marcar
Occitan
Etimologia
De marca
Prononciacion
/mar'ka/
Sillabas
mar|car
Vèrb
marcar
- Destriar una causa d’una autra mejans una marca.
- (istòria) Estampar, amb un fèrre caud, un signe estigmatizant sus l’espatla de l’òme qu'atal es castigat.
- Fa un marca, una impression sus quina que siá partida del còrs, per contusion, nafra, quemadura, etc.
- (intransitiu) Que tend a gardar una traça, una emprenta dels contactes recebuts.
- indicar o senhalar en daissant de traças.
- Indicar ; mostrar.
- Plaçar una marca per se remembre o far sovenir.
- (per extenson) (jòc) Notar lo calcul dels punts obtenguts per las partidas entre dos còps.
- (espòrt) Etablir o melhorar la marca.
Catalan
Etimologia
De marca
Prononciacion
Balear /məɾˈka/ Central /mərˈka/ Valencian /maɾˈkaɾ/
Sillabas
mar|car
Vèrb
marcar
Espanhòl
Etimologia
De marca
Prononciacion
Veneçuèla : escotar « marcar »
Prononciacion
/marˈkaɾ/
Sillabas
mar|car
Vèrb
marcar
Portugués
Etimologia
De marca
Prononciacion
Sillabas
mar|car
Vèrb
marcar