bullires

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /buˈʎi.ɾəs/, occidental /buˈʎi.ɾes/
• Rimes: -iɾes

Verb

bullires

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de bullir.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb bullir.

Miscel·lània

• Anagrama: burilles