Brito i Picatoste (capítol 1) El capítol 1 comença a Lleida, el diumenge 14 d'octubre del 2001. Una parella de Mossos d'Esquadra són a l'Hospital Arnau de Vilanova custodiant un intern del Centre Penitenciari Ponent. En sortir, un home se'ls acosta, dispara als policies a boca de canó i fuig amb el presoner, a qui acaben d'enguixar el braç. Ningú sospita que l'objectiu d'aquests dos delinqüents va molt més enllà d'aconseguir la llibertat.
Brito i Picatoste (capítol 2) En el capítol 2, els Mossos i la Guàrdia Civil continuen rere la pista dels dos fugitius. Els mitjans comencen a publicar històries sobre la relació que tenen entre ells i l'ascendència -gairebé de líder espiritual- de Brito sobre Picatoste. Quan semblava que la tensió no podia créixer més, passa allò que tothom temia que passés: els dos delinqüents topen amb una parella a Collserola i es desencadena la tragèdia
Quan el metge que feia el torn de matinada a les urgències de l'Hospital Sant Jaume d'Olot va veure aquelles taques a la boca d'una dona que acabava de morir es va negar a signar l'acta de defunció. La dona havia ingressat procedent de La Caritat, un dels geriàtrics més buscats de tota la Garrotxa. Aleshores, encara ningú podia sospitar que aquelles petites taques eren només les primeres empremtes d'un llarg camí de mort que conduïa als murs centenaris de La Caritat.
L'11 de gener del 2003 apareix morta una dona de 49 anys sota les escales d'un pàrquing del carrer Bertran de Barcelona. Es crea una gran alarma social a la ciutat: hi ha un assassí lliure que pot tornar a matar. Onze dies després apareix un altre cadàver al mateix pàrquing, d'una dona, assassinada de la mateixa manera. La policia creu que l'assassí reincidirà. I no tenen temps per perdre.
En el primer capítol, la tranquil·litat es trenca a Sant Hilari Sacalm, la vila de les cent fonts, el diumenge 12 de juliol de 1987, quan és trobada morta una nena de 14 anys al voral d'una carretera, amb un cop molt fort al cap. La nena es deia Montse Ávila i és filla d'una família de 8 germans. Qui és capaç de matar una nena? Els rumors s'estenen com la pólvora en un poble petit i en poques hores tothom té el seu sospitós.
En el segon capítol del cas, Josep Talleda surt en llibertat després de passar 10 anys a la presó. És l'any 2000. Tres anys més tard, el 2 d'abril del 2003, es presenta a la comissaria dels Mossos d'Esquadra de Girona amb el cos ple de cops i ferides, com si algú l'hagués apallissat, i explica que tres homes l'han agredit per robar-li la cartera. L'endemà, hi torna i canvia completament la seva versió: qui el va agredir va ser el xulo d'una prostituta amb qui ell tenia relacions esporàdiques. És realment Josep Talleda, l'"Espereu-me", la víctima d'aquest atac? La investigació dels Mossos comportarà una resolució inesperada del cas.
El juny del 2006 la ciutat de Barcelona es va convertir en el tauler de joc d'una insòlita partida: més de dos-cents Mossos enfrontats a una ombra de la qual només en tenien una imatge borrosa. Una dona, ni gaire alta, ni gaire baixa, ni gaire gran, ni gaire jove, havia començat a assaltar dones grans als seus domicilis. La pressió per als Mossos, que només feia un any que havien assolit les competències a la capital catalana, era màxima. Els casos de violència arribaven cada vegada amb més freqüència i cada dia que passava podia ser escanyada una altra dona en qualsevol punt de la ciutat.
El novembre del 2004, els Mossos troben a Lleida el cadàver de Maria Isabel Bascuñana embolicat amb bosses d'escombraries al maleter del seu cotxe. Diverses pistes porten els investigadors fins a un vigilant de pàrquing. Un cop detingut, el sospitós assegura que és víctima d'una conxorxa. A poc a poc, la policia descobreix que l'home té un passat sorprenent al seu país, que poca gent coneix a Catalunya.
El primer capítol del cas comença la matinada de l'1 al 2 de desembre del 2001, a Sabadell, amb una noia de 27 anys morta. És Helena Jubany i el seu cos apareix en un pati interior, nu i ple de cremades. Ben aviat els investigadors descobreixen que l'han drogat amb somnífers i que algú l'ha tirat des del terrat d'un edifici de pisos. Una de les seves millors amigues explica a la policia que la víctima va rebre dues cartes anònimes abans de morir. En una hi ha una referència a la Unió Excursionista de Sabadell (UES), de la que Helena era sòcia. Els escrits fan que la policia se centri en els amics de la UES i sospita sobretot d'una de les seves amigues, Muntsa Careta, i de la seva parella, Santi Laiglesia. Però ningú troba el mòbil. Per què van matar Helena Jubany?
En el segon capítol, el jutge que instrueix el cas Jubany ordena la detenció de Muntsa Careta. La policia està convençuda que també hi ha prou motius per detenir la seva parella, Santi Laiglesia. És més, afirmen que probablement qui va matar la bibliotecària és ell, no ella. Tot i així, Muntsa Careta ingressa a la presó de Wad-Ras i comença a escriure un diari. Les seves cartes són el reflex d'un estat d'ànim molt fràgil. Passen els dies i ningú no sap del cert qui va matar Helena Jubany ni per què.
Tothom és capaç de matar. Una decisió equivocada és el que separa tothom de fer mal a algú de manera tràgica: un moment de bogeria al volant, un ganivet que llisca, una empenta... De la mà de psiquiatres, investigadors, forenses, policia científica, advocats, jutges i periodistes, el capítol final de la sèrie "Crims" analitzarà les raons que porten a matar, els mòbils dels crims, els "modus operandi" dels assassins, els escenaris dels crims, les autòpsies, la ment del criminal, la llei i el tractament que en fan els mitjans de comunicació.