aixafar

Catalan

Etymology

From a- +‎ xafar.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [ə.ʃəˈfa]
• IPA^(key): (Valencia) [aj.ʃaˈfaɾ]

Verb

aixafar (first-person singular present aixafo, first-person singular preterite aixafí, past participle aixafat)

1. (transitive) to crush, to flatten

   Synonyms: aplanar, trepitjar

2. (transitive, figurative) to crush, to exhaust

Conjugation

    Conjugation of aixafar (first conjugation)

infinitive			aixafar
gerund			aixafant
past participle				masculine		feminine
		singular		aixafat		aixafada
		plural		aixafats		aixafades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	aixafo	aixafes	aixafa	aixafem	aixafeu	aixafen
	imperfect	aixafava	aixafaves	aixafava	aixafàvem	aixafàveu	aixafaven
	future	aixafaré	aixafaràs	aixafarà	aixafarem	aixafareu	aixafaran
	preterite	aixafí	aixafares	aixafà	aixafàrem	aixafàreu	aixafaren
	conditional	aixafaria	aixafaries	aixafaria	aixafaríem	aixafaríeu	aixafarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	aixafi	aixafis	aixafi	aixafem	aixafeu	aixafin
	imperfect	aixafés	aixafessis	aixafés	aixaféssim	aixaféssiu	aixafessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	aixafa	aixafi	aixafem	aixafeu	aixafin
	negative (no)	—	no aixafis	no aixafi	no aixafem	no aixafeu	no aixafin

Derived terms

• aixafa-roques
• aixafada
• aixafadís
• aixafaguitarres
• aixafament
• aixafar la guitarra
• aixafaterres
• aixafaterrossos

 

Further reading

• “aixafar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.
• “aixafar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “aixafar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.