crítica

Potser volíeu: critica, criticà, criticá

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈkɾi.ti.kə/, occidental /ˈkɾi.ti.ka/
• Rimes: -itika
• Etimologia: Del llatí criticus

Nom

crítica f. ‎(plural crítiques)

1. Forma femenina de crític.
2. Text escrit per un filòsof o , de vegades per un periodista, fent una valoració raonada sobre un tema, fent notar els punt dèbils i les inconsistències del de les opinions dels altres.
3. Opinió que fa notar els defectes d'algú.

Sinònims

• assaig, reflexió, recensió
• burla

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Kritik ^(de) f.
• Anglès: criticism ^(en), review ^(en), critique ^(en)
• Castellà: crítica ^(es)
• Eslovac: kritika ^(sk) f.
• Francès: critique ^(fr)
• Italià: critica ^(it)
• Polonès: krytyka ^(pl) f.
• Portuguès: crítica ^(pt) f.
• Romanès: critică ^(ro) f.
• Rus: кри́тика ^(ru) f. ‎(krítika)

Adjectiu

crítica f. ‎(plural crítiques)

1. Forma femenina de crític.

Miscel·lània

• Síl·labes: crí·ti·ca (3)
• Anagrama: cítrica

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈkɾi.ti.ka/

Americà: alt /ˈkɾi.t(i).ka/, baix /ˈkɾi.ti.ka/

• Rimes: -itika
• Etimologia: Del llatí critĭca, del grec antic κριτική ‎(kritikḗ).

Nom

crítica f. ‎(plural críticas)

1. forma femenina de crítico
2. crítica

Adjectiu

crítica f. ‎(plural críticas)

1. forma femenina de crítico

Miscel·lània

• Síl·labes: crí·ti·ca (3)
• Anagrama: cítrica

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre crítico