rima

Potser volíeu: rimà, rimá

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈri.mə/, occidental /ˈri.ma/
• Rimes: -ima
• Etimologia:

Femení de rim, segle XIII [1].

De arrimar, segle XX [2].

Nom

rima f. ‎(plural rimes)

1. Concordança fonètica entre paraules a partir de la darrera vocal accentuada, especialment al final dels versos d'un poema.

Derivats

• rimar

Traduccions

Concordança fonètica

• Albanès: rimë ^(sq) f.
• Alemany: Reim ^(de) m.
• Anglès: rhyme ^(en)
• Àrab: قَافِيَّة‎ ^(ar) f.
• Armeni: հանգ ^(hy) ‎(hang)
• Belarús: ры́фма ^(be) f. ‎(rifma)
• Búlgar: ри́ма ^(bg) f. ‎(rima)
• Coreà: 운 ^(ko) ‎(un)
• Danès: rim ^(da) n.
• Eslovac: rým ^(sk) m.
• Eslovè: rima ^(sl) f.
• Estonià: riim ^(et)
• Finès: riimi ^(fi)
• Francès: rime ^(fr) f.
• Friülà: rime ^(fur) f.
• Gallec: rima ^(gl) f.
• Georgià: რითმა ^(ka) ‎(ritma)
• Grec: ομοιοκαταληξία ^(el) f. ‎(omiokatalixia)
• Hebreu: חָרוּז‎ ^(he)
• Hindi: तुक ^(hi) f.
• Hongarès: rím ^(hu)
• Islandès: rím ^(is) n.
• Italià: rima ^(it) f.
• Japonès: 韻 ^(ja)
• Kazakh: рифма ^(kk) ‎(rïfma/rifma)
• Kirguís: рифма ^(ky) ‎(rifma)
• Letó: atskaņa ^(lv) f.
• Lituà: rimas ^(lt) m.
• Macedoni: рима ^(mk) f.
• Maori: huarite ^(mi)
• Neerlandès: rijm ^(nl) n.
• Polonès: rym ^(pl) m.
• Portuguès: rima ^(pt) f.
• Romanès: rimă ^(ro) f.
• Rus: ри́фма ^(ru) ‎(rifma)
• Suec: rim ^(sv) n.
• Tadjik: қофия ^(tg)
• Tai: สัมผัส ^(th)
• Turc: kafiye ^(tr)
• Txec: rým ^(cs) m.
• Ucraïnès: ри́ма ^(uk) f. ‎(rima)
• Uzbek: qofiya ^(uz)
• Vietnamita: vần ^(vi)
• Xinès: 韻 ^(zh) ‎(韵, yùn)

Nom

rima f. ‎(plural rimes)

1. Pila d'objectes.

Traduccions

Pila de coses

• Castellà: rima ^(es) f.

Verb

rima

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de rimar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb rimar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ri·ma (2)
• Anagrames: armi, armí, Irma, marí, mira, Mira, mirà, raïm

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈri.ma/
• Rimes: -ima
• Etimologia:

[1] De l'occità antic rima, del llatí rhythmus, del grec antic ῥυθμός ‎(rhythmós).

[2] D'origen incert. Potser de arrimar.

[3] Del llatí rima.

Nom

rima f. ‎(plural rimas)

1. rima (concordança)

Derivats

• rimar

Nom

rima f. ‎(plural rimas)

1. rima (pila d'objectes)

Nom

rima f. ‎(plural rimas)

1. clivella, fissura

Sinònims

• hendidura

Verb

rima

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb rimar
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb rimar

Variants

• [2] (voseo) rimá

Miscel·lània

• Síl·labes: ri·ma (2)
• Anagrames: amir ^(revers), mari, Mari, miar, mira, mirá

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia en castellà
• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre rima