Migjorn

El migjorn és el vent del sud.

Dites populars

Llevant, xaloc i migjorn; llebeig, ponent i mestral, tramuntana i gregal, vet ací els vuit vents del món.^[1]
Migjorn a l'hivern, purna d'infern.^[2]
Migjorn a la posta, mestral a la porta.^[1]
Migjorn a sa posta, mestral que s'acosta.^[2]
Migjorn, aigua enjorn.^[2]
Migjorn brut i tramontana neta omplen d'aigua la basseta.^[1]
Migjorn brut i tramontana neta, prest tindrem aigüeta.^[3]
Migjorn d'hivern, pluja d'infern.^[2]
Migjorn de dia nou jorns dura; migjorn de nit, aviat finit.^[1]
Migjorn de vesprada, fresca a la matinada.^[1]
Migjorn, en arribar me'n torn.^[2]
Migjòrn, es el alcabòt del maestral.^[4]

Fa referència a què el migjorn és el vent que més por dóna als mariners i pescadors.

Migjorn, pa en es forn.^[2]
Migjorn, pluja d'altre jorn.^[1]
El llevant la mou i el migjorn la plou.^[2]
Per migjorn hi ha llegany.^[5]
Plovent estava el xaloc i a dins el migjorn tronava, el llebeig el cerç inflava, el ponent l'apitjorava, el mestral l'arrabassava a punt de toc i retoc; el gregal va guanyar el joc i el llevant amollava aigua amb un carabassot.^[1]
Quan bufa fort el migjorn, si vols peix, tens d'anar al Born.^[2]
Quan el migjorn punxa, senyal de pluja.^[1]
Quan ha passat el migjorn, el dimoni diu: "Déu faci que no torn".^[3]
Tramuntana d'estiu i migjorn d'hivern omplen el rebost; tramuntana d'hivern i migjorn d'estiu, no faltaran plors.^[1]
Vent migjorn, no hi torn.^[2]
Vent de migjorn, pluja dejorn.^[2]
Xaloc i migjorn, la fi del món.^[1]

Arimany, Miquel. Quaderns de lectures catalanes (en català). Vol. 2. Barcelona: Ed. Miquel Arimany, 1976. ISBN 9788472111158.
Martínez i Martínez, Francesc. Folklore Valencià. Còses de la meua tèrra. (en català). València: Imprenta Diana, 1947.
Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
Viladot-Puig, Joan. El Refranyer de Joan Viladot (en català). Lleida: Pagès Editors, 2003 (Història. Monografies; 23). ISBN 9788497790741.