiv � vegn� contract� il Segund Capitulat da Milaun cun l'A. (quel dal 1639 cun la Spagna). Il profit economic da quel � st� modest, ed il Grischun ha ultra da quai stu� acceptar l'elecziun dal Tirolais Joseph Benedikt von Rost sco uvestg da Cuira (1728) e l'expulsiun dals refurmads da las Terras subditas (1729). La Val M�stair, vendida a l'A. tras l'uvestg (1728/34), � vegnida reacquistada il 1762. Il privel d'ina allianza dal Grischun cun Vaniescha ed (en quest connex) il plan da schlargiar la via sur il Pass da S. Marc han man� al Terz Capitulat da Milaun (1763). A las (per se) bunas cundiziuns per il Grischun � suandada la catastrofa: Vaniescha ha decret� l'expulsiun da tut ils Grischuns da ses territori. Per quai che reguarda l'emigraziun commerziala ha l'A. giug� ina rolla subordinada en confrunt cun il�rest da l'Europa, ma impurtanta per l'immigraziun stagiunala. La nauscha racolta dal 1793 e la bloccada dal graun, adossada da l'A. cunter il Grischun, han�provoc� a medem temp la sullevaziun e la dretgira nauscha dal 1794 cunter l'oligarchia "austriaca" dals Salis e Baviers. Anticipond l'invasiun dals Franzos, han truppas austr. occup� il Grischun l'oct. 1798 per segirar ses possess e ses dretgs. Ils Austriacs �n vegnids rebattids il 1799, els han dentant install� a Cuira ils 22-5-1799, suenter ina cunteroffensiva reussida, la Regenza interimala ("austriaca"), presidiada dad Anton von Salis-Soglio, e deport� ils manaders da la partida "franzosa" a Puntina (Deportads). Ils 15 da fan. 1800 � quella fugida a Zernez, alura a Meraun. Il 1803 ha l'Acta da Mediaziun priv� l'A. da ses dominis e dretgs en il Grischun. Durant la Sullevaziun tirolaisa dal 1807 ha il Grischun furn� armas da cuntrabanda als rebels dad Andreas Hofer. En il Montafun ed en il Klostertal existiva gia dapi l'entschatta dal 19. tsch. in moviment per l'uniun territoriala cun il�Grischun; quel � pusp� davent� actual il 1919, cura ch'il Vorarlberg ha vot� per l'uniun cun la Svizra (Felix Calonder aveva promov� quella). A l'A. �n vegnids cedids tras l'uschen. Incameraziun (1809) ils possess da las claustras da M�stair e da S. Gliezi/Cuira sco era quels da l'uvestgieu da Cuira, situadas en il Tirol ed en il Vorarlberg, ed ils radund 80'000 catolics �n vegnids incorporads en l'uvestgieu da Brixen. Il Congress da Vienna ha alura accord� il 1815 al chantun Grischun la suveranitad cumplaina entaifer ses territori; en barat ha l'A. survegn� las anteriuras Terras subditas (Vuclina, Buorm e Clavenna), e las parts sin territori austr. �n vegnidas separadas definitivamain da l'uvestgieu da Cuira. Il problem da la Confisca e las intervenziuns diplomaticas en connex cun ils fugitivs politics en il Grischun (Wilhelm Snell, Karl Follen, Karl V�lker e.a.) han engrevgi� las relaziuns tr. il chantun Grischun e l'A. fin enturn il 1840. La Const. fed. dal 1848 ha termin� l'autonomia (parziala) dal Grischun en fatgs da politica exteriura. Il 1868 �n vegnids fixads ils cunfins tr. l'Engiadina Bassa e Finsterm�nz en l' A. ed il 1902 quels cun il Paznaun.

En cumparegliaziun cun la Frantscha �n quellas stadas marginalas. Fin en il 18. tsch. ha l'A. recrut� mo ina giada schuldada en il Grischun: vers la fin dal 17. tsch. han batt� prob. pliras cumpagnias grischunas en il regiment da B�rkli cunter ils Tircs e Franzos. Il 1704 ha ina capitulaziun (contract militar) permess a l'A. da recrutar 800 schuldads, il 1708 anc ulteriurs 800 per il regiment cumand� da Johann Anton Buol von Schauenstein. Il 1735-38 han dus battagliuns batt� per l'A. en la Guerra da successiun cunter la Pologna sut il cumond dal colonel e cont Thomas Franz von Schauenstein. Il 1739 han 2'400 Grischuns cumbatt� sut il barun Ulrich Buol von Strassberg per Maria Theresia; suenter la relaschada da quels il 1750 n'han ils Austriacs betg pli recrut� schuldads en il Grischun, cun excepziun dals 100 guardians da la Hofburg. A l'A. han serv� fin en il 20. tsch., ultra dals surnumnads, tr.a. era il feldmarschal litinent Herkules von Pestalozzi, Arthur von Sprecher e Daniel von Salis-Soglio.

�

Il transit da martganzia, l'export da laina, muvel u chaschiel e la dependenza da l'import da graun, ris u sal han pretend� relaziuns amicablas u almain supportablas cun l'A. sco pajais vischin ed era cun la curuna da Habsburg-Spagna e cun l'A. sco regents dal ducadi da Milaun avant (lingia spagn.) resp. suenter il�1706 (lingia austr.). Ils Capitulats da Milaun han promov� l'economia grischuna, els han dentant era expon� il Grischun dapi il 17. tsch. a la repressiun politic-economica dals partenaris. D'intgina impurtanza per l'agricultura grischuna �n stads fin a l'Emprima Guerra mundiala ils praders dal Montafun de dal Paznaun (forzas da lavur temporaras), l'hotellaria ha profit� dapi il 20. tsch. dal persunal d'hotel da l'A.

Il Montafun, il Vnuost ed il Vorarlberg (vischins da cunfin) appartegnan al vegl territori retic-rum. ed han conviv� durant 1'000 fin 1'500 onns era culturalmain cun la Rezia grischuna. Els �n - sco il Grischun - stads pertutgads da la germanisaziun tras Gualsers (derivants p.p. dal Grischun) ed Alemans da la regiun dal Lai da Constanza. La lingua rum. ha persist� en il�Montafun e Vorarlberg fin viaden il 15. tsch., alura�� ella sparida suenter ina lunga fasa da bilinguitad sut pressiun linguistica dals Alemans dal nord e dals Gualsers. En il�Vnuost ha il rum. pud� resister fin viaden il 16. e 17. tsch. ed�� alura davent� - sco lingua dals�Ladins ref. - victima o.t. da la Cuntrarefurma cat.� (Program da Barbusch). Surviv� ha il rum. en ils nums da cultira, ma la punt linguistica cun ils Ladins da las Dolomitas�� stada interrutta. Dapi il 1386 �n attestads students grischuns a Vienna (univ.), dapi il 1650 a Feldkirch (gimnasi dals gesuits) ed a partir dal 1671 a Puntina (univ.), nua ch'ins ha fund� il 1931 la Cuminanza da perscrutaziun alpina per studegiar ils dialects da tut las regiuns da las Alps ed install� il 1965 in lectorat per rumantsch. Dapi ca. dus decennis s'intensiveschan ils contacts persunals e culturals tr. l'Engiadina Bassa e la Val M�stair cun il Vnuost. A Cuira a la Obere Gasse 41 � domicili� il Consulat onurari austr. per la Svizra.

Aur dal Calanda

Auto postal