penedir-se

Catalan

Etymology

Inherited from Late Latin (sē) paenitīre, from Latin paenitēre.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [pə.nəˈðir.sə]
• IPA^(key): (Valencia) [pe.neˈðiɾ.se]

Verb

penedir-se (first-person singular present em penedeixo, first-person singular preterite em penedí, past participle penedit)

1. (reflexive) to regret

   Synonyms: pesar, recar

2. (reflexive) to repent

Conjugation

    Conjugation of penedir-se (third conjugation, with -eix-)

infinitive			penedir-se
gerund			penedint-se
past participle				masculine		feminine
		singular		penedit		penedida
		plural		penedits		penedides
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	em penedeixo	et penedeixes	es penedeix	ens penedim	us penediu	es penedeixen
	imperfect	em penedia	et penedies	es penedia	ens penedíem	us penedíeu	es penedien
	future	em penediré	et penediràs	es penedirà	ens penedirem	us penedireu	es penediran
	preterite	em penedí	et penedires	es penedí	ens penedírem	us penedíreu	es penediren
	conditional	em penediria	et penediries	es penediria	ens penediríem	us penediríeu	es penedirien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	em penedeixi	et penedeixis	es penedeixi	ens penedim	us penediu	es penedeixin
	imperfect	em penedís	et penedissis	es penedís	ens penedíssim	us penedíssiu	es penedissin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	penedeix-te	penedeixi's	penedim-nos	penediu-vos	penedeixin-se
	negative (no)	—	no et penedeixis	no es penedeixi	no ens penedim	no us penediu	no es penedeixin

Synonyms

• apitrar-se

Derived terms

• penediment
• repenedit

Further reading

• “penedir-se” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.