L'Espeluga de Lombrives qu'ei ua grana espeluga d'Occitània, en Lengadòc, situada dens lo País de Foish (departament d'Arièja), a Ornolac e Ussat, près de Tarascon d'Arièja.

Fichièr:Cartel Lombrives.jpg
Entresenha rotèra : "L'univèrs sosterranh de Lombrives, la mei vasta espeluga d'Euròpa"

Caracteristicas fisicas

L'aiga d'Arièja que i a format un sistèma karstic de trenta nòu quilomètres dab sèt nivèus suberpausats. Globalament, aqueth sistèma que's desvolopa deus dus costats d'Arièja enter lo vilatge de las Cabanas on e's situa la probega mei au sud (nivèu sèt) e Tarascon d'Arièja on e's situa l'exsurgéncia de las aigas (Espeluga de Sabart). L'Espeluga de Niaus que constitueish ua probega qui vien de la Vath deu Vic de Sòs.

Aqueth extraordinari sistèma karstic que's compausa quasiment de dus cents entradas. Mantua sala qu'a un volum immens. La sala de la catedrau, a dus cents cinquanta mètres de l'entrada qu'ei grana com Nosta Dauna de París; la sala de l'Empèri de Satan, a quatre quilomètres de l'entrada qu'ei tres a quatre còps mei grana. Que presenta nombrosas concrecions, mineraus rars, païsatges sosterranhs variats e qu'a un ric passat preïstoric e istoric.

Istòria

Qu'a servit de refugi au cors deus sègles: qu'a abrigat l'òmi preïstoric deu Neolitic, brigands, ermitas, leproses, simples pastors a mei de faus monedaires. Qu'auré servi de refugi au bisbe catar Amiel Aicard arron de la caduda deu Castèth de Montsegur en 1244.