La boca també coneguda com a cavitat bucal o cavitat oral, és l'orifici per on els animals ingereixen l'aliment.
Dites populars
A boca que no parla Déu no l'ou.
Boca (o llengua) muda mai no és batuda.
Boca amarga no pot escopir mel .
Si tens mals sentiments i ressentiment, no podràs actuar amb justícia i dolcesa.
Boca que menja mel, no pot escupir fel.
Aquest refrany es refereix al fet que les bones persones rarament fan enfadar als altres.
De la boca al nas , no en tastaràs pas.
En un moment es pot perdre allò en que hem posat moltes il·lusions.
Qui té boca s'equivoca i qui té nas es moca.
Endevinalles
És un forat vermellós, n'hi ha de grans i petits, n'hi ha de lletjos i bonics i altres peluts del voltant sempre soler estar qui més qui menys humit.
Un corralet de llenya molt sequeta i que no pot cremar.
Un jardí ple de flors blanques amb un jardiner encarnat; mai hi plou i mai hi neva, però sempre està mullat.
Una capelleta plena de genteta i un capellà enmig que predica sempre.
(var.) Una capelleta tota plena de genteta i el capellà al mig.
(var.) Un convent de monges blanques, dintre hi ha un frare vermell que els hi repica les anques.
(var.) Un convent de monges blanques i la mare abadessa al mig.
boca, les dents , la llengua .
Al pou de casa meva penja una cosa que, estirada, no arriba; doblada, sobre.
(var.) Un pouet redó redó, amb sa corda arrufada hi basta i allargada no.
boca i braç .
Frases fetes i locucions
Dit de la rematada efectuada a molt poca distància de la porteria. També, dit d'un tret disparat per una arma de foc en contacte amb la pell.
A boca de fosc.
A boca plena.
Amb voracitat.
A boca què vols.
Amb la boca oberta.
Amb la boca tancada.
Anar-se'n de la boca.
Explicar coses i/o secrets que no s'han d'explicar.
Divulgar-se un rumor.
Boca avall.
Cosir-se la boca.
Imposar-se el silenci .
Quan algú no passa de les paraules als fets.
Causar mal efecte.
Dir quelcom amb poca convicció.
Referències
Bibliografia
Amades , Joan . Folklore de Catalunya . Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8 .
Castellví , Joan. Cinc-centes endevinalles / recollides, traduïdes, originals i versificades per Joan Castellví Cerdà (en català). 3a edició. Barcelona: Eler, 1956.
Escoles Nacionals de Sant Josep . Endevinetes (en català). 1a edició. Eivissa: IEE, 1985 (Col·lecció "Nit de Sant Joan").
Fontana , Joan; Gargallo , José Enrique; Pàmies , Víctor; Ugarte , Xus. Els refranys més usuals de la llengua catalana (en català). Barcelona: Llibres de l'Índex, 2016. ISBN 978-84-942889-9-9 .
Pàmies i Riudor , Víctor. Dites.cat : Locucions, frases fetes i refranys del català (en català). Barcelona: Barcanova, 2012. ISBN 978-84-489-3041-7 .