canalla

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /kəˈna.ʎə/, occidental /kaˈna.ʎa/
• Rimes: -aʎa
• Etimologia: De ca i el sufix -alla, literalment «multitud de cans», segle XV.

Nom

canalla f. ‎(plural canalles)

1. (central, nord-occidental) mainada, infants
2. (argot casteller) Conjunt de la canalleta i els dosos, els membres més joves d’una colla.

Nom

canalla m. f. ‎(plural canalles)

1. Persona vil i reprovable.

Traduccions

• Alemany: Schurke ^(de) m., Schuft ^(de) m. Lump ^(de) m.
• Anglès: swine ^(en), rabble ^(en), riff-raff ^(en)
• Basc: zital ^(eu), gizatxar ^(eu)
• Castellà: canalla ^(es) f.

• Francès: canaille ^(fr) f.
• Gallec: canalla ^(gl) m. f.
• Italià: canaglia ^(it) f.
• Portuguès: canalha ^(pt) f.

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·na·lla (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /kaˈna.ʎa/, meridional /kaˈna.ʝa/

Americà: alt /k(a)ˈna.ʝa/, baix /kaˈna.ʝa/, austral \kaˈna.ʒa\

• Rimes: -aʎa
• Etimologia: De l'italià canaglia o del català canalla.

Nom

canalla f. ‎(plural canallas)

1. canalla, xusma, gamberro

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·na·lla (3)

Gallec

Nom

canalla m. f. ‎(plural canallas)

1. canalla

Sinònims

• infame, ruín, vil