els hi

Català

Pronúncia⁽ⁱ⁾: (àton) oriental /əɫ.zi/, occidental /eɫ.zi/
Etimologia: Del català antic els li, pronoms d’acusatiu i de datiu que en aquesta combinació va canviar per fonètica a hi sense el valor genuí de locatiu.

Combinació de pronoms d’acusatiu en tercera persona del plural i de datiu en tercera persona del singular.
Donaré els llibres al meu veí. Sí, els hi donaré.
(neologisme) Sinònim de els ‎(«Datiu plural masculí i femení del pronom personal de tercera persona.»).
«Cal remarcar que, per validar el futur decret –hi ha 30 dies per fer-ho–, l'Executiu necessitarà el suport de l'esquerra, una petició que la presidenta Prohens ja els hi ha fet.»
(Maria Llull, El PP balear aprova per error eliminar el català de la funció pública, que deixi de ser llengua vehicular de l'educació i llevar ajudes als migrants, Diari Ara, 2024)

Pronoms personals

Nombre	Persona		Forts	Febles
Nombre	Persona		Forts	Reforçada	Elidida	Plena ¹	Reduïda
Singular	Primera	Nominatiu	jo	em	m'	-me	'm
		No nominatiu	mi ²	em	m'	-me	'm
		Majestàtic	nós ³
	Segona		tu	et	t'	-te	't
		De cortesia	vós ⁴
		Formal	vostè ⁵
	Tercera	Masculí	ell	el	l'	-lo	'l
		Femení	ella	la	l'	-la
		Datiu ⁶		li		-li
Plural	Primera		nosaltres	ens		-nos	'ns
	Segona		vosaltres	us		-vos	-us ⁷
	Segona	Formal	vostès ⁸
	Tercera	Masculí	ells	els		-los	'ls
		Femení	elles	les		-les
		Datiu ⁶		els		-los	'ls
Invariable	Tercera	Reflexiu	si	es	s'	-se	's
Neutre				ho		-ho
Adverbial				hi		-hi
Adverbial				en	n'	-ne	'n
¹⁾ També usat com a proclític en alguns parlars. ²⁾ Usat després de preposicions. ³⁾ Concorda amb la primera personal del plural. ⁴⁾ Concorda amb la segona personal del plural.				⁵⁾ Concorda amb la tercera personal del singular. ⁶⁾ Amb complement indirecte, al contrari de l'acusatiu amb complement directe. ⁷⁾ Darrera vocal excepte u, és asil·làbica /ws/. ⁸⁾ Concorda amb la tercera personal del plural.