poblar

Catalan

Etymology

From poble (“people, population”) +‎ -ar.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [pubˈbla]
• IPA^(key): (Balearic) [pobˈbla]
• IPA^(key): (Valencia) [poˈblaɾ]

• Audio (Valencia):

  (file)

Verb

poblar (first-person singular present poblo, first-person singular preterite poblí, past participle poblat); root stress: (Central, Balearic) /ɔ/; (Valencia) /o/

1. to populate

Conjugation

    Conjugation of poblar (first conjugation)

infinitive			poblar
gerund			poblant
past participle				masculine		feminine
		singular		poblat		poblada
		plural		poblats		poblades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	poblo	pobles	pobla	poblem	pobleu	poblen
	imperfect	poblava	poblaves	poblava	poblàvem	poblàveu	poblaven
	future	poblaré	poblaràs	poblarà	poblarem	poblareu	poblaran
	preterite	poblí	poblares	poblà	poblàrem	poblàreu	poblaren
	conditional	poblaria	poblaries	poblaria	poblaríem	poblaríeu	poblarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	pobli	poblis	pobli	poblem	pobleu	poblin
	imperfect	poblés	poblessis	poblés	pobléssim	pobléssiu	poblessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	pobla	pobli	poblem	pobleu	poblin
	negative (no)	—	no poblis	no pobli	no poblem	no pobleu	no poblin

Derived terms

• poblament
• poblat
• repoblar

Related terms

• població

Further reading

• “poblar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “poblar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “poblar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “poblar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

Spanish

Etymology

From pueblo +‎ -ar. Compare Catalan poblar, Occitan poblar, French peupler, Portuguese povoar, Italian popolare.

Pronunciation

• IPA^(key): /poˈblaɾ/ [poˈβ̞laɾ]
• Rhymes: -aɾ
• Syllabification: po‧blar

Verb

poblar (first-person singular present pueblo, first-person singular preterite poblé, past participle poblado)

1. (transitive, intransitive) to populate

Conjugation

    Conjugation of poblar (o-ue alternation) (See Appendix:Spanish verbs)

infinitive			poblar
gerund			poblando
past participle				masculine		feminine
		singular		poblado		poblada
		plural		poblados		pobladas
		singular			plural
		1st person	2nd person	3rd person	1st person	2nd person	3rd person
indicative		yo	tú vos	él/ella/ello usted	nosotros nosotras	vosotros vosotras	ellos/ellas ustedes
	present	pueblo	pueblastú poblásvos	puebla	poblamos	pobláis	pueblan
	imperfect	poblaba	poblabas	poblaba	poblábamos	poblabais	poblaban
	preterite	poblé	poblaste	pobló	poblamos	poblasteis	poblaron
	future	poblaré	poblarás	poblará	poblaremos	poblaréis	poblarán
	conditional	poblaría	poblarías	poblaría	poblaríamos	poblaríais	poblarían
subjunctive		yo	tú vos	él/ella/ello usted	nosotros nosotras	vosotros vosotras	ellos/ellas ustedes
	present	pueble	pueblestú poblésvos2	pueble	poblemos	pobléis	pueblen
	imperfect (ra)	poblara	poblaras	poblara	pobláramos	poblarais	poblaran
	imperfect (se)	poblase	poblases	poblase	poblásemos	poblaseis	poblasen
	future1	poblare	poblares	poblare	pobláremos	poblareis	poblaren
imperative		—	tú vos	usted	nosotros nosotras	vosotros vosotras	ustedes
	affirmative		pueblatú poblávos	pueble	poblemos	poblad	pueblen
	negative		no puebles	no pueble	no poblemos	no pobléis	no pueblen

¹Mostly obsolete, now mainly used in legal language.
²Argentine and Uruguayan voseo prefers the tú form for the present subjunctive.

    Selected combined forms of poblar (o-ue alternation)

These forms are generated automatically and may not actually be used. Pronoun usage varies by region.

		singular			plural
		1st person	2nd person	3rd person	1st person	2nd person	3rd person
with infinitive poblar
	dative	poblarme	poblarte	poblarle, poblarse	poblarnos	poblaros	poblarles, poblarse
	accusative	poblarme	poblarte	poblarlo, poblarla, poblarse	poblarnos	poblaros	poblarlos, poblarlas, poblarse
with gerund poblando
	dative	poblándome	poblándote	poblándole, poblándose	poblándonos	poblándoos	poblándoles, poblándose
	accusative	poblándome	poblándote	poblándolo, poblándola, poblándose	poblándonos	poblándoos	poblándolos, poblándolas, poblándose
with informal second-person singular tú imperative puebla
	dative	puéblame	puéblate	puéblale	puéblanos	not used	puéblales
	accusative	puéblame	puéblate	puéblalo, puéblala	puéblanos	not used	puéblalos, puéblalas
with informal second-person singular vos imperative poblá
	dative	poblame	poblate	poblale	poblanos	not used	poblales
	accusative	poblame	poblate	poblalo, poblala	poblanos	not used	poblalos, poblalas
with formal second-person singular imperative pueble
	dative	puébleme	not used	puéblele, puéblese	puéblenos	not used	puébleles
	accusative	puébleme	not used	puéblelo, puéblela, puéblese	puéblenos	not used	puéblelos, puéblelas
with first-person plural imperative poblemos
	dative	not used	poblémoste	poblémosle	poblémonos	poblémoos	poblémosles
	accusative	not used	poblémoste	poblémoslo, poblémosla	poblémonos	poblémoos	poblémoslos, poblémoslas
with informal second-person plural imperative poblad
	dative	pobladme	not used	pobladle	pobladnos	poblaos	pobladles
	accusative	pobladme	not used	pobladlo, pobladla	pobladnos	poblaos	pobladlos, pobladlas
with formal second-person plural imperative pueblen
	dative	puéblenme	not used	puéblenle	puéblennos	not used	puéblenles, puéblense
	accusative	puéblenme	not used	puéblenlo, puéblenla	puéblennos	not used	puéblenlos, puéblenlas, puéblense

Derived terms

• repoblar

 

Related terms

• población

 

Further reading

• “poblar”, in Diccionario de la lengua española, Vigésima tercera edición, Real Academia Española, 2014