rostigueres
Català
[modifica]Verb
[modifica]rostigueres
- (col·loquial balear) Segona persona del singular (tu) del passat simple de rostir.
- (col·loquial valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb rostir.
Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: ros·ti·gue·res (4)
- Anagrames: sortigueres, torregéssiu