Vés al contingut

pinte

De Viccionari
La revisió el 18:59, 21 abr 2024 per Pablussky (discussió | contribucions)
(dif.) ← Versió més antiga | Versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Potser volíeu: pinté

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): oriental /ˈpin.tə/, occidental /ˈpin.te/
  • Etimologia: Del llatí vulgar *penctine, del clàssic pectine, ablatiu de pecten ‎(«pinta per als cabells, rasclet»).

pinte m. ‎(plural pintes)

  1. (antic, nord-occidental) Forma alternativa de pinta.

Verb

[modifica]

pinte

  1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de pintar.
  2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb pintar.
  3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb pintar.
  4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb pintar.

Variants

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: pin·te (2)
  • Anagrama: petin

Vegeu també

[modifica]

Castellà

[modifica]
Peninsular: septentrional /ˈpin.te/, meridional \ˈpiŋ.te\
Americà: alt /ˈpin.t(e)/, baix \ˈpiŋ.te\, austral /ˈpin.te/

Verb

[modifica]

pinte

  1. primera persona del singular (yo) del present de subjuntiu del verb pintar
  2. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb pintar
  3. tercera persona del singular (él, ella, usted) de l'imperatiu del verb pintar

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: pin·te (2)
  • Anagrama: piten