Guardar les banderes i treure les pancartes

En la manifestació del dijous passat a Barcelona, convocada pels sectors sanitari i educatiu, les estelades es comptaven amb els dits. Les úniques banderes independentistes les portaven els membres del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans. Tampoc hi havia banderes espanyoles. Sí que es veien pancartes que demanaven la fi de les retallades que s'arrosseguen des del 2010, uns Pressupostos més socials —el Govern està en plenes negociacions amb els comuns— i alguna fins i tot reclamava la dimissió del president, Quim Torra. Bastantes solapes lluïen llaços grocs. Alguns membres del col·lectiu Escoles Bressol Indignades, fill del 15-M, van fer un exercici revelador de sincretisme: van reemplaçar el llaç pel pin d'una petita samarreta groga.

Abans que les entitats independentistes triessin aquest color per reivindicar l'alliberament dels polítics a la presó preventiva, el groc identificava la lluita contra les retallades en el sector educatiu. Les llars d’infants van veure com el 2013 la Generalitat els tancava l'aixeta i deixava en mans de les diputacions que gratessin els 43 milions que abans aportava el Govern per a l'educació de zero a tres anys.

“Demanar que recuperem la inversió en educació amb uns comptes més socials no és incompatible amb el fet que vulguem la república catalana. Estem defensant una cosa que és nostra”, explica Esther Solans, una de les mestres que exhibeix la samarreta-llaç. El Departament d’Ensenyament ja ha avançat que pensa recuperar la partida per a les llars d’infants. “Ha estat una vaga més ofensiva que defensiva”, sosté Ramon Font, portaveu d’Ustec, sindicat majoritari en l'ensenyament públic no universitari, que posa en relleu la transversalitat de la marxa del dijous.

Sindicats i entitats socials defensen que mai han abandonat les reivindicacions socials des que, el 2010, va començar l'onada de retallades que no acaben de ser revertides. La cuada del Govern tripartit de PSC, Esquerra i Iniciativa presidit per José Montilla i el pas d’Artur Mas per la Generalitat es van saldar, segons càlculs de l’Associació Estatal de Directors i Gerents de Serveis Socials, amb una reducció del 26% de la despesa social, més de 5.000 milions d'euros. Els col·lectius comparteixen fins a cert punt el diagnòstic del Govern: l'economia va millor. Entre 2013 i 2017 la taxa mitjana de creixement a Catalunya ha estat del 3,2% del PIB.

“Mai hem desistit de l'agenda social”, remarca Camil Ros, secretari general d’UGT Catalunya. El seu homòleg de CCOO, Javier Pacheco, posa com a exemple el suport a les marees de pensionistes o la pressió per aprovar la renda garantida de ciutadania. “Una altra cosa és que la mala gestió d'aquest nou programa hagi causat certa frustració”, adverteix aquest últim líder sindical. “Feia molt temps que advertíem que el col·lapse derivat de les retallades arribaria”, diu Sonia Fuertes, presidenta d’Entitats Catalanes d’Acció Social.

La vaga d'aquesta setmana, sostenen des del sector mèdic, s’ha anat gestant des de fa més d'un any. El dijous es va arribar a un acord amb el Govern, si bé la concertada continua en peu de guerra. La fartanera dels professionals i l'incompliment d'una instrucció del Govern per reduir la pressió assistencial a diverses zones de Catalunya van precipitar la convocatòria. “L'any passat, qualsevol tipus d'aturada era política, però més que una vaga eren protestes. Però políticament no ha canviat res, tot continua aturat. Aquesta vaga ha estat per l'acumulació de decepcions i desdeny”, diu Josep Maria Puig, secretari general de Metges de Catalunya.

Dates escollides

La data de les manifestacions tampoc és gratuïta. Tècnicament, és a finals de setembre quan a la Generalitat comença el ball pressupostari. Ros també creu que la mobilització dels treballadors també tenen en compte el fet que el Govern central estigui obert a la negociació. “L'absència de grans majories parlamentàries ajuda que puguem introduir les nostres demandes”, diu Font.

El desgast d'anys de procés també influeix. “Ha baixat el suflé de la reivindicació independentista i això deixa més espai perquè altres demandes que sempre hi han sigut siguin més visibles”, opina Albert Recio, membre veterà de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB). Amb tot, José Antonio Noguera, director del Grup de Sociologia Analítica de la Universitat Autònoma de Barcelona, recorda que les últimes enquestes continuen donant al bloc independentista com a guanyador d'unes eleccions catalanes. En les tres últimes enquestes del Centre d’Estudis d’Opinió, l'opció independentista s'imposa, per molt poc, sobre els que no volen un estat independent.