arrapar

Catalan

Etymology

From a- +‎ rapar.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [ə.rəˈpa]
• IPA^(key): (Valencia) [a.raˈpaɾ]

Verb

arrapar (first-person singular present arrapo, first-person singular preterite arrapí, past participle arrapat)

1. to take away, to carry away
2. to scratch, to remove

   Synonym: esgarrapar

3. (reflexive) to cling

   Synonym: aferrar-se

   • 2002, Albert Sánchez Piñol, chapter 7, in La pell freda, La Campana, →ISBN:

     S'arrapen a l'escorça dels arbres, com els musclos a les roques, i necessito extreure'ls amb una navalla.

     They cling to the bark of the trees, like the mussels do to the rocks, and I need to take them off them with a knife.

Conjugation

    Conjugation of arrapar (first conjugation)

infinitive			arrapar
gerund			arrapant
past participle				masculine		feminine
		singular		arrapat		arrapada
		plural		arrapats		arrapades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	arrapo	arrapes	arrapa	arrapem	arrapeu	arrapen
	imperfect	arrapava	arrapaves	arrapava	arrapàvem	arrapàveu	arrapaven
	future	arraparé	arraparàs	arraparà	arraparem	arrapareu	arraparan
	preterite	arrapí	arrapares	arrapà	arrapàrem	arrapàreu	arraparen
	conditional	arraparia	arraparies	arraparia	arraparíem	arraparíeu	arraparien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	arrapi	arrapis	arrapi	arrapem	arrapeu	arrapin
	imperfect	arrapés	arrapessis	arrapés	arrapéssim	arrapéssiu	arrapessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	arrapa	arrapi	arrapem	arrapeu	arrapin
	negative (no)	—	no arrapis	no arrapi	no arrapem	no arrapeu	no arrapin

Derived terms

• arrapada
• arrapadís

Further reading

• “arrapar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024

Ladino

Verb

arrapar

1. to shave
2. (Monastir) to cut hair

Related terms

• ande se arrapa el guerko (“where the devil shaves”)