timpan
Occitan
Etimologia
Del latin medieval tympănum, venent del grèc ancian τύμπανον (týmpanon).
Prononciacion
/timˈpa/
França (Bearn) : escotar « timpan »
Nom comun
| Declinason | |
|---|---|
| Dialècte : lengadocian | |
| Singular | Plural |
| timpan | timpans |
| [timˈpa] | [timˈpas] |
timmpa masculin
- Anat. Cavitat que forma l’aurelha mejana.
- Anat. Membrana que clau exteriorament aquesta cavitat.
- Arquit. Espaci semicircular que constituís la part superiora d'un portal , amb o sens decoracion escalprada.