Liberisliber consolida un programa creat de forma participativa

Seixanta-vuit editorials i tres llibreries seran a la fira de l’edició independent de Besalú, que es celebra aquest cap de setmana

La plaça de Sant Pere de Besalú, durant la fira de l'any passat.

La plaça de Sant Pere de Besalú, durant la fira de l'any passat. / ACN

Cristina Vilà Bartis

Després d’un retorn pletòric l’any passat quan, tant editorials com visitants, van respondre de forma massiva, com si no haguessin aturat màquines dos anys, el festival i fira de l’edició independent Liberisliber de Besalú emprèn, aquest dissabte i diumenge, el camí de la tretzena edició. Destaca la consolidació d’un sistema «participatiu» amb el qual les mateixes editorials participants esdevenen part activa en l’elaboració del programa i que, segons el director Miquel-Àngel Codes, «facilita que la programació es pugui muntar més ràpidament perquè tothom té un munt d’idees. Abans tot era molt més anàrquic i ara són blocs molt delimitats, és una programació per a gurmets».

És el cas dels Diàlegs que enguany giren entorn el tema Escriure, una proposta que Codes exalça perquè «permet dur veus que, en altres ocasions, potser no hauríem dut mai». Així, per exemple, diumenge a les sis de la tarda, dues autores empordaneses, Cristina Masanés i Maria Mercè Roca, dialogaran sobre l’escriptura partint del jo. També ho faran, al llarg del cap de setmana, Manel Ollé, Míriam Ruiz Ruano i Toni Sala parlant de la influència de la tradició; Melcior Comes, Olga Jornet i Laura López Granell debatent sobre la tècnica i Fonsi Loaiza, Miquel Ramos i Alba Sidera analitzant el fet d’escriure des del risc.  

Seixanta-vuit són els segells presents i tres llibreries, nou dels quals s’estrenen, distribuïts entre la plaça Sant Pere i la del Claustre. La gran majoria són catalans, però també arriben des del País Valencià, Madrid, Andalusia, Aragó, Astúries, illes Balears, Navarra i el País Basc. Cal destacar, a més, que trenta-un publiquen en català i quaranta-sis ho fan amb títols de no-ficció. 

Miquel-Àngel Codes reconeix que es manté la «llista d’espera, no tan llarga com altres anys», i albira que, en un futur, hi haurà «menys editorials» en general «perquè cada vegada és més complicada l’aventura d’editar i tot s’anirà concentrant, no només en aquest sector».

Apropar-se a Pasolini

A banda dels Diàlegs, enguany es dedica la secció El Vermut dels llocs comuns al poeta, narrador, assagista, crític literari i cineasta Pier Paolo Pasolini. Sobre aquest artista total reflexionaran Miguel Dalmau Soler, Aurora Freijo i Jaume C. Pons Alorda, tots tres, autors que han escrit llibres sobre el creador italià i el seu llegat. Aquesta proposta, diu Codes, també s’ha pogut tirar endavant gràcies al sistema participatiu que «fa aflorar temàtiques en les quals potser no hauríem pensat, que no venen autors mediàtics, però que tenen molt a aportar, cosa que connecta molt bé amb l’esperit de la fira».

El programa també inclou presentacions de llibres d’autors novells i veterans: Zeitun de Sílvia Alberich; Sota la cendra de Mireia Lleó; Artificialitis de Josep Lluís Micó i La innocència dels mosquits d’Aniol Florensa.

A més, cal destacar diversos recitals i concerts. D’aquests sobresurt el d’Andrés Pérez Perruca, membre fundador del grup mític de l’indie espanyol, El Niño Gusano, qui presentarà en primícia el seu llibre Vida de un pollo blanquecino de piel fina, al qual ha dedicat deu anys, i comentarà alguna de les cançons. 

La fira també reuneix agents culturals que presentaran cases d’escriptors -les de Blai Bonet, Pla i Verdaguer- i inclou alguns espectacles com Play del duet Ual·la! (diumenge, a les 12.30 hores, a Can Llaudes) i un taller d’expressió amb Guillamino (diumenge, a les 17 hores, a l’antic hospital de Sant Julià). 

Tracking Pixel Contents