escombra

Potser volíeu: ESCOMBRA, escombrà

Català

Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əsˈkom.bɾə/, occidental /esˈkom.bɾa/

Informal: nord-occidental, alguerès /asˈkom.bɾa/, nord-occidental /asˈkom.bɾɛ/

Àudio: or
Etimologia: Del verb escombrar, segle XIII.

Error de Lua a Mòdul:llista_de_termes a la línia 47: El primer paràmetre no és un codi de llengua vàlid.

Nom

escombra f. ‎(plural escombres)

Estri de neteja format per uns pèls o un raspall i un mànec llarg per moure-la amb comoditat.
(mallorquí) runa
(mallorquí, menorquí) rasa

Sinònims

granera

Notes

Escombra, com a estri de neteja, és d'ús general en català central, nord-occidental, septentrional i alguerès, però al sud de Catalunya s'usa localment granera. En canvi, granera és d'ús general en valencià i en balear on pràcticament és desconegut escombra. L'ús dels dos termes és paral·lel als verbs agranar i escombrar.

Traduccions

Plantilla:inici

Anglès: broom ^(en)
Àrab: مِكْنَسَة‎ ^(ar) f.
Basc: erratza ^(eu)
Castellà: escoba ^(es)
Cors: cappia ^(co)
Danès: kost ^(da) c.
Eslovac: metla ^(sk) f.
Eslovè: metla ^(sl) f.
Esperanto: balailo ^(eo)
Finès: luuta ^(fi)
Francès: balai ^(fr)
Friülà: scove ^(fur)
Gallec: vasoira ^(gl) f.
Gal·lès: ysgubell ^(cy) f.
Grec: σκούπα ^(el) f. ‎(skupa)
Grec antic: σάρον ^(grc) n. ‎(sáron)
Hindi: झाड़ू ^(hi) f.
Irlandès: scuab ^(ga) f.
Islandès: sópur ^(is) m.
Italià: scopa ^(it)
Japonès: 箒 ^(ja)

Plantilla:mig

Llatí: scopae ^(la) f. pl., ruscum ^(la) n.
Llengua de signes catalana: ESCOMBRAR ^(csc)
Mongol: шүүр ^(mn)
Neerlandès: bezem ^(nl) m.
Occità: escoba ^(oc) f., baleja ^(oc) f.
Persa: جاروب ^(fa)
Polonès: miotła ^(pl)
Portuguès: vassoura ^(pt)
Quítxua: pichana ^(qu)
Retoromànic: scua ^(rm) f.
Romanès: mătură ^(ro) f.
Sard: scova ^(sc)
Sicilià: scupa ^(scn) f.
Suec: kvast ^(sv) c.
Tai: ไม้กวาด ^(th)
Turc: süpürge ^(tr)
Txec: koště ^(cs) n., smeták ^(cs) m.
Való: ramon ^(wa)
Vènet: scóa ^(vec)
Volapük: svip ^(vo)
Xinès: 掃帚 ^(zh) ‎(扫帚, sǎozhǒu)

Plantilla:final

Verb

escombra

Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de escombrar.
Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb escombrar.

Vegeu també

Obres de referència: DIEC, DCVB, Optimot
Atles Lingüístic del Domini Català